Es mostren 594823 resultats

bi-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bi-</title>

Body
  1. Prefix, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’. Ex.: bipolarització, bicentenari, bidireccional.
  2. química inorgànica Prefix emprat per a formar noms de composts en què l’element o el grup al nom del qual és anteposat entra una proporció doble que en un altre compost.
  3. química orgànica Prefix numeral conjuntiu que indica que una molècula és formada per dos sistemes hidrocarbonats cíclics idèntics. Ex.: bibenzil, bibenzoïl.

bi-

biaba

biaba

biafrès
| biafresa

biafrès
| biafresa

biais

<title type="display">biais </title>

Body
    adv Manèra de hèr.

    Català: manera f de fer


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

biais

biais
biaise


<title type="display">biais</title>

Pronúncia: bjɛ -ɛz
    adjectiu
  1. esbiaixat -ada.
  2. masculí
  3. [direction, bande d’étoffe] biaix.
  4. construcció biaix, esbiaixada f.
  5. [aspect] aspecte, caire, perspectiva f.
  6. figuradament marrada f, rodeigs pl, circumloquis pl. Prendre le biais, fer marrada (o anar amb rodeigs, o amb circumloquis, o amb embuts).
  7. avec biais esbiaixat -ada.
  8. de biais de biaix (o de gairell, o al gairó). Regarder de biais, mirar de biaix .
    1. de tort (o de gairell).
    2. figuradament de biaix (o indirectament). Aborder un problème de biais, abordar un problema de biaix.
  9. dans le biais al biaix. Couper dans le biais, tallar al biaix.
  10. en biais de gairell (o de biaix, o de través). Un coup d’œil en biais, un cop d’ull de gairell (o de través).
  11. par le biais de per mitjà de (o utilitzant, o servint-se de). Il pense arriver au pouvoir par le biais des influences politiques, pensa arribar al poder per mitjà (o servint-se) de les influències polítiques.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

biais
biaise

biaiser


<title type="display">biaiser</title>

Pronúncia: bjeze
    verb intransitiu
  1. esbiaixar.
  2. figuradament parlar amb embuts, anar amb embuts.
    • dir mitges veritats.
  3. matemàtiques esbiaixar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

biaiser

biaix


<title type="display">biaix</title>

Pronúncia: biáʃ
    masculí
  1. slant, slope.
  2. confecció bias.
  3. (al \ de) biaix locució adverbial on the bias.
  4. tallar al biaix to cut on the cross, to cut diagonally.
  5. treure els biaixos figuradament to make ends meet, skimp.

biaix

biaix

biaix

    masculí
  1. sesgo, bies. El biaix d'un mur, el sesgo de un muro.
  2. tecnologia [tall oblic] bisel.
  3. [cosa tallada al biaix] bies. Cosir un biaix al volt del coll d'un abric, coser un bies al borde del cuello de un abrigo.
  4. al (o de) biaix al sesgo, al bies. Unes faldilles tallades al biaix, unas faldas cortadas al bies.
  5. fer biaix [un camí, etc] torcerse.
  6. haver-hi molt de biaix figuradament [entre dues coses] haber (o ir) diferencia (o mucha diferencia).
  7. treure els biaixos figuradament [estalviar] apretarse el cinturón.

biaix

biaix

biaix

biaix

<title type="display">biaix</title>

masculí direzione f obliqua (o sghemba, o diagonale). || tecn smussatura f, augnatura f. || tèxt sbieco, taglio diagonale. || al (o de) biaix di (o per) sbieco, a sghembo, a sghimbescio, di traverso, obliquamente. || treure els biaixos fig risparmiare, lesinare.

biaix