Es mostren 594823 resultats

caient


<title type="display">caient</title>

Pronúncia: kəjén
    masculí
  1. [de vestit] hang, fall, set.
  2. [de cortina] fold (or folds).
  3. aquest vestit té molt bon caient this dress falls well.
  4. aquesta roba té molt bon caient this material has a lot of body.
  5. caient d’ulls [the way a person bats his or her eyes].
  6. al caient del vespre at nightfall.
  7. al caient de les nou at nine.
  8. al caient de la tarda at dusk.

caient

caient

<title type="display">caient</title>

masculí [de la roba] aplomb [fr], appiombo. Aquest vestit té molt bon caient, questo vestito ha un ottimo aplomb. || modo di cadere. || mar caduta f. || al caient de al cader (o sul far) di. Al caient de la tarda, sul far della sera. || caient d'ulls modo di sbattere le palpebre (o di abbassare gli occhi).

caient

caient

<title type="display">caient</title>

    nom masculí
  1. El caient d'una peça de roba, d'un vestit, és la manera de caure, de quedar-nos ben o mal posada. Si un abric té mal caient no t'hi trobaràs bé.
  2. El caient d'ulls d'una persona és la manera que té d'abaixar els ulls, la mirada.

caient

caient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caient</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ca_ient
Etimologia: de caure
Body
    masculí
    1. Manera de caure la roba, un vestit. La seda té molt bon caient.
    2. figuradament El caient d’una frase.
  1. geomorfologia Vora superior del talús continental, o del vessant d’un rec (canyó submarí) que limita la plana marina (o plataforma continental).
  2. marina, marítim
    1. Cadascun dels costats d’una vela quadra compresos entre el gràtil i el gràtil d’escota. Caient de sobrevent. Caient de sotavent.
    2. caient de popa Costat corresponent a la ralinga de popa de les veles de ganivet, anomenat també baluma.
    3. caient de proa Costat corresponent a la ralinga de proa de les veles de ganivet.
  3. indústria tèxtil Condició especial de la roba quan per mitjà de certs aprests hom li dona un tacte flonjo.
  4. al caient de locució prepositiva A l’hora de caure (la tarda, tal hora, etc.).
  5. caient d’ulls Manera habitual d’abaixar els ulls una persona.

caient

caient


<title type="display">caient</title>

Pronúncia: kəjén
    masculí
  1. [de la roba] tombée f. El caient d'unes faldilles, la tombée d'une jupe.
  2. marina, marítim [d'una vela] chute f.
  3. al caient [de la tarda] à la tombée de la nuit (du jour, à la nuit tombante).
    1. [de migdia] sur le coup de midi.
    2. [del sol] au coucher du soleil.
  4. caient d'ulls yeux en coulisse.

caient

caïeu

caïeu

Caifás

Caifás

Caifàs

Caifàs

Caifàs

Caifàs

Caifàs

Caifàs