Es mostren 594823 resultats

brillar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brillar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: de l’it. brillare ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu, relacionat amb brellar i brillar2 1a font: 1653
Body
    verb intransitiu
  1. Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida. El sol brillava aquell dia. Els miralls brillen.
  2. figuradament Excel·lir. Brillar algú, pel seu talent, per la seva habilitat.
  3. brillar (algú) per la seva absència No ésser present on la seva absència ha d’ésser notada.



  4. Vegeu també:
    brillar2

brillar1

brillar2

brillar2

brillar2

brillar2

Informació complementària

brillazón

brillazón

Brille


<title type="display">Brille</title>

    femení [-, -n]
  1. ulleres pl, pinçanàs m.
  2. alles durch e-e rosarote Brille sehen veure-ho tot de color (de) rosa.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Brille

Brillenfassung

Brillenfassung

Brillengestell

Brillengestell

Brillenschlange

Brillenschlange

briller


<title type="display">briller</title>

Pronúncia: bʀije
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament brillar.
  2. briller par son absence brillar per la seva absència.
  3. faire briller fer brillar (o enllustrar, o abrillantar).
    figuradament fer brillar.
  4. tout ce qui brille n’est pas or no és pas or tot el que brilla (o tot el que lluu).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

briller

brilliance [or brilliancy]

brilliance [or brilliancy]