Es mostren 594833 resultats

caca

caca

    femení
  1. [excrement] caca.
  2. figuradament [brutícia] caca.
  3. caca de les orelles [cerumen] cera de los oídos, cerilla.

caca

caça


<title type="display">caça</title>

    femení
  1. [acció de caçar] caza.
  2. [animals] caza.
  3. ciències militars caza.
  4. anar a caça (o a la caça) de figuradament andar (o ir) a caza (o a la caza) de.
  5. caça amb falcó cetrería, caza de altanería.
  6. caça major, menor caza mayor, menor.
  7. caça submarina pesca submarina.
  8. masculí ciències militars
  9. [avió] caza, avión de caza.
  10. caça bombarder cazabombardero.

caça

caça


<title type="display">caça</title>

Pronúncia: kásə
    femení
  1. [acció] hunting, hunt.
  2. game shooting.
  3. chase, pursuit.
  4. [animals caçats] game.
  5. caça major big game.
  6. caça menor small game.
  7. aixecar la caça to put up the game.
  8. figuradament anar a (la) caça de to go hunting for.
  9. masculí
  10. ciències militars fighter.
  11. caça bombarder ciències militars fighter-bomber.

caça

caca

caca

caca


<title type="display">caca</title>

Pronúncia: kaka
    masculí
  1. familiarment caca f.
  2. couleur caca d’oie color de merda d’oca.
  3. faire caca fer caca.
    • [sur soi-même] fer-se caca. Faire caca dans sa culotte, fer-se caca a les calces.
  4. mettre à qqn le nez dans son caca figuradament amorrar algú a terra .



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

caca

caca

caca

caça

<title type="display">caça</title>

femení caccia. || [animals que hom vol caçar, o caçats] caccia, selvaggina, cacciagione. || [persecució] caccia, inseguimento m. || mil caccia. || anar a (la) caça de fig andare a caccia di, mettersi in caccia, dare la caccia a. || caça major caccia grossa. || caça menor caccia minuta. || masculí mil [avió] caccia, aeroplano da caccia. | caça bombarder [pl: caces –s] cacciabombardiere.

caça

caca

<title type="display">caca</title>

    nom femení
  1. La caca és l'excrement sòlid que les persones i els animals expulsen del cos després d'haver digerit els aliments.
  2. Una caca és qualsevol cosa molt bruta.

caca

caça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caça</title>

Accessory
Homòfon: cassa
Etimologia: de caçar 1a font: s. XIII, Vides
Body
  1. femení etnografia i cinegètica
    1. Acció de caçar.
    2. anar a caça (o a la caça) (d’alguna cosa) figuradament Cercar-la, sol·licitar-la, posar tots els mitjans per a aconseguir-la.
    3. caça a l’abeurada Acció de caçar ocells agafant-los quan s’acosten a beure en un abeurador preparat amb brins d’espart envescats.
    4. caça a la joca Acció de caçar els ocells mentre dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades.
    5. caça a l’arruixada Acció de caçar espantant la caça a crits i pedrades per fer-la anar cap a un lloc determinat.
    6. caça amb vesc Modalitat popular de caça menor amb parany (creueres envescades i col·locades entre les branques d’un arbret) per a caçar ocells cantaires.
    7. caça major Caça d’animals grossos, com ara porcs senglars, cérvols, etc.
    8. caça menor Caça d’animals petits, com ara conills, perdius, etc.
    9. caça submarina Pesca submarina.
    10. obertura de la caça Començament del temps en què la caça és permesa.
  2. femení
    1. Animals que hom tracta de caçar.
    2. Animals caçats.
  3. femení per extensió
    1. Persecució.
    2. ciències militars Acció bèl·lica de persecució d’un vaixell per part d’un altre, o d’una aeronau per part d’una altra.
    3. caça de bruixes història Conjunt de mesures inquisitorials i repressives contra persones sospitoses de bruixeria.
    4. caça de bruixes Persecució contra minories polítiques, ètniques, religioses, etc., dissidents.
  4. masculí ciències militars
    1. Avió militar d’una gran velocitat i d’una elevada cadència de foc.
    2. caça bombarder [plural caces bombarders] Avió militar amb capacitat per a portar una càrrega de bombes o de projectils per a l’atac a terra i que, una vegada llançada, pot actuar com a caça.
  5. femení música Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV.

caça

caça


<title type="display">caça</title>

Pronúncia: kásə
    femení
  1. [acció de caçar] chasse. Caça amb falcó, amb fura, chasse au faucon, au furet.
  2. [animals] gibier m. Caça de pèl, de ploma, gibier à poil, à plume.
  3. ciències militars chasse.
    masculí [avió] avion de chasse.
  4. aixecar la caça lever le lièvre (le gibier).
  5. anar a caça (a la caça) de figuradament faire la chasse à (être à la recherche de).
  6. caça bombarder ciències militars bombardier.
  7. caça furtiva braconnage.
  8. caça major (menor) gros (petit) gibier.
  9. carn de caça gibier.
  10. obertura de la caça ouverture de la chasse.
  11. vedat de caça chasse gardée.

caça