Es mostren 594823 resultats

brandar


<title type="display">brandar</title>

Pronúncia: bɾəndá
    verb transitiu
  1. [una espasa] brandir.
  2. [una campana] sonner à toute volée.
  3. [balancejar] remuer, branler. Brandar el cap, branler la tête.
    4. verb intransitiu
  4. [oscil·lar] osciller, branler.
  5. [caminar balancejant-se] se balancer pron, se dandiner pron.

brandar

verb transitiu una espasa brandir una campana sonner à toute volée balancejar remuer , branler Brandar el cap , branler la tête verb intransitiu oscillar osciller , branler caminar balancejant-se se balancer pron , se dandiner pron
Diccionari Castellà Català

brandar

brandar

verb intransitiu marina, marítim brandar
Diccionari Català Castellà

brandar


<title type="display">brandar</title>

    verb transitiu
  1. [una espasa] blandir.
  2. [una campana] voltear.
  3. [balancejar] menear, mover, balancear, bambolear. Brandar el cap, menear la cabeza.
    4. verb intransitiu
  4. [oscil·lar] oscilar, balancearse pron.
  5. [caminar balancejant-se] balancearse pron, bambolearse pron, trastabillar.
  6. [un embriac] tambalearse pron.

brandar

verb transitiu una espasa blandir una campana voltear balancejar menear , mover , balancear , bambolear Brandar el cap , menear la cabeza verb intransitiu oscillar oscilar , balancearse pron caminar balancejant-se balancearse pron , bambolearse pron , trastabillar un embriac tambalearse pron
Conjugador Català

brandar


<title type="display">brandar</title>

    1. INFINITIU

    1. brandar

    2. GERUNDI

    1. brandant

    3. PARTICIPI

    1. brandat
    2. brandada
    3. brandats
    4. brandades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. brando
      2. brandes
      3. branda
      4. brandem
      5. brandeu
      6. branden

      2. IMPERFET

      1. brandava
      2. brandaves
      3. brandava
      4. brandàvem
      5. brandàveu
      6. brandaven

      3. PASSAT

      1. brandí
      2. brandares
      3. brandà
      4. brandàrem
      5. brandàreu
      6. brandaren

      4. FUTUR

      1. brandaré
      2. brandaràs
      3. brandarà
      4. brandarem
      5. brandareu
      6. brandaran

      5. CONDICIONAL

      1. brandaria
      2. brandaries
      3. brandaria
      4. brandaríem
      5. brandaríeu
      6. brandarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. brandi
      2. brandis
      3. brandi
      4. brandem
      5. brandeu
      6. brandin

      2. IMPERFET

      1. brandés
      2. brandessis
      3. brandés
      4. brandéssim
      5. brandéssiu
      6. brandessin

    6. IMPERATIU

    1. branda
    2. brandi
    3. brandem
    4. brandeu
    5. brandin

brandar

INFINITIU brandar GERUNDI brandant PARTICIPI brandat brandada brandats brandades INDICATIU PRESENT brando brandes branda brandem brandeu branden IMPERFET brandava brandaves brandava brandàvem brandàveu brandaven PASSAT brandí brandares brandà brandàrem brandàreu brandaren FUTUR brandaré brandaràs brandarà brandarem brandareu brandaran CONDICIONAL brandaria brandaries brandaria brandaríem brandaríeu brandarien SUBJUNTIU PRESENT brandi brandis brandi brandem brandeu brandin IMPERFET brandés brandessis brandés brandéssim brandéssiu brandessin IMPERATIU branda brandi brandem brandeu brandin
Diccionari Català Anglès

brandar


<title type="display">brandar</title>

Pronúncia: bɾəndá
    verb transitiu
  1. [espasa, etc.] to brandish, flourish, wave about.
  2. [campana] to toll.
  3. [xemenia] to oscillate.
    4. verb intransitiu
  4. [vaixell] to roll.
  5. [en caminar] to move to and fro, oscillate.
  6. to waddle.

brandar

verb transitiu espasa, etc to brandish , flourish , wave about campana to toll xemenia to oscillate verb intransitiu vaixell to roll en caminar to move to and fro , oscillate to waddle
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brandar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brandar</title>

Etimologia: del germ. *brand ‘fulla d’espasa’, pròpiament ‘tió encès’, aplicat a l’arma per la seva brillantor; el mot germ. també vol dir ‘incendi’, der. del germ. comú brinnan ‘cremar’ (al. modern brennen) 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu Portar a la mà (una espasa o una altra arma) movent-la amenaçadorament. L’envestí brandant la daga.
  2. transitiu Fer tocar (una campana). Els escolans branden les campanes.
  3. transitiu Balancejar, bellugar d’una banda a l’altra. Brandar el cap, la cua.
  4. intransitiu Estar animat d’un moviment oscil·latori, vibratori. El vaixell branda.
  5. intransitiu Caminar balancejant-se, gronxant-se. Venia brandant.

■ brandar

verb transitiu Portar a la mà una espasa o una altra arma movent-la amenaçadorament L’envestí brandant la daga transitiu Fer tocar una campana Els escolans branden les campanes transitiu Balancejar, bellugar d’una banda a l’altra Brandar el cap, la cua intransitiu Estar animat d’un moviment oscillatori, vibratori El vaixell branda intransitiu Caminar balancejant-se, gronxant-se Venia brandant
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

brandar

<title type="display">brandar</title>

verb transitiu dondolare, oscillare, bascollare intr. || [una espasa] brandire. || [una campana] far suonare.

verb intransitiu oscillare, dondolare. || [en caminar] dondolare, dondolarsi pron, barcollare.

brandar

verb transitiu dondolare, oscillare, bascollare intr || una espasa brandire || una campana far suonare verb intransitiu oscillare, dondolare || en caminar dondolare, dondolarsi pron , barcollare
DIDAC Diccionari escolar

brandar

<title type="display">brandar</title>

    verb
  1. Brandar una espasa, un punyal o una arma semblant és portar-la a la mà bellugant-la com si s'anés a atacar algú.
  2. Brandar el cap o la cua és bellugar-los d'una banda a l'altra.

brandar

verb Brandar una espasa, un punyal o una arma semblant és portar-la a la mà bellugant-la com si s'anés a atacar algú Brandar el cap o la cua és bellugar-los d'una banda a l'altra
Diccionari Català Alemany

brandar


<title type="display">brandar</title>

    verb transitiu
  1. schwenken.
  2. [Schwert] schwingen.
  3. [Glocke] ziehen.
  4. [mit dem Schwanz] wedeln.
  5. [Kopf] hin und her bewegen.
    6. verb intransitiu
  6. (sch)wanken, sich wiegen, pendeln, schaukeln.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

brandar

verb transitiu schwenken Schwert schwingen Glocke ziehen mit dem Schwanz wedeln Kopf hin und her bewegen verb intransitiu schwanken, sich wiegen, pendeln, schaukeln © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Alemany Català

Brandblase

Brandblase

femení butllofa flictena © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU