Es mostren 594823 resultats

campaneo

campaneo

masculí de campanas campaneig figuradament i familiarment contoneo remenada f o remenament de cul o d'anques , bellugadissa f
Diccionari Català francès

campaner
-a


<title type="display">campaner</title>

Pronúncia: kəmpəné
    masculí i femení
  1. [fabricant] fondeur de cloches m.
  2. [sonador] sonneur de cloches m.
    3. adjectiu i masculí i femení
  3. figuradament i popularment qui fait souvent l'école buissonnière.

campaner
-a

masculí i femení fabricant fondeur de cloches m sonador sonneur de cloches m adjectiu i masculí i femení figuradament i popularment qui fait souvent l'école buissonnière
Diccionari der aranés

campanèr

<title type="display">campanèr </title>

    nòm m Que tòque es campanes.

    Català: campaner -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

campanèr

nòm m Que tòque es campanes Català campaner -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

campaner
-a

campaner
-a

masculí i femení campanero -ra
Diccionari Català Anglès

campaner
-a

campaner
-a

masculí i femení fabricant bell founder d’església bell ringer
Diccionari Català Alemany

campaner
-a

campaner
-a

masculí i femení Glockengießerin m f Glöcknerin m f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

campaner

campaner

masculí fonditore di campane || d'església campanaro
DIDAC Diccionari escolar

campaner

<title type="display">campaner</title>

    nom masculí i femení
  1. Persona que fa i instal·la campanes.
  2. Persona encarregada de tocar les campanes d'una església.
    3. adjectiu i nom masculí i femení
  3. Que sovint fa campana.

campaner

nom masculí i femení Persona que fa i installa campanes Persona encarregada de tocar les campanes d'una església adjectiu i nom masculí i femení Que sovint fa campana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ campaner1
| campanera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">campaner</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de campana 1a font: s. XIII
  1. masculí i femení oficis manuals Persona que fabrica campanes.
  2. masculí i femení Persona que té a càrrec seu de tocar les campanes d’una església, etc.
  3. adjectiu i masculí i femení figuradament Amic de fer campana.
  4. femení botànica
    1. Corretjola de serp.
    2. Nom de diverses espècies del gènere Convolvulus, com la campanera cabdellada (o llanuda) (C. lanuginosus) o la campanera valenciana (C. valentinus).



    5. Vegeu també:
    campaner2

■ campaner1
| campanera

masculí i femení oficis manuals Persona que fabrica campanes masculí i femení Persona que té a càrrec seu de tocar les campanes d’una església, etc adjectiu i masculí i femení figuradament Amic de fer campana femení botànica Corretjola de serp Nom de diverses espècies del gènere Convolvulus , com la campanera cabdellada o llanuda C lanuginosus o la campanera valenciana C valentinus Vegeu també campaner 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ campaner2
| campanera

■ campaner2
| campanera

adjectiu i masculí i femení De Campos Mallorca Vegeu també campaner 1