Es mostren 594823 resultats

Benigne

Benigne

benigne
-a

benigne

    adjectiu
  1. benigno -na. Un jutge benigne, un juez benigno.
  2. [clima] benigno -na, moderado -da, suave.
  3. medicina [tumor, etc] benigno -na.

benigne
-a

benigne


<title type="display">benigne</title>

  1. bo
    bla
    bondadós
    afable
    paternal
    complaent
    magnànim
    mansuet
    exorable
  2. (Parlant del clima, del temps, d'una malaltia)
    suau
    lleu (malaltia)



© Manuel Franquesa

benigne

benigne
-a

benigne
-a

benigne
| benigna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">benigne</title>

Accessory
Etimologia: del ll. benignus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
  1. Que té o que mostra una disposició a voler bé, a la benevolència. Un jutge benigne. Un examen massa benigne.
  2. D’acció suau, saludable. Temperatura benigna.
  3. Dit del mal, la malaltia, el tumor, etc., que no és maligne, que no és perillós.

benigne
| benigna

benigne

<title type="display">benigne</title>

    adjectiu
  1. Que acostuma a perdonar, que és molt benèvol. Hi ha pares que són benignes amb els fills i d'altres que són més severs.
  2. Un clima benigne o una temperatura benigna és suau, ni fa molt fred ni molta calor.
  3. Un tumor benigne no és perillós, es pot operar sense problemes i no causa la mort.
benignitat

benigne

benigne
-a

benigne
-a

benignidad

benignidad

benignitat

benignitat

benignitat

benignitat