Es mostren 594823 resultats

blau
blava


<title type="display">blau</title>

Pronúncia: bláw
    adjectiu
  1. bleu -e. Ulls blaus, yeux bleus.
  2. figuradament [astorat, esbalaït] pantois -e, épaté -e, bouche bée, baba fam. Deixar blau, laisser pantois.
  3. aquesta sí que és blava! figuradament [això sí que és greu!] c'en est une de belle!
  4. fer-la blava figuradament [fer-la grossa] faire du joli (faire du propre).
  5. masculí
  6. [color] bleu. Blau clar, fosc, cel (celeste), turquí, marí, bleu clair, foncé, ciel, turquoise, marine.
  7. [colorant] bleu. Blau de Prússia (de París), bleu de Prusse. Blau d'ultramar, bleu outremer. Blau de cobalt, bleu de cobalt.
  8. [per a la roba] bleu.
  9. familiarment [equimosi] bleu. M'he fet un blau a la cuixa, je me suis fait un bleu à la cuisse.
  10. posar blau [a la roba] bleuter.
  11. femení
  12. botànica [Cortinarius violaceus] cortinaire violet m.

blau
blava

blau1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: blau
Etimologia: del germ. blau (al. ant. blâo), íd. 1a font: 874
Body
    masculí
  1. òptica Color blau, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el verd i el violeta. El blau del cel. Blau turquí. Blau marí o de mar. Blau cel o celeste.
    1. Matèria colorant blava.
    2. blau de la roba (o simplement blau) colorants Substància blava que és afegida al midó o a l’aigua d’esbaldir en emmidonar o en rentar la roba blanca per tal de treure’n la grogor i emblanquir-la.
    3. blau de París colorants Blau de Prússia.
    4. blau de Prússia colorants Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III).
    5. blau d’ultramar colorants Pigment blau del grup ultramar, en particular l’ultramar natural, constituït per lapislàtzuli polvoritzat.
  2. col·loquialment patologia Equimosi produïda per una contusió.



  3. Vegeu també:
    blau2

blau1

blau2
| blava

blau2
| blava

blauäugig

blauäugig

Blaubeere

Blaubeere

Bläue

Bläue

bläuen

bläuen

blauet


<title type="display">blauet</title>

    masculí
  1. [del monestir de Lluc, a Mallorca] niño cantor.
  2. botànica [Centaurea cyanus] azulejo, aciano, aciano menor, liebrecilla f.
  3. ornitologia [Alcedo atthis] martín pescador, alción, martín del río.

blauet

blauet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blauet</title>

Accessory
Partició sil·làbica: bla_uet
Etimologia: de blau
Body
    masculí
  1. Blavet 1 i 3.
  2. botànica Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes (Centaurea cyanus), de fulles allargades i blanes i de capítols blaus, molt freqüent en els sembrats.
  3. folklore Nom donat als membres de l’escolania del monestir de Lluc (Mallorca), que duen la sotana blava.
  4. ornitologia Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels alcedínids (Alcedo atthis), bellament acolorit, amb el dors d’un color blau verdós, el ventre castany i les potes vermelles.
  5. tecnologia Mescla d’oli i un pigment emprada per a detectar els punts de contacte de dues superfícies.

blauet

blauet

blauet