Es mostren 594823 resultats

braquiür

braquiür

masculí zoologia braquiuro
Diccionari Català Italià

braquiür

braquiür

masculí zool brachiuro
Diccionari Castellà Català

braquiuro

braquiuro

masculí zoologia braquiür
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braquiürs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">braquiürs</title>

Partició sil·làbica: bra_qui_ürs
    masculí obsolet zoologia
  1. plural Grup de crustacis decàpodes, sense valor taxonòmic, de cos deprimit dorsiventralment i de moviments vius que comprèn els crancs de mar típics.
  2. singular Crustaci del grup dels braquiürs.

■ braquiürs

masculí obsolet zoologia plural Grup de crustacis decàpodes, sense valor taxonòmic, de cos deprimit dorsiventralment i de moviments vius que comprèn els crancs de mar típics singular Crustaci del grup dels braquiürs
Traducció
Diccionari Català Alemany

braquiürs

braquiürs

masculí plural Kurzschwanzkrebse m pl • Krabben f pl © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Francès Català

bras


<title type="display">bras</title>

Pronúncia: bʀɑ
    masculí
  1. braç. J’ai mal au bras, em fa mal el braç. Avoir un bras en écharpe, portar un braç en cabestrell. Le bras de la justice, el braç de la justícia. Un bras de mer, un braç de mar (o un canal).
  2. à (force de) bras (ou à bras tendus) a pes de braços (o a pols, o en sopols).
    • a força de braços.
  3. à bout de bras a pols (o en sopols).
  4. à-bras-le-corps a pes de braços (o a pols).
  5. à (ou les) bras ouverts amb els braços oberts.
  6. à tour de bras amb (tota la) força.
    • amb braó (o abraonadament, o abrivadament).
  7. avoir le bras long tenir bons costats (o bons padrins, o el ronyó cobert).
  8. avoir les bras rompus no tenir més (o quedar sense) forces.
  9. avoir sur les bras tenir a càrrec (o a la seva esquena, o haver-se’n de fer càrrec).
  10. baisser les bras deixar-ho córrer (o plegar veles).
  11. bras dessus, bras dessous de bracet.
  12. bras d’honneur botifarra f. Il lui a fait un bras d’honneur et il est parti, li ha fet botifarra i se n’ha anat.
  13. casser bras et jambes à qqn figuradament deixar destrossat -ada (o desfet -a).
    1. deixar parat -ada (o glaçat -ada).
    2. couper bras et jambes à qqn tallar les cames (o les ales) a (o lligar de peus i mans, o eixalar) algú.
  14. donner le bras à qqn donar (o oferir) el braç a algú.
  15. être au bras de qqn anar de bracet amb algú.
  16. être dans les bras de qqn estar als (o en) braços d’algú.
  17. être dans les bras de Morphée estar en braços de Morfeu.
  18. être le bras armé de qqn ésser el braç executor d’algú.
  19. être le bras droit de qqn ésser el braç dret d’algú.
  20. gros comme le bras familiarment un gran personatge (o una patum f).
  21. jouer les gros bras donar-se upa.
    • anar de dur -a.
  22. les bras m’en tombent he quedat ben parat -ada (o de pedra).
  23. (rester) les bras croisés (estar) amb els braços plegats.
  24. ouvrir (ou tendre) les bras à qqn obrir els braços a algú (o rebre algú amb els braços oberts).
  25. prendre le bras à qqn agafar de bracet (o del braç) algú.
  26. s’endormir dans les bras du Seigneur [mourir] adormir-se en braços del Senyor.
  27. serrer qqn dans ses bras estrènyer (o abraçar) algú (entre els seus braços).
  28. se tenir par le bras agafar-se de bracet.
  29. un bras de fer un pols.
    • una prova f de força.
  30. vivre de ses bras viure de les seves mans.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bras

masculí braç J’ai mal au bras , em fa mal el braç Avoir un bras en écharpe , portar un braç en cabestrell Le bras de la justice , el braç de la justícia Un bras de mer , un braç de mar o un canal à force de bras ou à bras tendus a pes de braços o a pols, o en sopols • a força de braços à bout de bras a pols o en sopols à-bras-le-corps a pes de braços o a pols à ou les bras ouverts amb els braços oberts à tour de bras amb tota la força • amb braó o abraonadament, o abrivadament avoir le bras long tenir bons costats o bons padrins, o el ronyó cobert avoir les bras rompus no…
Diccionari Català Anglès

brasa


<title type="display">brasa</title>

Pronúncia: bɾázə
    femení
  1. (live \ hot) coal, (glowing) embers, cinders of wood.
  2. carn a la brasa grilled meat.
  3. fer a la brasa to grill, broil.
  4. donar-se brasa figuradament to be on tenterhooks.
  5. fugir del foc i caure a les brases figuradament to fall out of the frying pan into the fire.

brasa

femení live \ hot coal , glowing embers , cinders of wood carn a la brasa grilled meat fer a la brasa to grill , broil donar-se brasa figuradament to be on tenterhooks fugir del foc i caure a les brases figuradament to fall out of the frying pan into the fire
Diccionari Català Castellà

brasa


<title type="display">brasa</title>

    femení
  1. brasa, ascua. Encès com una brasa, ardiendo como una brasa.
  2. a la brasa a la brasa.
  3. donar-se brasa figuradament [a fer una cosa] darse prisa (o aire), apresurarse.

brasa

femení brasa , ascua Encès com una brasa , ardiendo como una brasa a la brasa a la brasa donar-se brasa figuradament a fer una cosa darse prisa o aire , apresurarse
Diccionari Castellà Català

brasa


<title type="display">brasa</title>

    femení
  1. brasa.
  2. a la brasa a la brasa.
  3. estar como en brasas (o en brasas) figuradament i familiarment passar ànsia (o neguit).
  4. pasar como sobre brasas [un asunto] tocar d'esquitllada (o de passada, o molt per sobre).

brasa

femení brasa a la brasa a la brasa estar como en brasas o en brasas figuradament i familiarment passar ànsia o neguit pasar como sobre brasas un asunto tocar d'esquitllada o de passada, o molt per sobre
Diccionari der aranés

brasa

<title type="display">brasa </title>

    nòm f Tròç de lenha qu’en cremar a estat redusit a un tidon alugat.

    Català: brasa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

brasa

nòm f Tròç de lenha qu’en cremar a estat redusit a un tidon alugat Català brasa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana