Es mostren 594827 resultats

blair

blair

masculí popularment nez pipa f , nàpia f © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

blaireau


<title type="display">blaireau</title>

Pronúncia: blɛʀo
    masculí
  1. zoologia teixó, toixó.
  2. [pinceau] brotxa f.
  3. familiarment beneit, babau, tanoca.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blaireau

masculí zoologia teixó, toixó pinceau brotxa f familiarment beneit, babau, tanoca © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

blairer


<title type="display">blairer</title>

Pronúncia: bleʀe
verb transitiu ne pas pouvoir blairer qqn popularment no poder suportar algú, no veure algú ni en pintura, tenir algú entravessat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blairer

verb transitiu ne pas pouvoir blairer qqn popularment no poder suportar algú, no veure algú ni en pintura, tenir algú entravessat © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

Blaise

Blaise

nom propi masculí història i cristianisme Blai © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

blâmable

blâmable

adjectiu blasmable © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Alemany Català

Blamage


<title type="display">Blamage</title>

Pronúncia: -’ma:ʒə
    femení [-, -n]
  1. ridícul m, situació ridícula.
  2. vergonya.
  3. planxa, ficada de peus fam.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Blamage

femení -, -n ridícul m , situació ridícula vergonya planxa, ficada de peus fam © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Francès Català

blâme


<title type="display">blâme</title>

Pronúncia: blɑm
    masculí
  1. blasme, reny, reprovació f.
  2. [officiellement] reprovació f, censura f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blâme

masculí blasme, reny, reprovació f officiellement reprovació f , censura f © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

blame


<title type="display">blame</title>

    noun
  1. culpa.
  2. blasme, retret.
  3. to bear the blame tenir culpa, ésser culpable, suportar el blasme, acceptar la responsabilitat.
  4. the blame is mine la culpa és meva.
  5. to (lay \ put \ cast) the blame on someone for something donar a algú la culpa d'alguna cosa, retreure a algú alguna cosa [mal feta] .
    6. transitive verb
  6. blasmar, donar la culpa a.
  7. to blame someone for something blasmar algú (per\d')alguna cosa.
  8. I'm not to blame jo no en tinc cap culpa, no és a mi a qui s'ha de donar la culpa.
  9. who's to blame? qui en té la culpa?
  10. I don't blame him! no li retrec pas!
  11. you have only yourself to blame tu t'ho has buscat.

blame

noun culpa blasme , retret to bear the blame tenir culpa , ésser culpable , suportar el blasme , acceptar la responsabilitat the blame is mine la culpa és meva to lay \ put \ cast the blame on someone for something donar a algú la culpa d'alguna cosa , retreure a algú alguna cosa mal feta transitive verb blasmar , donar la culpa a to blame someone for something blasmar algú per\d'alguna cosa I'm not to blame jo no en tinc cap culpa , no és a mi a qui s'ha de donar la culpa who's to blame qui en té la culpa I don't blame him no li retrec pas you have only yourself to blame tu t'ho…
Diccionari Anglès Català

blameless

blameless

adjective irreprotxable , innocent que no té res de dolent
Diccionari Francès Català

blâmer


<title type="display">blâmer</title>

Pronúncia: blɑme
    verb transitiu
  1. [qqch] blasmar, censurar, criticar, condemnar. Elle blâmait son attitude, blasmava la seva actitud.
  2. [qqn] blasmar, censurar, criticar. On le blâmait pour (de) sa conduite, el blasmaven pel seu comportament.
  3. censurar, rebre la censura (o la reprovació) de. Il a été blâmé par le conseil de discipline, ha estat censurat pel consell disciplinari.
  4. être à blâmer ésser blasmable.
    5. verb pronominal
  5. criticar-se, no perdonar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blâmer

verb transitiu qqch blasmar, censurar, criticar, condemnar Elle blâmait son attitude , blasmava la seva actitud qqn blasmar, censurar, criticar On le blâmait pour de sa conduite , el blasmaven pel seu comportament censurar, rebre la censura o la reprovació de Il a été blâmé par le conseil de discipline , ha estat censurat pel consell disciplinari être à blâmer ésser blasmable verb pronominal criticar-se, no perdonar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç