Es mostren 594833 resultats

caiguda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caiguda</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cai_gu_da
Etimologia: de caure
Body
    femení
    1. Acció de caure.
    2. a la caiguda de la fulla figuradament Quan cau la fulla, a la tardor.
    3. a la caiguda del sol figuradament A la posta del sol.
    4. caiguda dirigida Acció d’abatre un arbre fent-lo caure en una direcció determinada.
    5. caiguda lliure esports Fase del descens d’un paracaigudista des que salta fins que obre el paracaigudes.
    6. caiguda lliure física Caiguda d’un cos sotmès únicament a la força d’un camp gravitatori.
  1. per analogia
    1. Acció d’inclinar-se.
    2. marina, marítim Inclinació dels pals d’un vaixell, mesurada per la distància horitzontal entre el peu del pal i la vertical de l’extrem superior.
    3. tenir (una cosa) la caiguda a la dreta (o a l’esquerra) Estar inclinada cap a la dreta o cap a l’esquerra).
  2. Part penjant d’una peça de roba, d’unes tovalles, etc.
  3. figuradament
    1. Fet de passar a una situació més dolenta, sobretot quan l’anterior era preeminent. La caiguda del privat del rei. La caiguda dels àngels.
    2. per analogia Una dona que va tenir una caiguda.
    3. Rendició d’una plaça forta. La caiguda de Constantinoble.
    4. anar de caiguda Estar en decadència.
  4. fonètica, fonologia Fenomen de desaparició històrica d’un fonema sense influir en la natura fonètica dels seus veïns.
  5. caiguda de potencial (o de tensió) electricitat Diferència de potencial entre dos punts d’un circuit, produïda pel pas d’un corrent elèctric a través d’un element disposat entre aquests dos punts.

caiguda

caiguda

<title type="display">caiguda</title>

femení caduta. Sofrir una caiguda, fare una caduta. || [inclinació] inclinazione, pendio m, declivio m, pendenza. || [d'un vestit] aplomb m [fr], appiombo m. || [cap a una situació pitjor] caduta, rovina, crollo m. || [d'una ciutat, d'un imperi] caduta, capitolazione, resa. La caiguda de l'imperi, la caduta dell'impero. || [del govern] caduta, crollo m, rovesciamento m. || ling caduta. || fig caduta, colpa, fallo m, peccato m. || a la caiguda de la fulla fig quando cadono le foglie, in autunno. || a la caiguda del sol al cader (o al calar) del sole, al sol cadente. || anar de caiguda essere malandato (o deperito), declinare, andare di mal in peggio. || caiguda de cabell la caduta dei capelli. || caiguda de les dents la perdita (o la caduta) dei denti. || la Caiguda la Caduta. || tenir la caiguda a la dreta (o a l'esquerra) avere il pendio a destra (o a sinistra), pendere a destra (o a sinistra).

caiguda

caiguda

<title type="display">caiguda</title>

    nom femení
  1. Una caiguda és el fet de caure. Les caigudes des de llocs molt alts sovint són mortals.
  2. La caiguda d'una ciutat, d'una plaça forta, etc., és la seva rendició o la seva conquesta per les tropes enemigues.

caiguda

caiguda


<title type="display">caiguda</title>

Pronúncia: kəjɣúðə
    femení
  1. chute.
  2. [d'una plaça forta] chute.
  3. [en fonètica] chute.
  4. [d'unes tovalles, d'una peça de roba] tombée, retombée.
  5. aguantar la caiguda marina, marítim maintenir le cap.
  6. a la caiguda de la fulla [a la tardor] à la chute des feuilles.
  7. a la caiguda del sol au coucher du soleil.
  8. anar de caiguda [estar en decadència] tomber en décadence, en désuétude, en désaffection (filer un mauvais coton).
  9. caiguda del teló teatre baisser du rideau.
  10. tenir la caiguda a la dreta (a l'esquerra) pencher à droite (à gauche).

caiguda

caigut
-uda

caigut
-uda

caigut
-uda


<title type="display">caigut</title>

    adjectiu també figuradament
  1. gefallen.
  2. (herunter-, herab)hängend.
  3. [Blatt] abgefallen.
  4. masculí
  5. Gefallene(r) m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

caigut
-uda

caigut
-uda

caigut
-uda

caillage

caillage

caillasse

caillasse

caille

caille