Es mostren 594823 resultats

acostumament

acostumament

masculí Gewöhnung f , Gewöhnen n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

acostumament

acostumament

masculí abitudine f , assuefazione f , avvezzamento
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acostumament

■ acostumament

masculí Acció d’acostumar o d’acostumar-se
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

acostumament

acostumament

masculí accoutumance f , habitude f
Diccionari der aranés

acostumar

<title type="display">acostumar </title>

    v intr Auer un costum, un abit.

    Català: acostumar, soler


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

acostumar

v intr Auer un costum, un abit Català acostumar, soler © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acostumar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acostumar</title>

Etimologia: de costum 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Fer prendre un costum, una habitud. Acostumar els estudiants a estudiar.
    2. pronominal Prendre un costum, una habitud. Acostumar-se a estudiar.
  2. intransitiu
    1. Tenir un costum. Acostumen a venir, de venir, cap al tard.
    2. Ésser habitual que s’esdevingui alguna cosa; soler. Aquestes coses acostumen a passar. En aquella contrada les cigonyes acostumaven d’arribar molt d’hora.

■ acostumar

verb transitiu Fer prendre un costum, una habitud Acostumar els estudiants a estudiar pronominal Prendre un costum, una habitud Acostumar-se a estudiar intransitiu Tenir un costum Acostumen a venir, de venir, cap al tard Ésser habitual que s’esdevingui alguna cosa soler Aquestes coses acostumen a passar En aquella contrada les cigonyes acostumaven d’arribar molt d’hora
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

acostumar


<title type="display">acostumar</title>

  1. v. tr.
    habituar
    avesar o vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi.
    acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera.
    adondar. Adondar els nois a una feina.
    enconar (fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees.
    malacostumar o malavesar, acostumar a fer una cosa blasmable.
    aguerrir, pròp., acostumar els soldats a les fatigues de la guerra; per ext., acostumar algú a una cosa penosa.
    foguejar, acostumar els soldats, els cavalls, al foc de la pólvora; per ext., a una cosa perillosa.
    aclimatar, acostumar a un clima diferent del natiu o de l'habitual.
    familiaritzar
  2. (acostumar-se pron.)
    contreure el costum de
    prendre l'avés de
    fer-se. Cal fer-se a tot.
    aviciar-se, acostumar-se a una cosa pel plaer que hom hi troba.
    enllaminir-se, íd.
    engormandir-se, íd.
  3. → soler.
    Antònims: Desacostumar. Desavesar. Deshabituar. Fer perdre l'avés.
  4. v. intr. Tenir un costum.
    soler
    usar. Usen llevar-se de matí.
    estilar-se, ésser de costum (s'usa exclusivament tractant-se d'accions humanes). A Barcelona s'estila sopar molt tard.
    ésser freqüent



© Manuel Franquesa

acostumar

v tr habituar avesar o vesar Avesar algú al treball, a l'estudi acarrerar Acarrerava la gata a entrar per la gatonera adondar Adondar els nois a una feina enconar fig, fer agafar el costum o el gust d'una cosa Ja hi ve enconat, en aquestes idees malacostumar o malavesar , acostumar a fer una cosa blasmable aguerrir , pròp, acostumar els soldats a les fatigues de la guerra per ext, acostumar algú a una cosa penosa foguejar , acostumar els soldats, els cavalls, al foc de la pólvora per ext, a una cosa perillosa aclimatar , acostumar a un clima diferent del natiu o de l'habitual…
Diccionari Català Castellà

acostumar


<title type="display">acostumar</title>

    verb transitiu
  1. [habituar] acostumbrar, habituar. Acostumar els joves a l'estudi, acostumbrar a los jóvenes al estudio.
    2. verb intransitiu
  2. [tenir un costum] acostumbrar, soler. Acostumen a (o de) venir tard, acostumbran a (o suelen) venir tarde.
    3. verb pronominal
  3. [prendre un costum] acostumbrarse, habituarse.

acostumar

verb transitiu habituar acostumbrar , habituar Acostumar els joves a l'estudi , acostumbrar a los jóvenes al estudio verb intransitiu tenir un costum acostumbrar , soler Acostumen a o de venir tard , acostumbran a o suelen venir tarde verb pronominal prendre un costum acostumbrarse , habituarse
Conjugador Català

acostumar


<title type="display">acostumar</title>

    1. INFINITIU

    1. acostumar

    2. GERUNDI

    1. acostumant

    3. PARTICIPI

    1. acostumat
    2. acostumada
    3. acostumats
    4. acostumades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. acostumo
      2. acostumes
      3. acostuma
      4. acostumem
      5. acostumeu
      6. acostumen

      2. IMPERFET

      1. acostumava
      2. acostumaves
      3. acostumava
      4. acostumàvem
      5. acostumàveu
      6. acostumaven

      3. PASSAT

      1. acostumí
      2. acostumares
      3. acostumà
      4. acostumàrem
      5. acostumàreu
      6. acostumaren

      4. FUTUR

      1. acostumaré
      2. acostumaràs
      3. acostumarà
      4. acostumarem
      5. acostumareu
      6. acostumaran

      5. CONDICIONAL

      1. acostumaria
      2. acostumaries
      3. acostumaria
      4. acostumaríem
      5. acostumaríeu
      6. acostumarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. acostumi
      2. acostumis
      3. acostumi
      4. acostumem
      5. acostumeu
      6. acostumin

      2. IMPERFET

      1. acostumés
      2. acostumessis
      3. acostumés
      4. acostuméssim
      5. acostuméssiu
      6. acostumessin

    6. IMPERATIU

    1. acostuma
    2. acostumi
    3. acostumem
    4. acostumeu
    5. acostumin

acostumar

INFINITIU acostumar GERUNDI acostumant PARTICIPI acostumat acostumada acostumats acostumades INDICATIU PRESENT acostumo acostumes acostuma acostumem acostumeu acostumen IMPERFET acostumava acostumaves acostumava acostumàvem acostumàveu acostumaven PASSAT acostumí acostumares acostumà acostumàrem acostumàreu acostumaren FUTUR acostumaré acostumaràs acostumarà acostumarem acostumareu acostumaran CONDICIONAL acostumaria acostumaries acostumaria acostumaríem acostumaríeu acostumarien SUBJUNTIU PRESENT acostumi acostumis acostumi acostumem acostumeu acostumin IMPERFET acostumés acostumessis…
Diccionari Català Anglès

acostumar


<title type="display">acostumar</title>

Pronúncia: əkustumá
    verb transitiu
  1. to accustom.
  2. to habituate.
  3. to get used.
  4. acostumar els nens a obeir to get children used to obeying.
    5. verb pronominal
  5. to accustom oneself (a to).
  6. to get (used \ accustomed) (a to).
    7. verb intransitiu
  7. to be in the habit of.
  8. acostumen a fer-ho they are in the habit of doing it, they usually came.
  9. [passat] used to.
  10. acostumaven a venir they used to come.

acostumar

verb transitiu to accustom to habituate to get used acostumar els nens a obeir to get children used to obeying verb pronominal to accustom oneself a to to get used \ accustomed a to verb intransitiu to be in the habit of acostumen a fer-ho they are in the habit of doing it , they usually came passat used to acostumaven a venir they used to come