Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594843 resultats

benèvol

-a

<title type="display">benèvol</title>

adjectiu benevolo -a, indulgente.

benèvol

-a

adjectiu benevolo -a, indulgente

benèvol

<title type="display">benèvol</title>

[També benvolent]

adjectiu Que té bona voluntat respecte a algú. Un jutge benèvol vol que els acusats no siguin culpables i, si ho són, que rebin càstigs suaus.

benevolència

benèvol

També benvolent adjectiu Que té bona voluntat respecte a algú Un jutge benèvol vol que els acusats no siguin culpables i, si ho són, que rebin càstigs suaus benevolència

benèvol

-a

<title type="display">benèvol</title>

Pronúncia: bənɛ́βul

adjectiu bienveillant -e. Un crític benèvol, un critique bienveillant.

benèvol

-a

adjectiu bienveillant -e Un crític benèvol , un critique bienveillant

benèvol

-a

benèvol

adjectiu benévolo -la.

benèvol

-a

adjectiu benévolo -la

■ benèvol

| benèvola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">benèvol</title>

Etimologia: del ll. benevolus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.

adjectiu

Que és indulgent, que es presta a alguna cosa, per bona voluntat envers algú. Auditori benèvol. Mostrar-se benèvol.
Que és signe de benevolència.

■ benèvol

| benèvola

adjectiu Que és indulgent, que es presta a alguna cosa, per bona voluntat envers algú Auditori benèvol Mostrar-se benèvol Que és signe de benevolència