Es mostren 594833 resultats

■ caduc
| caduca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caduc</title>

Etimologia: del ll. cadūcus, -a, -um ‘propens a caure, que ha caigut’ 1a font: s. XV, Curial
  1. adjectiu
    1. Pròxim a caure, destinat a desaparèixer aviat, que no té la força de mantenir-se. Una organització caduca.
    2. botànica Dit de qualsevol òrgan que cau o desapareix més o menys aviat.
    3. fonètica, fonologia Dit del so que ha perdut tota o gairebé tota la capacitat distintiva.
    4. zoologia Dit de les banyes d’un animal que cauen anualment.
  2. adjectiu Decrèpit. Un vell caduc.
  3. masculí Acció o dita pròpia de persona que repapieja; catúfol. Fer caducs.
  4. mal caduc Epilèpsia.

■ caduc
| caduca

adjectiu Pròxim a caure, destinat a desaparèixer aviat, que no té la força de mantenir-se Una organització caduca botànica Dit de qualsevol òrgan que cau o desapareix més o menys aviat fonètica, fonologia Dit del so que ha perdut tota o gairebé tota la capacitat distintiva zoologia Dit de les banyes d’un animal que cauen anualment adjectiu Decrèpit Un vell caduc masculí Acció o dita pròpia de persona que repapieja catúfol Fer caducs mal caduc Epilèpsia
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

caduc1

caduc1

m → catúfol Vegeu també caduc 2 © Manuel Franquesa
Diccionari de sinònims Franquesa

caduc2

caduc2

adj → vell decidu tèc, es diu d'una fulla, etc làbil Vegeu també caduc 1 © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

caduca

caduca

femení embriologia Decídua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caducament

■ caducament

adverbi D’una manera caduca
Diccionari Castellà Català

caducamente

caducamente

adverbi caducament
Conjugador Català

caducar


<title type="display">caducar</title>

    1. INFINITIU

    1. caducar

    2. GERUNDI

    1. caducant

    3. PARTICIPI

    1. caducat
    2. caducada
    3. caducats
    4. caducades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. caduco
      2. caduques
      3. caduca
      4. caduquem
      5. caduqueu
      6. caduquen

      2. IMPERFET

      1. caducava
      2. caducaves
      3. caducava
      4. caducàvem
      5. caducàveu
      6. caducaven

      3. PASSAT

      1. caduquí
      2. caducares
      3. caducà
      4. caducàrem
      5. caducàreu
      6. caducaren

      4. FUTUR

      1. caducaré
      2. caducaràs
      3. caducarà
      4. caducarem
      5. caducareu
      6. caducaran

      5. CONDICIONAL

      1. caducaria
      2. caducaries
      3. caducaria
      4. caducaríem
      5. caducaríeu
      6. caducarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. caduqui
      2. caduquis
      3. caduqui
      4. caduquem
      5. caduqueu
      6. caduquin

      2. IMPERFET

      1. caduqués
      2. caduquessis
      3. caduqués
      4. caduquéssim
      5. caduquéssiu
      6. caduquessin

    6. IMPERATIU

    1. caduca
    2. caduqui
    3. caduquem
    4. caduqueu
    5. caduquin

caducar

INFINITIU caducar GERUNDI caducant PARTICIPI caducat caducada caducats caducades INDICATIU PRESENT caduco caduques caduca caduquem caduqueu caduquen IMPERFET caducava caducaves caducava caducàvem caducàveu caducaven PASSAT caduquí caducares caducà caducàrem caducàreu caducaren FUTUR caducaré caducaràs caducarà caducarem caducareu caducaran CONDICIONAL caducaria caducaries caducaria caducaríem caducaríeu caducarien SUBJUNTIU PRESENT caduqui caduquis caduqui caduquem caduqueu caduquin IMPERFET caduqués caduquessis caduqués caduquéssim caduquéssiu caduquessin IMPERATIU caduca caduqui caduquem…
Diccionari Castellà Català

caducar

caducar

verb intransitiu caducar Su pasaporte está caducado , el seu passaport està caducat chochear caduquejar , repapiejar
Diccionari Català Castellà

caducar

caducar

verb intransitiu extingir-se caducar un decret, una llei, un costum caducar
Diccionari de sinònims Franquesa

caducar

caducar

→ acabar -se expirar prescriure → © Manuel Franquesa