Es mostren 594835 resultats

calamistrer

calamistrer

verb transitiu enrinxolar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calamit

■ calamit

masculí biologia Nom donat a diverses espècies d’equisetòpsids fòssils que contribuïren de manera important a la formació del carbó durant el paleozoic
Diccionari Català Anglès

calamita

calamita

femení calamite
Diccionari Castellà Català

calamita

calamita

femení mineria imán caramida brúixola , búixola zoologia Bufocalamita gripau corredor m
Diccionari Català Castellà

calamitàcia

calamitàcia

femení botànica calamitácea
Gran Diccionari de la llengua catalana

calamitàcies


<title type="display">calamitàcies</title>

Partició sil·làbica: ca_la_mi_tà_ci_es
Etimologia: del ll. científic calamitaceae (v. calamit)
    femení paleobotànica
  1. plural Família de calamitals arborescents pròpies dels períodes devonià, carbonífer i permià.
  2. singular Planta de la família de les calamitàcies.

calamitàcies

femení paleobotànica plural Família de calamitals arborescents pròpies dels períodes devonià, carbonífer i permià singular Planta de la família de les calamitàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

calamitals


<title type="display">calamitals</title>

Etimologia: del ll. científic calamitales (v. calamit
    femení botànica
  1. plural Ordre de pteridòfits semblants als equisets, de mida arbòria, important durant el carbonífer i extingit al final del triàsic, que inclou el gènere Calamites.
  2. singular Pteridòfit de l’ordre de les calamitals.

calamitals

femení botànica plural Ordre de pteridòfits semblants als equisets, de mida arbòria, important durant el carbonífer i extingit al final del triàsic, que inclou el gènere Calamites singular Pteridòfit de l’ordre de les calamitals
Diccionari Català francès

calamitat

calamitat

femení desgràcia calamité despectivament persona nullité , bon à rien m , propre à rien m , incapable m f
Diccionari de sinònims Franquesa

calamitat


<title type="display">calamitat</title>

→ desgràcia.
flagell. El flagell de la guerra, de la pesta, de la fam, de la llagosta.
plaga, gran calamitat, esp. col·lectiva. Una plaga terrible va anorrear les vinyes.
catàstrofe
malastre o desastre
accident
cataclisme, es diu en sentit fig. i propi.
fatalitat, esdeveniment fatal.
daltabaix
sinistre
llatzèries o llàstimes, calamitats en la vida d'una persona.
misèries
tragèdia


© Manuel Franquesa

calamitat

→ desgràcia flagell El flagell de la guerra, de la pesta, de la fam, de la llagosta plaga , gran calamitat, esp collectiva Una plaga terrible va anorrear les vinyes catàstrofe malastre o desastre accident cataclisme , es diu en sentit fig i propi fatalitat , esdeveniment fatal daltabaix sinistre llatzèries o llàstimes , calamitats en la vida d'una persona misèries tragèdia © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

calamitat

calamitat

    femení
  1. [desgràcia] calamidad.
  2. [persona] calamidad.
  3. ésser una calamitat [persona] ser una calamidad.

calamitat

femení desgràcia calamidad persona calamidad ésser una calamitat persona ser una calamidad