Es mostren 594827 resultats

burla


<title type="display">burla</title>

    femení
  1. [mofa] burla.
  2. [engaño] burla.
  3. plural [chanza] broma sing.
  4. burla burlando familiarment [bromeando] tot rient rient.
  5. burla burlando familiarment [sin darse cuenta] com aquell qui res.
  6. de burlas (o en son de burlas) de broma.
  7. entre burlas y veras mig de broma mig seriosament.
  8. hacer burla de uno [mofarse] fer burla d'algú.
  9. hacer burla de uno con la mano [un palmo de narices] fer pam i pipa.
  10. mezclar burlas con veras [en un escrito, conversación] amanir-ho amb anècdotes (o amb acudits).
  11. mezclar burlas con veras [cantar las verdades] clavar-les (o cantar-les) tot rient rient.

burla

burla

burla

burla


<title type="display">burla</title>

    femení
  1. Spott m.
  2. Hänselei, Fopperei f.
  3. Scherz m.
  4. fer burla d'(algú) über jemanden spotten.
    • sich über jemanden lustig machen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

burla

burla

<title type="display">burla</title>

femení burla, scherzo m, beffa, celia, burletta. || fer burla de prendere (o mettere) in burla, prendersi gioco di, prendere in giro, schernire.

burla

burla

<title type="display">burla</title>

    nom femení
  1. Una burla és el fet de burlar-se d'algú o d'alguna cosa. Si ens prenem una cosa a burla, no ens la prenem seriosament, no en fem cap cas.
  2. frase feta
  3. fer burla d'algú o d'alguna cosa és burlar-se'n.

burla

burla

burla

burla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">burla</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà hispànic, potser diferenciació del mot ll. td. burra ‘borra; minúcia, fotesa’, essent una burla una banalització o menysvaloració d’una cosa o una persona 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    femení
  1. Acció de burlar-se. Prendre’s una cosa a burla.
  2. fer burla (d’algú o alguna cosa) Burlar-se’n.

burla

burladero

burladero

burlador
-a

burlador
-a

burlador
-a

burlador
-a