Es mostren 594844 resultats

aculturación

aculturación

femení aculturació
Diccionari Català Alemany

aculturar

aculturar

verb transitiu sociologia akkulturieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

aculturar


<title type="display">aculturar</title>

    1. INFINITIU

    1. aculturar

    2. GERUNDI

    1. aculturant

    3. PARTICIPI

    1. aculturat
    2. aculturada
    3. aculturats
    4. aculturades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. aculturo
      2. acultures
      3. acultura
      4. aculturem
      5. acultureu
      6. aculturen

      2. IMPERFET

      1. aculturava
      2. aculturaves
      3. aculturava
      4. aculturàvem
      5. aculturàveu
      6. aculturaven

      3. PASSAT

      1. aculturí
      2. aculturares
      3. aculturà
      4. aculturàrem
      5. aculturàreu
      6. aculturaren

      4. FUTUR

      1. aculturaré
      2. aculturaràs
      3. aculturarà
      4. aculturarem
      5. aculturareu
      6. aculturaran

      5. CONDICIONAL

      1. aculturaria
      2. aculturaries
      3. aculturaria
      4. aculturaríem
      5. aculturaríeu
      6. aculturarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. aculturi
      2. aculturis
      3. aculturi
      4. aculturem
      5. acultureu
      6. aculturin

      2. IMPERFET

      1. aculturés
      2. aculturessis
      3. aculturés
      4. aculturéssim
      5. aculturéssiu
      6. aculturessin

    6. IMPERATIU

    1. acultura
    2. aculturi
    3. aculturem
    4. acultureu
    5. aculturin

aculturar

INFINITIU aculturar GERUNDI aculturant PARTICIPI aculturat aculturada aculturats aculturades INDICATIU PRESENT aculturo acultures acultura aculturem acultureu aculturen IMPERFET aculturava aculturaves aculturava aculturàvem aculturàveu aculturaven PASSAT aculturí aculturares aculturà aculturàrem aculturàreu aculturaren FUTUR aculturaré aculturaràs aculturarà aculturarem aculturareu aculturaran CONDICIONAL aculturaria aculturaries aculturaria aculturaríem aculturaríeu aculturarien SUBJUNTIU PRESENT aculturi aculturis aculturi aculturem acultureu aculturin IMPERFET aculturés aculturessis…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aculturar

■ aculturar

verb transitiu antropologia social i sociologia Adaptar un individu o un grup a una nova cultura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aculturat
| aculturada

■ aculturat
| aculturada

adjectiu antropologia social i sociologia Dit de l’individu que presenta formes de vida diferents de les tradicionals del seu poble Dit de la societat objecte d’aculturació
Traducció
Diccionari Català francès

aculturat
-ada

aculturat
-ada

adjectiu acculturé -e
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acumbent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acumbent</title>

Etimologia: del ll. accumbens, -ntis ‘que s’ajeu’
    adjectiu
  1. Ajagut amb el tronc inclinat i recolzat sobre un braç.
  2. botànica Dit de l’embrió que té el pla medià perpendicular al pla de simetria del rudiment seminal respectiu.
  3. botànica Dit dels cotilèdons de les dicotiledònies quan l’eix hipocòtil i la radícula es corben fins a aplicar-se al llarg de llurs vores.

■ acumbent

adjectiu Ajagut amb el tronc inclinat i recolzat sobre un braç botànica Dit de l’embrió que té el pla medià perpendicular al pla de simetria del rudiment seminal respectiu botànica Dit dels cotilèdons de les dicotiledònies quan l’eix hipocòtil i la radícula es corben fins a aplicar-se al llarg de llurs vores
Traducció
Diccionari Català francès

acumbent

acumbent

adjectiu botànica accombant -e
Gran Diccionari de la llengua catalana

acumen


<title type="display">acumen</title>

Etimologia: del ll. acumen, -ĭnis ‘punta’
masculí botànica Punta, consistent o no, amb què acaben algunes fulles o alguns òrgans foliacis.

acumen

masculí botànica Punta, consistent o no, amb què acaben algunes fulles o alguns òrgans foliacis
Traducció
Diccionari Anglès Català

acumen

acumen

noun perspicàcia clarividència