Es mostren 594844 resultats

acostumadament

acostumadament

acostumament

acostumament

acostumament

acostumament

acostumament

acostumament

acostumament

acostumament

Informació complementària

acostumament

acostumament

acostumar

<title type="display">acostumar </title>

Body
    v intr Auer un costum, un abit.

    Català: acostumar, soler


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

acostumar

acostumar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acostumar</title>

Accessory
Etimologia: de costum 1a font: s. XIII
Body
    verb
    1. transitiu Fer prendre un costum, una habitud. Acostumar els estudiants a estudiar.
    2. pronominal Prendre un costum, una habitud. Acostumar-se a estudiar.
  1. intransitiu
    1. Tenir un costum. Acostumen a venir, de venir, cap al tard.
    2. Ésser habitual que s’esdevingui alguna cosa; soler. Aquestes coses acostumen a passar. En aquella contrada les cigonyes acostumaven d’arribar molt d’hora.

acostumar

acostumar


<title type="display">acostumar</title>

  1. v. tr.
    habituar
    avesar o vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi.
    acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera.
    adondar. Adondar els nois a una feina.
    enconar (fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees.
    malacostumar o malavesar, acostumar a fer una cosa blasmable.
    aguerrir, pròp., acostumar els soldats a les fatigues de la guerra; per ext., acostumar algú a una cosa penosa.
    foguejar, acostumar els soldats, els cavalls, al foc de la pólvora; per ext., a una cosa perillosa.
    aclimatar, acostumar a un clima diferent del natiu o de l'habitual.
    familiaritzar
  2. (acostumar-se pron.)
    contreure el costum de
    prendre l'avés de
    fer-se. Cal fer-se a tot.
    aviciar-se, acostumar-se a una cosa pel plaer que hom hi troba.
    enllaminir-se, íd.
    engormandir-se, íd.
  3. soler.
    Antònims: Desacostumar. Desavesar. Deshabituar. Fer perdre l'avés.
  4. v. intr. Tenir un costum.
    soler
    usar. Usen llevar-se de matí.
    estilar-se, ésser de costum (s'usa exclusivament tractant-se d'accions humanes). A Barcelona s'estila sopar molt tard.
    ésser freqüent



© Manuel Franquesa

acostumar

acostumar


<title type="display">acostumar</title>

    verb transitiu
  1. [habituar] acostumbrar, habituar. Acostumar els joves a l'estudi, acostumbrar a los jóvenes al estudio.
  2. verb intransitiu
  3. [tenir un costum] acostumbrar, soler. Acostumen a (o de) venir tard, acostumbran a (o suelen) venir tarde.
  4. verb pronominal
  5. [prendre un costum] acostumbrarse, habituarse.

acostumar