Etimologia: d’origen incert, potser del ll. canĕre o cantare ‘cantar’, però més probablement d’un cèlt. cantīca, der. de l’arrel can- ‘cantar’, amb el sufix cèlt. -iga, -ica
Body
femeníliteratura Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals.
femení literatura i música Segons la crítica romàntica, composició epicolírica que donà lloc a la formació de les cançons de gesta Composició poètica breu destinada a ésser cantada A l’edat mitjana, cançó monòdica de melodia molt coneguda que sovint tenia refrany Composició vocal melodiosa i lenta Part superior d’una composició coral o part que en constituïa la melodia principal Gènere polifònic o a una veu amb contrapunt instrumental