<title type="display">bièvre</title>
Pronúncia: bjɛvʀ
Es mostren 594823 resultats
■
bifaç
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bifaç</title>
Accessory
Etimologia: de bi- i faç
Body
masculí prehistòria Instrument bifacial de pedra, generalment de sílex, característic del paleolític inferior.
■
bifaç
masculí prehistòria Instrument bifacial de pedra, generalment de sílex, característic del paleolític inferior
biface
<title type="display">biface</title>
Pronúncia: bifas
masculí bifaç.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
biface
masculí bifaç © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
bifacial
<title type="display">bifacial</title>
adjectiu doppelgesichtig.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
bifacial
adjectiu doppelgesichtig © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
bifacial
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bifacial</title>
Accessory
Partició sil·làbica: bi_fa_ci_al
Etimologia: de bi- i facial
Etimologia: de bi- i facial
Body
-
adjectiu
- Que té dues cares (especialment cares humanes) l’una oposada a l’altra.
- Que té dues superfícies o cares, com la majoria de les fulles.
- prehistòria Dit de l’instrument de pedra tallat o treballat per ambdues cares, anomenat bifaç.
■
bifacial
adjectiu Que té dues cares especialment cares humanes l’una oposada a l’altra Que té dues superfícies o cares, com la majoria de les fulles prehistòria Dit de l’instrument de pedra tallat o treballat per ambdues cares, anomenat bifaç
bifacial
<title type="display">bifacial</title>
Pronúncia: bifəsiál
adjectiu biface.
bifacial
adjectiu biface
bifàsic
<title type="display">bifàsic</title>
adjectiu electrònica zweiphasig.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
bifàsic
adjectiu electrònica zweiphasig © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
bifàsic
| bifàsica
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bifàsic</title>
Accessory
Etimologia: de bi- i -fàsic
Body
-
adjectiu
- Que té dues fases.
- electrotècnia Dit del sistema de dos corrents alterns desfasats de 90° que empra tres conductors.
■
bifàsic
| bifàsica
adjectiu Que té dues fases electrotècnia Dit del sistema de dos corrents alterns desfasats de 90° que empra tres conductors
