Es mostren 594823 resultats

acòlia

acòlia

acòlia

acòlia

acòlia

acòlia

acòlit


<title type="display">acòlit</title>

  1. escolà (→)
    Compareu: ceroferari, turiferari, cirialer, oferter
  2. (per ext.)
    assistent
    ajudant
    subaltern
    lacai (fig.), el qui serveix servilment algú.
    caudatari (fig.), el qui segueix servilment algú, esp. en les idees o en les accions.
    ésser el gos (d'algú)
    ajudant, còmplice.



© Manuel Franquesa

acòlit

acòlit

acòlit

acòlit
| acòlita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acòlit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. acolўthus, ultracorrecció de acoluthus, i aquest, del gr. akólouthos ‘company’ 1a font: orígens de la llengua, Vides, Usatges
Body
  1. litúrgia
    1. masculí En l’Església llatina, ministre no ordenat que ha rebut la funció d’ajudar el prevere i el diaca en el servei de l’altar.
    2. masculí Clergue que havia rebut l’acolitat i tenia la funció de servir a l’altar.
    3. masculí i femení Escolà que serveix a l’altar.
  2. masculí i femení per extensió Assistent, ajudant, subaltern.

acòlit
| acòlita

acòlit

acòlit

acòlit
-a

acòlit
-a

acòlit

acòlit

acòlit

acòlit