Es mostren 594843 resultats

canny

canny

canó


<title type="display">canó</title>

  1. tub.
    canella, canó pel qual surt l'aigua d'una font. Una font de tres canelles.
    puntill o caramella, canó de ferro amb el qual es treu vidre fos del forn.
    erogatori, canó distribuïdor del líquid d'un vas, etc.
    sarbatana, canonet de fusta, de canya, de metall, etc., que serveix per a llançar, bufant, projectils.
    caramella, el canó de certs instruments de vent que s'aplica a la boca; canó de vidre o metall que serveix per a dirigir la flama d'un llum. → bufador.
  2. Peça d'artilleria.
    boca d'artilleria
    boca de foc, nom genèric que s'aplica a totes les armes de foc no portàtils.
    obús, canó curt per a tirar granades i metralla.
    morter, canó de gros calibre, curt, de tir quasi vertical.
    bombarda (ant.), canó de tirar bombes.
    morteret o masclet, morter petit usat per a fer salves.
    espingarda (ant.), canó d'artilleria de petit calibre.
    colobrina, espècie de canó petit, antic (s. XVI-XVII).
    basilisc, peça d'artilleria, antiga, de grans dimensions.
    pedrer, canó petit amb què hom armava antigament les naus petites.
    bordada, rengle de canons dels dos bords o costats de la nau (ant.).
    llançacoets, canó que engega projectils de coet.
    bazuca, llançacoets portàtil.
  3. faringe.
  4. ploma.



© Manuel Franquesa

canó

canó


<title type="display">canó</title>

Pronúncia: kənó
    masculí
  1. [d'una canonada] tube, tuyau.
  2. ciències militars [peça d'artilleria] canon.
  3. [d'una xemeneia] tuyau.
  4. música [de l'orgue] tuyau.
  5. ornitologia [de ploma d'ocell] tuyau, canon.
  6. [tros de canya] entre-nœud.
  7. [tija buida] tige f.
  8. [per a guardar agulles] aiguillier, étui à aiguilles.
  9. [per a cabdellar] tuyau de roseau employé pour dévider.
  10. [d'una séquia] brèche f.
  11. anatomia [faringe] gosier.
  12. a boca de canó ciències militars à bout portant.
    figuradament [de sobte] à brûle-pourpoint.
  13. canó de fer mitja sorte de baguette servant à recueillir une aiguille à tricoter.
  14. canó de plom (de ferro, de gres) conduite (canalisation) d'eau, de gaz.
  15. canó electrònic (canó d'electrons) física canon à électrons.
  16. canó llançacoets ciències militars tube lance-fusées.
  17. canons retallats canons sciés.
  18. estar al peu del canó figuradament être toujours sur la brèche (être à pied d'œuvre).
    morir al peu del canó mourir debout.

canó

cano
-na


<title type="display">cano</title>

    adjectiu
  1. [de pelo blanco] canut -uda, canós -osa.
  2. [el cabello] blanc -a. Un anciano de pelo cano, un vell de cabells blancs.
  3. figuradament [viejo] vell -a, antic -iga.
  4. poèticament [blanco] blanc -a, alb -a.

cano
-na

canó


<title type="display">canó</title>

    masculí
  1. [tub] tubo, cañón. El canó d'una ullera, el tubo de un anteojo.
  2. [de l'orgue] cañón, caño.
  3. [de cuina, d'estufa] cañón.
  4. [d'una canonada] caño, arcaduz.
  5. [de xemeneia] cañón.
  6. [en una séquia] portillo.
  7. [per a guardar agulles] alfiletero, canuto.
  8. [d'agulles de fer mitja] palillo p fr.
  9. [de ploma d'ocell] cañón.
  10. [tija buida] caña f.
  11. [entrenús] canuto.
  12. [tros de canya] canuto.
  13. anatomia [canyó] garguero, gañote, gaznate.
  14. ciències militars cañón.
  15. canó d'electrons física cañón de electrones (o electrónico).
  16. canó llançacoets ciències militars tubo lanzacohetes.
  17. de canó (o de canonet) [empelt] de canutillo (o cañutillo).

canó

caño


<title type="display">caño</title>

    masculí
  1. [tubo] canó.
  2. [de una fuente, grifo, etc] canella f. Una fuente de dos caños, una font de dues canelles.
  3. [albañal] albelló, clavegueró.
  4. [del órgano] canó, tub.
  5. marina, marítim [canal] canal, freu.
  6. mineria galeria f.

caño

canó

<title type="display">canó</title>

masculí tubo, condotto, cannone, canna f. || [d'escopeta] canna f. || [de l'orgue] canna f. || [de l'estufa] cannone. || [d'una canonada] tubatura f, tubazione f. || [de xemeneia] cannone, canna f. || [d'una columna] fusto. || [d'escala] tromba f, vano. || [de pany] canna f. || [de ploma] calamo. || mil cannone, bocca f da fuoco. || bot tronco, fusto. || [d'agulles] agoraio. || anat faringe f [o m]. || canó antiaeri cannone antiaereo. || canó antitancs cannone anticarro.

canó

canó


<title type="display">canó</title>

    masculí
  1. Rohr n.
    • Röhre f.
  2. anatomia familiarment Schlund m.
  3. militar Kanone f, Geschütz n.
  4. ornitologia Federkiel m.
    • Flaumfeder f.
  5. [Gewehr] Lauf m.
  6. [Nähgarn] Rolle f.
  7. [Orgel] Pfeife f.
  8. canó de l'aigua (del gas) Wasser-(Gas-)rohr n.
  9. canó de xemeneia Schornstein m, Kaminrohr n.
  10. a boca de canó [Schuss] aus kürzester Entfernung.
  11. militar canó antiaeri (antitanc) Flack-(Panzerabwehr-)geschütz n.
  12. carn de canó figuradament Kanonenfutter n.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

canó

canó

<title type="display">canó</title>

    nom masculí
  1. Un canó és un objecte en forma de tub.
  2. Arma de foc que llança projectils molt grossos a una gran distància.
  3. El canó d'una escopeta o d'una pistola és la part allargada i rodona per on surt la bala.
  4. Part de la ploma dels ocells per on s'agafa al cos.
  5. locució que fa d’adverbi
  6. Disparar a boca de canó és disparar de molt a prop, gairebé tocant.
encanonar

canó

canó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canó</title>

Accessory
Etimologia: de cana 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
Body
    masculí
    1. Tija buida.
    2. Entrenús d’una tija fistulosa i nuosa, especialment la de la canya.
    3. Tros de canya, de fusta, etc., semblant a una canya, que serveix per a diferents usos, especialment per a debanar-hi fil, trama, etc.
    1. Objecte allargat i buit, de forma cilíndrica. El canó d’una ullera. Els canons de l’orgue.
    2. Tub de metall, d’uralita, etc., emprat per a la conducció d’aigua, de gas, etc.
    3. En una xemeneia, conducció de secció circular o quadrada que canalitza el fum de la cuina, la llar de foc, la caldera, etc., a l’exterior de l’edifici per damunt de la teulada.
    4. Portell per on la séquia mare pren l’aigua del riu.
    5. Tub, obert en un cap, on s’adapta un tap, que serveix per a guardar agulles.
    6. Pal petit cilíndric en part tubulat que, en fer mitja, serveix per a recolzar una de les agulles.
    7. Faringe.
    8. anatomia Part del pèl, més forta, pròxima a l’arrel.
    9. fructicultura Tros d’escorça de forma tubular que se separa d’un arbre a fi de practicar-hi l’empelt de canó.
    10. ornitologia Part buida i transparent que forma la base del raquis de la ploma dels ocells, que no porta barbes i s’insereix en el cos de l’animal.
    11. ornitologia La ploma d’ocell quan comença a néixer.
    1. armament Tub per on surt el projectil llançat per una arma de foc.
    2. a boca de canó armament Gairebé tocant la boca de l’arma l’objecte al qual hom tira.
    3. a boca de canó figuradament De sobte, a la impensada.
  1. armament
    1. Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre capaç de llançar projectils a una gran distància.
    2. carn de canó figuradament Tropa inconsideradament exposada a l’acció de l’enemic.

canó