Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

bou

<title type="display">bou</title>

nom masculí

Un bou és un mamífer gros i fort que té dues banyes punxegudes amb la punta corbada cap amunt. El bou brau és el toro, que es fa servir per a criar o es toreja; el bou que és pacífic es fa servir per a treballar la terra. En alguns pobles es fan corregudes de bous com a diversió.
El bou és la carn de bou.
El mercat

frase feta

perdre el bou i les esquelles o perdre bous i esquelles és perdre-ho tot.

bou

nom masculí Un bou és un mamífer gros i fort que té dues banyes punxegudes amb la punta corbada cap amunt El bou brau és el toro, que es fa servir per a criar o es toreja el bou que és pacífic es fa servir per a treballar la terra En alguns pobles es fan corregudes de bous com a diversió El bou és la carn de bou El mercat g05/B/34 476272015 frase feta perdre el bou i les esquelles o perdre bous i esquelles és perdre-ho tot

bou

<title type="display">bou</title>

Pronúncia: bɔ́w

masculí

zoologia [Bos taurus] taureau.
• [castrat] bœuf.
plural tauromàquia course de taureaux f sing, corrida f sing.
[bestreta] avance f.
[carn] viande de bœuf f.
zoologia [Cancer pagurus] tourteau.
pesca [art de pescar] boulier.
agafar el bou per les banyes figuradament i familiarment prendre le taureau par les cornes.
anar a pas de bou figuradament marcher comme une tortue.
anar al bou aller à la pêche au boulier.
art del bou pesca boulier.
bou brau taureau de combat.
bou mesquer zoologia [Ovibos moschatus] bœuf musqué.
bou sense cabestrell es llepa allà on vol figuradament i regionalisme rien ne vaut la liberté (chaque chien lèche sa queue selon son goût).
córrer bous combattre des taureaux.
no veure un bou a tres passes figuradament i familiarment être myope comme une taupe (n'y voir goutte).
passar bou per bèstia grossa figuradament fermer les yeux (faire semblant de ne pas voir).
perdre bous i esquelles figuradament i familiarment [fracassar] tout perdre.
pescar al bou pesca pêcher au boulier.

bou

masculí zoologia Bos taurus taureau • castrat bœuf plural tauromàquia course de taureaux f sing , corrida f sing bestreta avance f carn viande de bœuf f zoologia Cancer pagurus tourteau pesca art de pescar boulier agafar el bou per les banyes figuradament i familiarment prendre le taureau par les cornes anar a pas de bou figuradament marcher comme une tortue anar al bou aller à la pêche au boulier art del bou pesca boulier bou brau taureau de combat bou mesquer zoologia Ovibos moschatus bœuf musqué bou sense cabestrell es llepa allà on vol figuradament i…

bou¹

<title type="display">bou</title><lbl type="homograph">1</lbl>

masculí

Rind n.
Ochse m.
bou mener od esqueller Leitochse m.
carn de bou Rindfleisch n.
anar a pas de bou im Schneckentempo gehen.
figuradament passar bou per bèstia grossa fünf gerade sein lassen.
perdre (el) bou i (les) esquelles Haus und Hof verlieren.

Vegeu també:

bou²

bou¹

masculí Rind n Ochse m bou mener od esqueller Leitochse m carn de bou Rindfleisch n anar a pas de bou im Schneckentempo gehen figuradament passar bou per bèstia grossa fünf gerade sein lassen perdre el bou i les esquelles Haus und Hof verlieren Vegeu també bou 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ bou¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bou</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: bou
Etimologia: del ll. bōs, bŏvis, íd. 1a font: orígens de la llengua

masculí

zoologia i ramaderia
1. Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins (Bos taurus), anomenat també brau o toro, de cap gros i massís, amb potents banyes punxegudes recorbades enlaire.
2. especialment Bou castrat, emprat per l’home com a animal domèstic, per a les feines del camp, com a bèstia de càrrega i per a l’obtenció de carn.
3. plural folklore Nom de les festes populars de joc amb un bou o amb bous. Avui fan bous.
4. plural tauromàquia Corrida. Anar als bous. Plaça de bous. No m’agraden els bous.
5. agafar el bou per les banyes figuradament Encarar decididament una situació dolenta.
6. anar a pas de bou Anar molt a poc a poc.
7. bou sense cabestrell es llepa allà on vol Refrany que significa que una persona que no té obligacions pot fer el que vulgui.
8. correguda de bous folklore Festa en què hom corre bous.
9. correguda de bous tauromàquia Corrida.
10. córrer bous Fer-los córrer, esquivant-ne les envestides.
11. no veure un bou a tres passes figuradament Ésser molt curt de vista.
12. passar bou per bèstia grossa figuradament Ésser possibles o passadores certes coses perquè hom no mira prim, perquè no s’hi mira gaire.
13. perdre bous i esquelles (o el bou i les esquelles) figuradament Perdre-ho tot.
Carn de bou. Avui hem menjat bou per dinar.
Bestreta feta per un fabricant a un treballador pagant-li per endavant una feina a fer.
adoberia Pell de bou.
tecnologia Pal d’uns quatre metres de llarg que va fixat a l’exterior del molí de vent, prolongant l’arbre, proveït a l’extrem lliure d’unes cordes que l’uneixen a cadascuna de les antenes.
zoologia Crustaci decàpode marí de la secció dels braquiürs (Cancer pagurus), gros i robust, comestible molt apreciat.
bou mesquer zoologia Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins (Ovibos moschatus), de grans dimensions, amb pelatge llarg fins als peus i unes grans banyes dirigides cap avall i recorbades cap amunt davant els ulls.
fer bou indústria surera Presentar les llesques de suro més amplada a la part del mig que no a les puntes, per defecte del llescat.

Vegeu també:

bou²

■ bou¹

masculí zoologia i ramaderia Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins Bos taurus , anomenat també brau o toro , de cap gros i massís, amb potents banyes punxegudes recorbades enlaire especialment Bou castrat, emprat per l’home com a animal domèstic, per a les feines del camp, com a bèstia de càrrega i per a l’obtenció de carn plural folklore Nom de les festes populars de joc amb un bou o amb bous Avui fan bous plural tauromàquia Corrida Anar als bous Plaça de bous No m’agraden els bous agafar el bou per les banyes figuradament Encarar decididament una situació…

bou²

<title type="display">bou</title><lbl type="homograph">2</lbl>

masculí

Grund(schlepp)netz, Trawl n (mit zwei Booten).
Trawler m.
anar od pescar al bou mit Grund(schlepp)netz fischen.

Vegeu també:

bou¹

bou²

masculí Grundschleppnetz, Trawl n mit zwei Booten Trawler m anar od pescar al bou mit Grundschleppnetz fischen Vegeu també bou 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ bou²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bou</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: bou
Etimologia: de l’oc. prov. bou, variant del llenguadocià bol, íd.

masculí

pesca

Art de ròssec de fons constituït essencialment per dues peces llargues de xarxa unides als costats de l’obertura d’una mena d’embut, també de xarxa, de fons cec.
Barca de pesca d’aparell llatí emprada per a arrossegar l’art de bou, anomenada també barca del bou.
anar al bou Aparellar una sortida de pesca al bou.
art del bou bou² 1.
peix del bou Peix obtingut pescant al bou.
pescar al bou Pescar amb l’art del bou.

Vegeu també:

bou¹

■ bou²

masculí pesca Art de ròssec de fons constituït essencialment per dues peces llargues de xarxa unides als costats de l’obertura d’una mena d’embut, també de xarxa, de fons cec Barca de pesca d’aparell llatí emprada per a arrossegar l’art de bou, anomenada també barca del bou anar al bou Aparellar una sortida de pesca al bou art del bou bou 2 1 peix del bou Peix obtingut pescant al bou pescar al bou Pescar amb l’art del bou Vegeu també bou 1