Es mostren 594823 resultats

■ bocí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocí</title>

Etimologia: del ll. vg. *buccīnum, der. de bŭcca ‘boca botida’ 1a font: 1275, Llull
    masculí
    1. Tros (de menjar), un poc (de menjar). Sucar bocins de pa. Un bocí de formatge.
    2. usat absolutament Un poc de menjar. Menjar un bocí per berenar.
    3. agradar-li (a algú) els bons bocins Agradar-li els talls molt selectes.
    4. bocí de mal empassar (o de mal pair) figuradament Qüestió difícil, desagradable.
    1. Tros d’un sòlid trencat, tallat, etc.
    2. fer bocins (una cosa o d’una cosa) Trencar-la en bocins.
  3. Tros de camí. Fins a casa hi ha un bon bocí.
  4. donar mal bocí folklore Segons una certa superstició, influir damunt una altra persona pel fet d’haver-li lliurat algun objecte de propietats màgiques.

■ bocí

masculí Tros de menjar, un poc de menjar Sucar bocins de pa Un bocí de formatge usat absolutament Un poc de menjar Menjar un bocí per berenar agradar-li a algú els bons bocins Agradar-li els talls molt selectes bocí de mal empassar o de mal pair figuradament Qüestió difícil, desagradable Tros d’un sòlid trencat, tallat, etc fer bocins una cosa o d’una cosa Trencar-la en bocins Tros de camí Fins a casa hi ha un bon bocí donar mal bocí folklore Segons una certa superstició, influir damunt una altra persona pel fet d’haver-li lliurat algun objecte de propietats màgiques
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

bocin

<title type="display">bocin </title>

    nòm m Tròç, fragment d’ua causa.

    Català: bocí, tros


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bocin

nòm m Tròç, fragment d’ua causa Català bocí, tros © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

bocina


<title type="display">bocina</title>

    femení
  1. música botzina.
  2. [para hablar des de lejos] botzina, portaveu m.
  3. automòbil, automobilisme botzina, clàxon m.
  4. [de los gramófonos] trompa.
  5. marina, marítim enllaunat [d'un escobenc] m.
  6. [en mayúscula] astronomia Ossa Menor.
  7. zoologia [Triton nodiferus] botzina.
  8. americanisme [para los sordos] trompeta, otòfon m.
  9. bocina de la caja de cadenas marina, marítim escobenc de la caixa de cadenes.

bocina

femení música botzina para hablar des de lejos botzina , portaveu m automòbil, automobilisme botzina , clàxon m de los gramófonos trompa marina, marítim enllaunat d'un escobenc m en mayúscula astronomia Ossa Menor zoologia Triton nodiferus botzina americanisme para los sordos trompeta , otòfon m bocina de la caja de cadenas marina, marítim escobenc de la caixa de cadenes
Diccionari Català Alemany

bocinada


<title type="display">bocinada</title>

    femení
  1. Mund m voll.
  2. menjar en quatre bocinades (una cosa) etwas hastig (auf)essen, hinunterschlingen, umg verputzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

bocinada

femení Mund m voll menjar en quatre bocinades una cosa etwas hastig aufessen, hinunterschlingen, umg verputzen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

bocinada

bocinada

femení mouthful morsel , bite
Diccionari Català Castellà

bocinada


<title type="display">bocinada</title>

    femení
  1. [bocada] bocado m.
  2. [entre l'esmorzar i el dinar] bocadillo m, tentempié m, piscolabis m.
  3. menjar en quatre bocinades [una cosa] comer en un bocado (o en dos bocados, o en menos que canta un gallo, o en un abrir y cerrar de ojos).

bocinada

femení bocada bocado m entre l'esmorzar i el dinar bocadillo m , tentempié m , piscolabis m menjar en quatre bocinades una cosa comer en un bocado o en dos bocados, o en menos que canta un gallo, o en un abrir y cerrar de ojos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocinada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocinada</title>

Etimologia: de bocí 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. Porció d’aliment que cap a la boca, bocada.
    2. menjar en quatre bocinades (una cosa) Menjar-se-la de pressa.
  2. Aliments que hom pren entre l’esmorzar i el dinar.
  3. dialectal Cop donat amb la mà a la boca.

■ bocinada

femení Porció d’aliment que cap a la boca, bocada menjar en quatre bocinades una cosa Menjar-se-la de pressa Aliments que hom pren entre l’esmorzar i el dinar dialectal Cop donat amb la mà a la boca
Traducció
Diccionari Català Italià

bocinada

bocinada

femení bocada boccone m , morso m || entre l'esmorzar i el dinar spuntino m || menjar en quatre bocinades mangiare in un boccone
Diccionari Català francès

bocinada


<title type="display">bocinada</title>

Pronúncia: busináðə
    femení
  1. [bocí que cap a la boca] bouchée.
  2. [entre l'esmorzar i el dinar] casse-croûte m, en-casm i inv, collation.
  3. menjar en quatre bocinades ne faire qu'une bouchée.

bocinada

femení bocí que cap a la boca bouchée entre l'esmorzar i el dinar casse-croûte m , en-cas m i inv , collation menjar en quatre bocinades ne faire qu'une bouchée
Diccionari Català Italià

bocinalla

bocinalla

femení residus pezzi m pl , resti m pl , rimasugli m pl , frammenti m pl