Es mostren 594823 resultats

cap


<title type="display">cap</title>

Pronúncia: káp
    preposició
  1. towards, to, (at) about.
  2. vine cap aquí come over here.
  3. tombar cap a la dreta to turn right.
  4. cap amunt up, upwards.
  5. cap avall down, downwards.
  6. vaig cap a casa I’m going home.
  7. cap al migdia about noon.
  8. anem cap allà let’s go (in that direction \ over that way).
  9. cap al tard locució adverbial in the evening.
    10. adjectiu
  10. [suposició, interrogació] any.
  11. [negació] any, no.
  12. no té cap germà he has no brothers, he hasn’t any brothers.
  13. te n’ha donat cap prova? has he given you any proof of it?
  14. si cap noi t’ho preguntava no li ho diguis if any boy asked you, don’t tell him.
    15. pronom
  15. any, anyone.
  16. cap d’ells no ho ha entès none of them has understood.
  17. de poma, no en tinc cap I have no apples.
    18. masculí
  18. figuradament anatomia head.
  19. [judici, talent] head, brain, intellect, mind.
  20. [individu] head.
  21. [capitost] head.
  22. [dirigent, líder] leader, chief.
  23. [punta, extrem] end, bit.
  24. [punta inservible] stub, stump, butt, down.
  25. geografia cape, point.
  26. [de blat] head.
  27. [corda] rope.
  28. cap atòmic atomic warhead.
  29. cap magnètic magnetic head.
  30. cap (buit \ d’ase \ de carbassa) idiot.
  31. cap (boig \ calent \ de trons \ fluix \ verd \ de pardals) scatterbrain.
  32. cap de turc scapegoat.
  33. caps d’ase botànica lavender.
  34. cap d’any New Year’s Day.
  35. cap de setmana weekend.
  36. cap de (casa \ família) head of the family.
  37. cap de dol head mourner.
  38. mal de cap headache.
  39. redactor en cap editor-in-chief.
  40. rentar-se el cap to wash one’s hair.
  41. té el cap blanc his hair is white.
  42. li van pelar el cap they shaved his hair off.
  43. em roda el cap my head (swims \ is swimming).
  44. el xampany m’ha pujat al cap the champagne went to my head.
  45. abaixar el cap figuradament to give in.
  46. alçar el cap figuradament to pick up.
  47. (ídem) [malalt] to recover, perk up.
  48. (ídem) [recobrar l’ànim] to take courage.
  49. anar cap (baix \ cot) to go head downwards.
  50. (ídem) figuradament to feel low.
  51. perdre el cap to lose one’s head.
  52. que has perdut el cap? have you taken leave of your senses?
  53. on tinc el cap? what am I thinking about?
  54. se me n’ha anat del cap, m’ha fugit del cap it’s gone out of my head.
  55. em balla pel cap que… I have the idea that….
  56. duia de cap escriure una novel·la he took it into his head to write a novel.
  57. fa tot el que li passa pel cap he does whatever comes to his mind.
  58. (ídem) he always wants to get his own way.
  59. escalfar-li a algú el cap to brainwash someone, to egg someone on.
  60. omplir-li a algú el cap to fill someone’s head (de, amb with).
  61. m’ha posat el cap com un timbal he talked my head off.
  62. trencar-se el cap figuradament to rack one’s brain.
  63. tenir el cap a tres quarts de quinze to have one’s head in the clouds.
  64. tenir pardals al cap, no tenir res al cap to be empty-headed.
  65. fer el cap viu to be alert.
  66. tenir el cap dur to be thick-headed.
  67. fer un cop de cap to make up one’s mind.
  68. fer un cap nou a algú to beat someone to a pulp.
  69. tants caps tants barrets so many men so many minds.
  70. no té ni cap ni peus [projecte, explicació] there’s nothing to it, that’s all nonsense.
  71. cap per amunt locució adverbial standing upright.
  72. cap per avall locució adverbial upside down.
  73. de cap a peus locució adverbial figuradament from head to toe.
  74. està equivocat de cap a peus it’s wrong from beginning to end.
  75. això no treu cap (a res \ enlloc) that’s off the point, that’s irrelevant.
  76. lligar caps to tie up the loose ends, put two and two together.
  77. llana de tres caps three-ply wool.
  78. posar dues coses cap per cap to put two things end to end.
  79. ja som al cap del carrer! figuradament let’s the matter drop!, that’s the end of it!
  80. al cap i a la fi locució adverbial at long last, in the end, after all, when all is said and done.
  81. pel cap baix locució adverbial at least.
  82. pel cap alt locució adverbial at the most.
  83. al cap de locució preposicional after.
  84. fer una cosa de cap i de nou to start something all over again.
  85. al cap d’una estona after a while.
  86. al cap d’un any a year (after \ later).
  87. de cap a cap locució adverbial from beginning to end, from one end to the other.
  88. cap de partit county town.
  89. cap de govern head of (the) government.
  90. cap d’estat head of state.

cap

preposició towards , to , at about vine cap aquí come over here tombar cap a la dreta to turn right cap amunt up , upwards cap avall down , downwards vaig cap a casa I’m going home cap al migdia about noon anem cap allà let’s go in that direction \ over that way cap al tard locució adverbial in the evening adjectiu suposició, interrogació any negació any , no no té cap germà he has no brothers , he hasn’t any brothers te n’ha donat cap prova has he given you any proof of it si cap noi t’ho preguntava no li ho diguis if any boy asked you , don’t tell him pronom any , anyone…
Diccionari Francès Català

cap


<title type="display">cap</title>

Pronúncia: kap
    masculí
  1. geografia cap.
  2. marina, marítim proa f [direcció].
  3. marina, marítim i aeronàutica rumb.
    • doubler un cap doblar un cap.
  4. mettre le cap sur (ou à) fer proa (o rumb) a.
    • figuradament tirar cap a.
    5. nom propi masculí
  5. Le Cap [avec majuscule] geografia la Ciutat del Cap.
    • la province du Cap el Cap.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cap

masculí geografia cap marina, marítim proa f direcció marina, marítim i aeronàutica rumb • doubler un cap doblar un cap mettre le cap sur ou à fer proa o rumb a • figuradament tirar cap a nom propi masculí Le Cap avec majuscule geografia la Ciutat del Cap • la province du Cap el Cap © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

cap


<title type="display">cap</title>

Pronúncia: kæp
    noun
  1. [hat] gorra, casquet, barret.
  2. University birret.
  3. cap and gown toca i toga.
  4. to come cap in hand to someone figurative presentar-se a algú barret en mà (i peu enrere).
  5. if the cap fits wear it qui tingui orelles que hi senti.
  6. the cap fits figurative l’observació és justa.
  7. to set one’s cap at figurative procurar atreure l’atenció de.
  8. to put on one’s thinking cap figurative rumiar-s'ho, meditar-ho bé.

  9. [lid] tap, tapadora.
  10. [of gun] càpsula.
  11. [on chimney] cavalló, curull.
  12. Mechanics casquet.
    13. transitive verb [-pp-]
  13. [hill, etc.] coronar
  14. [work] rematar, fer l’acabat a.
  15. [outdo] superar, excedir.
  16. to cap a joke explicar un acudit millor.
  17. to cap it all i per acabar-ho de rematar.

cap

noun hat gorra , casquet , barret University birret cap and gown toca i toga to come cap in hand to someone figurative presentar-se a algú barret en mà i peu enrere if the cap fits wear it qui tingui orelles que hi senti the cap fits figurative l’observació és justa to set one’s cap at figurative procurar atreure l’atenció de to put on one’s thinking cap figurative rumiar-s'ho , meditar-ho bé lid tap , tapadora of gun càpsula on chimney cavalló , curull Mechanics casquet transitive verb -pp- hill, etc coronar work rematar , fer l’acabat a outdo superar , excedir…
DIDAC Diccionari escolar

cap1

<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    nom masculí
  1. El cap és la part de dalt del cos de les persones i de molts animals. En alguns animals, com les serps i els insectes, el cap és a la part del davant del cos. Al cap hi ha la boca, els ulls, les orelles i el cervell.
  2. Part per on es considera que comença una cosa. Per això, parlem del cap d'una corda, del cap d'un carrer o del cap d'un tren.
    3. nom masculí i femení
  3. Un o una cap és una persona que és responsable d'una cosa o que la dirigeix. Per exemple, el cap d'estació, la cap d'una oficina, la cap d'un taller.
    4. nom masculí
  4. A vegades parlem del cap sense referir-nos ben bé a la part del cos o al començament: Has begut massa i la beguda t'ha pujat al cap. Se'ns ha ficat al cap una bestiesa i la volem fer de totes passades. Em balla pel cap alguna cosa i no la recordo. Ha fet un cop de cap i ha pres una decisió precipitada. Un fet estrany no té cap ni peus. Hem acabat un llibre i l'hem llegit de cap a peus.
  5. El cap d'any és el primer dia de l'any.
  6. El cap de setmana és el dissabte i el diumenge. Si no es treballa, es pot descansar, passejar, llegir o fer esport.
    7. frase feta
  7. Una persona o un camí fa cap a un lloc quan hi arriba o hi porta. T'esperarem dins del bar; ja hi faràs cap.
caparró, caparrotada



Vegeu també:
cap2
cap3
cap4

cap1

nom masculí El cap és la part de dalt del cos de les persones i de molts animals En alguns animals, com les serps i els insectes, el cap és a la part del davant del cos Al cap hi ha la boca, els ulls, les orelles i el cervell Part per on es considera que comença una cosa Per això, parlem del cap d'una corda, del cap d'un carrer o del cap d'un tren nom masculí i femení Un o una cap és una persona que és responsable d'una cosa o que la dirigeix Per exemple, el cap d'estació, la cap d'una oficina, la cap d'un taller nom masculí A vegades parlem del cap sense referir-nos ben bé a la part del cos…
Diccionari de sinònims Franquesa

cap1


<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">1</lbl>

  1. m.
    (d'una persona)
    testa
    caparràs, cap gros.
    capet o caparró, cap petit.
    closca, els ossos que formen la part exterior del crani. Rompre's la closca.
    clepsa (fam.)
    xolla, closca del cap.
    barretina, en la frase treure's una cosa de la barretina, treure-se-la del cap.
    crisma (fig. i fam.). Rompre la crisma a algú. Badar-se la crisma.
    carbassot (fam.). Posar-se una cosa dins el carbassot.
    meló, cap pelat i, en general, el cap en sentit despectiu.
    magí, cap com a seient de la imaginació. Això no m'havia passat pel magí.
    tos, en el bestiar boví, oví o cabrú, la part més alta del cap, entre les dues banyes. Compareu: tossar: donar cops de tos o de cap.
  2. Moure el cap: Cabotejar o capotejar.
    Capejar (esp. els cavalls). Capcinejar o becar o fer becaines.
    Perdre el cap: Perdre la testa. Atorrollar-se. Esbojarrar-se. Atabalar-se. Perdre la carta de navegar.
  3. → persona.
    genearca, cap d'un llinatge.
  4. → punta, extrem.
    cabota, el cap d'un clau.
    capciró, cap del dit.
    testera. L'avi seia a la testera de la taula.
  5. m. i f. → capitost.



    6. Vegeu també:
    cap2
    cap3
    cap4
    cap5



© Manuel Franquesa

cap1

m d'una persona testa caparràs , cap gros capet o caparró , cap petit closca , els ossos que formen la part exterior del crani Rompre's la closca clepsa fam xolla , closca del cap barretina , en la frase treure's una cosa de la barretina , treure-se-la del cap crisma fig i fam Rompre la crisma a algú Badar-se la crisma carbassot fam Posar-se una cosa dins el carbassot meló , cap pelat i, en general, el cap en sentit despectiu magí , cap com a seient de la imaginació Això no m'havia passat pel magí tos , en el bestiar boví, oví o cabrú, la part més alta del cap, entre les dues banyes…
Diccionari Català Alemany

cap1


<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    masculí
  1. Kopf m, lit Haupt n.
  2. cap blanc weißes Haar n.
  3. Vegeu capblanc.
  4. cap d'escarola Kraus-kopf m, -haar n.
  5. cap pelat kahler Kopf, Kahlkopf m.
  6. cap de mort Totenkopf m.
  7. cap de turc figuradament Sündenbock m.
  8. abaixar el cap també figuradament den Kopf senken oder einziehen.
    • figuradament auch sich fügen, sich beugen.
  9. alçar el cap den Kopf hochheben.
    • figuradament (wieder) auf die Beine kommen, sich aufrappeln.
  10. amagar el cap sota l'ala figuradament den Kopf in den Sand stecken.
  11. anar amb el cap alt també figuradament den Kopf hoch tragen.
  12. Vegeu capalt.
  13. anar amb el cap baix od cot od jup també figuradament den Kopf hängen lassen.
  14. Vegeu capbaix.
  15. anar amb el cap sota l'ala figuradament die Flügel hängen lassen.
  16. fer un cap nou a (algú) figuradament jemanden zusammenschlagen oder verprügeln.
  17. haver-se'n d'estrènyer el cap figuradament sich fügen müssen.
  18. no mirar cap ni cara figuradament auf niemanden Rücksicht nehmen.
  19. el vi (la fama) t'ha pujat al cap der Wein (der Ruhm) ist dir in den Kopf (zu Kopf) gestiegen.
  20. em surt fum del cap figuradament mir raucht der Kopf.
  21. tallar (od llevar) el cap a (algú) jemanden köpfen, jemanden (um) einen Kopf kürzer machen.
  22. tenir el cap espès od carregat einen dicken (oder schweren) Kopf haben.
  23. no tenir (ni) cap ni peus weder Hand noch Fuß haben.
  24. treure el cap per la finestra den Kopf aus dem Fenster strecken.
  25. cap per amunt aufrecht, nach oben.
  26. cap per avall umgekehrt, nach unten.
    • figuradament bergab.
  27. tota la casa estava cap per avall das ganze Haus stand auf dem Kopf.
  28. de cap també figuradament kopfüber.
  29. de cap a peus també figuradament von Kopf bis Fuß.
  30. entre cap i coll figuradament an den Kopf.
  31. m'ha engegat tot de retrets entre cap i coll er hat mir lauter Vorwürfe an den Kopf geworfen.
  32. la mare tenia entre cap i coll que es fes capellà die Mutter hatte sich in den Kopf gesetzt, dass er Pfarrer werden sollte.
    33. figuradament
  33. [Sitz des Lebens] demanar el cap d'(algú) jemandes Kopf fordern.
  34. posar preu al cap d'(algú) einen Preis auf jemandes Kopf aussetzen.
  35. li va el cap es geht um seinen Kopf.
  36. m'hi jugaria el cap darauf würde ich meinen Kopf wetten.
  37. pel meu cap! und koste es mein Leben!
    38. figuradament
  38. [Sitz des Intellekts, des Willens] m'ha fugit (od se me n'ha anat) del cap es ist mir entfallen.
  39. no se me'n va del cap es geht mir nicht aus dem Kopf.
  40. em balla pel cap ... ich erinnere mich dunkel ....
    1. mir geht durch den Kopf ....
    2. ich spiele mit dem Gedanken ....
  41. buidar-se el cap en (una cosa) mit rauchendem Kopf über etwas sitzen.
  42. dur (od portar) (una cosa) de cap sich etwas in den Kopf gesetzt haben, etwas im Schilde führen.
  43. això no m'entra (od no em cap) al cap das will mir nicht in den Kopf.
  44. escalfar el cap a (algú) jemanden aufhetzen.
  45. s'escalfa el cap estudiant ihm raucht der Kopf vom Lernen.
  46. ens vam escalfar el cap discutint wir redeten uns die Köpfe heiß.
  47. (és)ser un cap buit (od d'ase, de ruc, de carbassa) ein Dumm- (oder Hohl-, Schafs-, Stroh-)kopf sein.
  48. (és)ser un cap calent (od boig, de trons) ein Hitz- (oder Rappel-, Knall-)kopf sein.
  49. (és)ser un cap desgavellat ein Wirrkopf sein.
  50. (és)ser un cap fluix ein Schwachkopf sein.
  51. (és)ser un cap lleuger od verd, de pardals ein Leichtfuß (oder Luftikus, Hallodri) sein.
  52. (és)ser un mal cap ein Taugenichts sein.
  53. (és)ser un cap quadrat ein Quadratschädel (oder Dickkopf) sein.
  54. (és)ser un cap de ferro geistig unermüdlich sein.
  55. estar malament (od no estar bé) del cap nicht ganz richtig im Kopf sein.
  56. fer el cap viu die Augen offen halten.
    • auf Draht sein.
  57. fer (una cosa) amb el cap etwas mit Köpfchen machen.
  58. fer (od obrar) del seu cap von sich aus (oder aus eigenem Antrieb) handeln.
  59. inflar el cap d'(algú) jemandem einen Floh ins Ohr setzen.
  60. omplir el cap a (algú) auf jemanden einreden.
  61. passar a (algú) pel cap jemandem in den Kopf oder Sinn kommen.
  62. perdre el cap den Kopf verlieren.
  63. aquesta noia li ha fet perdre el cap dieses Mädchen hat ihm den Kopf verdreht.
  64. posar a (algú) un cap com un timbal od tres quartans jemandem in den Ohren liegen.
  65. posar-se (od ficar-se) (una cosa) al cap sich (dat) etwas in den Kopf setzen.
  66. tenir cap Köpfchen haben.
  67. tenir un bon od molt de (poc de) cap (k)ein kluger Kopf sein.
  68. tenir el cap dur einen dicken Schädel haben.
    • schwer von Begriff sein.
  69. tenir el cap ple de vent (od de fum, de pardals, de pardalets, de grills) od tenir pardal(et)s al cap Flausen (oder Grillen, Rosinen) im Kopf haben.
  70. tenir el cap buit od no tenir res al cap einen hohlen Schädel haben.
  71. només té al cap el futbol er hat nichts anderes als Fußball im Kopf oder im Sinn.
  72. ja no sé on tinc el cap ich weiß kaum mehr, wo mir der Kopf steht.
  73. trencar-se el cap sich den Kopf zerbrechen.
  74. treure a (algú) (una cosa) del cap jemandem etwas ausreden.
  75. no puc treure-m'ho del cap es geht mir nicht aus dem Kopf.
  76. treu-t'ho del cap! schlag es dir aus dem Kopf!
    77. figuradament
  77. [Einzelwesen] a dos per cap pro Kopf zwei Stück.
  78. cent caps de bestiar hundert Stück Vieh.
    79. figuradament
  79. [oberer oder vorderer Teil; äußerster Teil] les flors deixen penjar els caps die Blumen lassen die Köpfe hängen.
  80. els caps nevats dels Pirineus die schneebedeckten Gipfel (oder lit Häupter) der Pyrenäen.
  81. el cap d'una agulla (d'un martell) der Kopf einer Nadel (eines Hammers).
    • ein Nadel- (Hammer-)kopf.
  82. el cap del nas (de la llengua, dels dits) die Nasen-(Zungen-, Finger-)spitze.
  83. els dos caps d'una corda die beiden Enden eines Seils.
  84. he recorregut el carrer d'un cap a l'altre ich bin die Straße von einem Ende bis zum andern abgegangen.
  85. cap de setmana (de mes) Wochen-(Monats-)ende n.
  86. Vegeu any.
  87. cap de núvol Wolkenfetzen m.
  88. el padrí, que segui al cap de taula der Pate soll am Kopf(ende) der Tafel sitzen.
  89. anatomia el cap del fèmur (pàncrees) der Oberschenkel-(Pankreas-) kopf.
  90. militar cap de pont Brückenkopf m.
  91. tecnologia cap atòmic (magnètic) Atomspreng-(Magnet-)kopf m.
  92. donar cap a (una cosa) etwas aus-, durch-führen.
  93. fer cap a un lloc an einem Ort an-kommen, -langen.
    • bis zu einem Ort führen.
  94. lligar caps sich etwas zusammenreimen.
  95. no sé per quin cap començar od posar-m'hi ich weiß nicht, wie ich es anpacken soll.
  96. tenir (od saber) (una cosa) pel cap dels dits etwas hervorragend beherrschen.
  97. no tenir cap ni centener weder Hand noch Fuß haben.
  98. tira pel cap que vulguis ganz gleicht was du machst bzw wie du es machst.
  99. tornar a prendre el cap del fil den Faden wieder aufnehmen.
  100. treure el cap keimen, sprießen.
  101. això no treu cap a res das führt zu nichts.
  102. a què treu cap això? was soll denn das?
  103. treure el cap del fil d'(una cosa) etwas ergründen.
  104. al cap de nach (einem Zeitraum).
  105. al cap d'un mes nach einem Monat oder einen Monat danach.
  106. al cap i a la fi od al cap i l'últim od al cap darrer schließlich (und endlich).
    • letzten Endes.
  107. de cap a cap von einem Ende zum anderen.
    1. von Anfang bis Ende.
    2. von vorne bis hinten.
  108. de cap i de nou (nochmal) neu oder von vorn(e).
  109. pel cap alt (baix) höchstens (mindestens).
    110. figuradament
  110. [Leiter, Führer] el meu cap m'ha felicitat mein Chef (oder Vorgesetzter) hat mir gratuliert.
  111. els soldats es neguen a obeir els caps die Soldaten weigern sich, den Befehlshabern (oder Kommandeuren) zu gehorchen.
  112. el cap dels rebels fou executat der Anführer der Rebellen wurde hingerichtet.
  113. cap de casa Hausherr(in) m (f), Haushaltungsvorstand m, Familienoberhaupt n.
  114. cap de colla Vorarbeiter(in) m (f).
  115. cap de corda Seilerste(r m) m/f.
  116. cap de dansa Vortänzer(in) m (f).
  117. cap de departament Abteilungsleiter(in) m (f).
    • medicina Stations-arzt m, -ärztin f.
  118. cap d'estació Bahnhofsvorsteher(in) m (f).
  119. cap d'estat Staatsoberhaupt n.
  120. cap de govern Regierungschef(in) m (f).
  121. cap de llista Listenführer(in), Spitzenkandidat(in) m (f).
  122. cap de personal Personal-leiter(in), -chef(in) m (f).
  123. cap de sèrie [Spieler, Mannschaft] erste(r) Gesetzte(r m) m/f.
  124. cap de taula [bei Tisch] Ehrenplatzinhaber(in) m (f).
  125. cap de tribu (Stammes)Häuptling m.
  126. cap de vendes Verkaufsleiter(in) m (f).
  127. en cap [einer Amts- oder Berufsbezeichnung nachgestellt] Ober..., Chef....
  128. comandant en cap Ober-kommandeur, -befehlshaber m.
  129. redactor en cap Chefredakteur m.
    130. figuradament
  130. Hauptstadt f.
  131. cap de partit (judicial) (Gerichts)Bezirkshauptstadt f.
  132. cap i casal (de Catalunya) Ehrenname von Barcelona als wichtigste Stadt Kataloniens.
    133. botànica
  133. caps blancs Meeressteinkraut n.
  134. caps d'ase Stöchaslavendel m.
    135. geografia
  135. Kap n.
  136. cap de Creus Kap Creus.
  137. cap de Bona Esperança Kap der Guten Hoffnung.
  138. cap d'Hornos Kap Hoorn.
  139. cap del Nord Nordkap.
  140. cap Verd Kap Verde.
  141. illes del Cap Verd Kapverden oder Kapverdische Inseln f pl.
  142. península del Cap Kaphalbinsel f.
  143. Ciutat del Cap Kapstadt f.
    144. especialment nàutica
  144. Tau, Seil n.
    • Leine f.
    145. tèxtil
  145. (Seil)Strähne f.
  146. (Garn)Faden m.
  147. plural (lose) Endchen.
    • regionalment Fitzchen n pl.
    148. zoologia
  148. cap d'ase Grauer Knurrhahn m.
  149. cap d'olla Grindwal m.



    150. Vegeu també:
    cap2
    cap3



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cap1

masculí Kopf m, lit Haupt n cap blanc weißes Haar n Vegeu capblanc cap d'escarola Kraus-kopf m , -haar n cap pelat kahler Kopf, Kahlkopf m cap de mort Totenkopf m cap de turc figuradament Sündenbock m abaixar el cap també figuradament den Kopf senken oder einziehen • figuradament auch sich fügen, sich beugen alçar el cap den Kopf hochheben • figuradament wieder auf die Beine kommen, sich aufrappeln amagar el cap sota l'ala figuradament den Kopf in den Sand stecken anar amb el cap alt també figuradament den Kopf hoch tragen Vegeu capalt anar amb el cap baix od cot od jup també…
Diccionari Català Italià

cap 1

<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">1</lbl>

masculí anat testa f, capo. || [talent] testa f, talento, senno, genio, intelligenza f. || [judici] testa f, giudizio. || [individu] testa f, capo. Dos caramels per cap, due caramella a testa. || [vida] testa f, vita f. Demanar el cap d'algú, domandare (o reclamare, o esigere) la testa di qualcuno. || [capitost] testa f, capo, principale, dirigente. || [punta, extrem] testa f, capo, estremo, fine, cima f, vetta f. || [d'una corda] capo, estremità f, testa f. || geog capo, promontorio, punta f. || [de bestiar] capo. || [d'un martell] testa f. || tèxt testa f, inizio. || abaixar (o acotar) el cap abbassare (o piegare, o chinare) la testa. || a cap segur a colpo sicuro. || a què treu cap? cosa c'entra? || a l'altre cap del món fig a casa del diavolo, lontanissimo. || alçar (o aixecar) el cap fig [un malalt] rimettersi in salute, riprendersi. | superare la difficoltà. || al cap de dopo. Al cap d'un any, dopo un anno. Al cap d'una estona, dopo un po'. || al cap i a la fi (o al cap i a l'últim, o al cap darrer) in fin dei conti, tutto sommato. || anar amb el cap baix (o cot) andare capo chino (o a testa bassa). | fig essere triste. || anar amb el cap ben alt fig andare (o camminare) a testa alta. || anar amb el cap sota l'ala fig essere giù (o giù di corda). || anar-hi el cap en alguna cosa rimetterci (o andarne) la testa. M'hi va el cap, ci rimetto la testa, mi va la testa di mezzo. || anar-se'n (o fugir) del cap alguna cosa passare di testa, sfuggire. || ballar pel cap fig frullare (o girare) per la testa. || cap atòmic tecn testata atomica. || cap boig (o calent, o de trons, o fluix, o verd, o de pardals) fig testa calda (o leggera, o sventata, o matta), testolina, testina. || cap buit (o d'ase, o de carbassa) [curt d'enteniment] testa di legno (o di cavolo, o di rapa, o dura). || cap d'any capo d'anno. || cap de dol persona che presiede un funerale. || cap de família (o de casa) capofamiglia. || cap de govern capo di governo. || cap de sèrie esport testa di serie. || cap de setmana fine di settimana. || cap d'estació ferroc capostazione. || cap d'estat capo dello Stato. || cap de taula capo tavola. || cap de turc testa di turco, capro espiatorio, bersaglio. || cap per amunt testa in su. || cap per avall testa in giù. | scompigliato -a, messo -a sottosopra. | [desordenat] disordinato -a. || cap per cap [tant per tant] per lo stesso prezzo. || caps d'ase bot lavanda, spigo, spigonarda. || de cap a cap (o de cap a peus) da una punta all'altra, dalla testa ai piedi. | [perfecte] dalla testa ai piedi, d'un pezzo. || de cap i de nou da capo. || dur al cap [projectar] avere in testa. || en cap capo. || escalfar-li a algú el cap fig fare a qualcuno una testa come un pallone, stordire qualcuno, scaldare la testa a qualcuno. || ésser un cap calent fig essere un caposcarico (o un mattacchione). || estar malament del cap non avere la testa a posto, essere pazzo. || estar tocat del cap mancare un venerdì (o una rotella), essere pazzo. || fer ballar el cap a algú far perdere la testa a qualcuno. || fer el cap viu vigilare, stare all'erta. || fer perdre el cap far impazzire. || fer un cap nou a algú cambiare i connotati, rompere (o spaccare) la testa a qualcuno. || ja som al cap del carrer fig siamo arrivati al nocciolo della questione. || lligar caps fig mettere in relazione (o in rapporto). | capire, connettere, trovare il bandolo della matassa. || mal cap testa matta. || no cabre una cosa al cap fig non riuscire a capire. || no perdre el cap fig non perdere la testa. || no saber pas per quin cap agafar-ho non sapere da che parte prenderlo. || no tenir cap ni peus fig non avere ne capo ne coda (o piedi). || omplir el cap a algú riempire la testa a qualcuno. || passar pel cap venire in mente. || pel cap alt al più, tutt'al più, al massimo. || pel cap baix almeno, come minimo. || per cap a testa. || perdre el cap perdere la testa. || posar el cap com un tabal (o un timbal, o tres quartans) fig stordire, fare una testa come un pallone. || posar-se-li (o ficar-se-li) a algú al cap [alguna cosa] mettersi qualcosa in testa (o in capo). || prendre de cap d'esquila avercela con qualcuno. || pujar al cap [els diners, la fama] montarsi la testa. | [el xampany, etc.] dare alla testa. || rodar el cap girare la testa. || saber de cap a peus (o saber pel cap dels dits) sapere a menadito. || tenir el cap a tres quarts de quinze fig avere la testa fra le nuvole, essere distratto. || tenir el cap com una olla de grills [no tenir seny] essere una testa matta (o calda). || tenir el cap dur avere la testa dura. | essere una testa dura (o uno caparbio, o testone). || tenir pardals al cap (o no tenir res al cap) essere una zucca vuota, non avere sale in zucca. | essere uno sventato. || tirar-s'hi de cap fig [arriscar-se] buttarsi a capofitto. || trencar-se el cap fig [cavil·lar] rompersi la testa (o il capo), scervellarsi. || treure el cap sporgersi. | [començar a sortir] spuntare. || treure's una cosa del cap togliersi qualcosa dalla testa. || venir al cap venire in mente.


Vegeu també:
cap2

cap 1

masculí anat testa f , capo || talent testa f , talento, senno, genio, intelligenza f || judici testa f , giudizio || individu testa f , capo Dos caramels per cap , due caramella a testa || vida testa f , vita f Demanar el cap d'algú , domandare o reclamare, o esigere la testa di qualcuno || capitost testa f , capo, principale, dirigente || punta, extrem testa f , capo, estremo, fine, cima f , vetta f || d'una corda capo, estremità f , testa f || geog capo, promontorio, punta f || de bestiar capo || d'un martell testa f || tèxt testa f , inizio || abaixar o acotar el…
Diccionari Català Castellà

cap1


<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    masculí
  1. anatomia cabeza f. Donar-se un cop al cap, darse un golpe en la cabeza.
  2. [intel·ligència] cabeza f, caletre fam, pesquis fam. Tenir cap, tener cabeza.
  3. [capital] cabeza f. Cap de municipi, cap de comarca, cabeza de municipio, cabeza de comarca.
  4. [individu] cabeza f. Dos caramels per cap, dos caramelos por cabeza.
  5. [de bestiar] cabeza f.
  6. [vida] cabeza f. Demanar el cap d'algú, pedir la cabeza de alguien.
  7. [part més alta] cabeza f. El cap d'una muntanya, la cabeza de una montaña.
  8. [part anterior] cabeza f.
  9. [d'un martell, mall, etc] cabeza f.
  10. [extrem] cabo. El cap d'una corda, el cabo de una cuerda.
  11. [d'una biga] cabeza f.
  12. geografia cabo.
  13. heràldica jefe, frente.
  14. indústria tèxtil [tros de roba] cabeza f.
  15. a què treu cap...? ¿a qué viene...?
  16. a l'altre cap del món figuradament i familiarment [molt lluny] al fin del mundo, en el quinto infierno.
  17. abaixar (o acotar) el cap agachar (o bajar, o doblar) la cabeza.
  18. aixecar (o alçar) el cap figuradament [superar dificultats] alzar (o levantar) cabeza.
  19. al cap de al cabo de, a la vuelta de.
  20. al cap de poc [poc després] al poco, a poco de.
  21. al cap i a la fi (o al cap i a l'últim, o al cap darrer) al fin y al cabo, en fin de cuentas, después de todo.
  22. amagar el cap sota l'ala figuradament [inhibir-se] esconder (o meter) la cabeza bajo el ala.
  23. amb el cap baix (o cot, o jup) cabizbajo, con la cabeza baja.
  24. amb el cap ben alt [amb dignitat] con la cabeza bien alta.
  25. amb el cap descobert [sense barret] con la cabeza descubierta.
  26. anar de cap per avall (o anar cap per avall) figuradament i familiarment andar manga por hombro (o patas arriba).
  27. anar amb el cap sota l'ala figuradament [desanimat] estar alicaído (o cabizbajo).
  28. anar calent de cap figuradament i familiarment [anar begut] ir cargado (o borracho), estar hecho una cuba.
  29. anar el cap enfora figuradament [rodar] írsele a uno la cabeza.
  30. anar-hi el cap en alguna cosa jugarse la cabeza (o el cuello) en algo.
  31. anar-se'n amb les mans al cap [resultar perjudicat] salir con las manos en la cabeza.
  32. anar-se'n (o fugir) del cap alguna cosa irse algo de la cabeza.
  33. assentar-se-li a algú el cap familiarment [posar seny] sentar la cabeza. A aquest noi ja se li ha assentat el cap, este chico ya ha sentado la cabeza.
  34. assentir amb el cap asentir con la cabeza.
  35. ballar pel cap [recordar vagament] rondar por la cabeza.
  36. cap atòmic tecnologia cabeza atómica.
  37. cap baix (o cot) cabizbajo, con las orejas gachas.
  38. cap blanc [cabells blancs] cabello canoso.
  39. cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd) cabeza vacía (o hueca, o a pájaros, o llena de pájaros, o de chorlito).
  40. cap buit (o d'ase, o de carbassa) [curt d'enteniment] cabeza dura.
  41. cap d'ala [eminència] personalidad.
  42. cap d'any día de año nuevo, día primero de año.
  43. cap d'any [aniversari] aniversario, cabo de año. Avui és el cap d'any de la seva mort, hoy es el aniversario de su muerte.
  44. cap d'ase ictiologia [Eutrigla gurnardus] lira.
  45. cap de brot botànica flor (o fruto) terminal.
  46. cap de llinyol [de sabater] trozo de bramante (o cordel).
  47. cap de mort [d'un esquelet] calavera.
  48. cap de mort arts gràfiques cabeza de muerto.
  49. cap de mort [carn de bou, de porc] babilla.
  50. cap de núvol nube de verano.
  51. cap de partit [població] cabeza de partido.
  52. cap de peça [d'un teixit] cabeza.
  53. cap de platja, de pont ciències militars cabeza de playa, de puente.
  54. cap de setmana fin de semana.
  55. cap de taula [lloc d'honor] cabecera de la mesa.
  56. cap de turc cabeza de turco.
  57. cap d'olla zoologia [Globicephala sp] calderón.
  58. cap magnètic electricitat cabezal magnético.
  59. cap per a lligar cabo suelto.
  60. cap per amunt cabeza arriba.
  61. cap per avall cabeza abajo, boca abajo.
  62. cap per avall [desordenat] patas arriba.
  63. cap per cap [tant per tant] por el mismo precio, en igualdad de circunstancias.
  64. cap roig ictiologia [escórpora] cabracho, raño.
  65. caps blancs botànica [Alyssum maritimum] mastuerzo marítimo.
  66. caps d'ase botànica [tomanyí] cantueso, tomillo borriquero, hierba de san Juan.
  67. caure de cap caer de cabeza, dar de cabeza en el suelo.
  68. començar de cap i de nou figuradament i familiarment [hacer] borrón y cuenta nueva. Per mi, comencem de cap i de nou, por mí, borrón y cuenta nueva. Caldrà començar de cap i de nou, habrá que hacer borrón y cuenta nueva.
  69. d'un cap a l'altre de uno al otro extremo.
  70. d'un cap a l'altre de la terra de un extremo al otro de la tierra, en toda la redondez de la tierra, a lo largo y ancho de la tierra.
  71. de cap de cabeza.
  72. de cap a cap (o de cap a peus) figuradament [completament] de cabo a rabo, de pies a cabeza.
  73. de cap a cap (o de cap a peus) figuradament [perfecte] de pies a cabeza, hecho y derecho. És un senyor de cap a peus, es un señor de pies a cabeza.
  74. de cap i de nou figuradament [des del principi] desde el principio, de nuevo.
  75. donar cap [a un projecte] llevar a cabo.
  76. dur al cap [projectar] tener en la mente.
  77. dur de cap duro de entendederas (o de mollera).
  78. dur de cap [tossut] de cabeza dura.
  79. dur de cap una cosa tener el propósito (o la intención) de hacer una cosa.
  80. escalfar-se el cap figuradament i familiarment [preocupar-se] calentarse la cabeza, calentarse (o devanarse) los sesos.
  81. ésser un cap calent figuradament ser caliente de cascos.
  82. estar malament del cap andar mal de la cabeza.
  83. estar tocat del cap figuradament estar tocado de la cabeza, andar mal de la cabeza.
  84. fer aixecar (o alçar) el cap a algú figuradament hacer levantar la cabeza a uno.
  85. fer ballar el cap a algú llevar (o traer) a uno de cabeza.
  86. fer el cap viu estar al tanto.
  87. fer perdre el cap hacer perder el juicio, volver tarumba.
  88. fer un cap nou familiarment romperle a uno los huesos (o un hueso).
  89. fer volar el cap a algú figuradament i familiarment [matar] levantar (o saltar) la tapa de los sesos a uno.
  90. inflar (o omplir) el cap a algú (amb idees) figuradament hinchar (o calentar) la cabeza a alguien, llenarle la cabeza de aire (o de pájaros, o de viento).
  91. inflar (o omplir) el cap figuradament i familiarment [donar la llauna] darle a uno dolores de cabeza.
  92. jugar-s'hi el cap familiarment [apostar] jugarse la cabeza (o el cuello).
  93. lligar caps figuradament atar cabos.
  94. mal cap mala cabeza.
  95. no alçar (o aixecar) el cap figuradament no alzar (o levantar) cabeza.
  96. no cabre una cosa al cap figuradament no caber una cosa en la cabeza.
  97. no deixar caps per lligar no dejar cabo suelto.
  98. no perdre el cap figuradament [conservar la serenitat] no perder la cabeza.
  99. no saber pas per quin cap agafar-ho figuradament no saber por dónde agarrarlo (o cogerlo).
  100. no tenir cap ni centener (o peus) figuradament [ser absurd] no tener pies ni cabeza.
  101. no treu cap a res no conduce a nada (o a ninguna parte).
  102. omplir el cap de cascavells figuradament i familiarment levantar de cascos.
  103. passar pel cap a algú alguna cosa [acudir-se-li] pasarle (o pasársele) una cosa a alguien por la cabeza.
  104. pel cap alt como mucho, a lo más, todo lo más, como máximo, a lo sumo.
  105. pel cap baix por lo menos, como mínimo.
  106. per cap [repartiment] por cabeza, por barba.
  107. per un cap [guanyar o perdre] por una cabeza.
  108. perdre el cap [per algú] perder la cabeza, beber los vientos por.
  109. posar el cap com un tabal (o un timbal, o tres quartans) [marejar, atordir] calentarle a alguien la cabeza.
  110. posar-se-li (o ficar-se-li) a algú una cosa al cap ponérsele (o metérsele) a alguien una cosa en la cabeza.
  111. prendre de cap d'esquila familiarment coger ojeriza (o manía, o tirria).
  112. pujar a algú alguna cosa al cap [els diners, la fama] subírsele a alguien una cosa a la cabeza.
  113. rodar el cap dar vueltas la cabeza, írsele a uno la cabeza.
  114. rompre's (o trencar-se) el cap familiarment romperse (o quebrarse) la cabeza.
  115. saber de cap a peus (o saber pel cap dels dits) saber al dedillo.
  116. seure al cap de taula estar a la cabecera de la mesa.
  117. tallar (o llevar) el cap cortar la cabeza.
  118. tants caps tants barrets figuradament cada maestrillo tiene su librillo, tantos hombres, tantos pareceres, tantas seseras, tantas monteras.
  119. tenir el cap a tres quarts de quinze figuradament i familiarment [estar distret] estar en Babia (o en las Batuecas, o en la inopia, o en la nubes, o en la luna), tener la cabeza a las once.
  120. tenir el cap ben clar tener la cabeza muy clara, estar en su pleno conocimiento (o en su sano juicio).
  121. tenir el cap espès (o carregat) tener la cabeza como un bombo (o embotada, o pesada).
  122. tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent) [no tenir seny] tener pájaros en la cabeza (o tener la cabeza llena de pájaros, o tener la cabeza a pájaros).
  123. tirar-s'hi de cap figuradament [arriscar-se] echarse al agua.
  124. trencar el cap a algú figuradament i familiarment retorcer a uno el pescuezo.
  125. trencar-se el cap figuradament [cavil·lar] romperse la cabeza.
  126. treure cap a conducir a. A què treu cap?, ¿a qué conduce?
  127. treure el cap sacar la cabeza, asomarse. Treure el cap per la finestra, asomarse a la ventana.
  128. treure el cap figuradament [començar a sortir] sacar la cabeza, apuntar, asomar. Sembla que l'hivern ja treu el cap, parece que el invierno saca la cabeza. El blat ja treu el cap, el trigo ya asoma.
  129. treure's una cosa del cap quitarse algo de la cabeza.
  130. treure a algú una cosa del cap quitar a alguien una cosa de la cabeza.
  131. val més ésser cap de lluç que cua d'estruç (o val més ésser cap d'arengada que cua de lluç [o de pagell, o de rajada]) más vale (o mejor) ser cabeza de ratón que cola de león, más vale (o mejor) ser cabeza de sardina que cola de salmón.
  132. venir al cap venir a la cabeza (o a la mente).
  133. volar-se el cap figuradament i familiarment [suïcidar-se] levantarse (o saltarse) la tapa de los sesos.
    134. masculí i femení
  134. [persona] jefe -fa, cabeza. Cap de bàndol, de la tribu, jefe de banda, de la tribu. La cap del departament de vendes, la jefa del departamento de ventas.
  135. [d'un llinatge] cabeza.
  136. alt cap ciències militars alto mando.
  137. cap de claca teatre jefe de clac, primer alabardero.
  138. cap de corda [alpinisme] cabeza (o primero) de cordada.
  139. cap de dansa [capdanser] maestro de baile, primer bailarín.
  140. cap de dansa figuradament [capdavanter] amo del cotarro.
  141. cap de dol [en un enterrament] presidencia del duelo.
  142. cap de família (o de casa) cabeza de familia.
  143. cap de govern [president] jefe de gobierno.
  144. cap de llinatge cabeza de linaje.
  145. cap de negociat jefe de negociado.
  146. cap de sèrie esports cabeza de serie.
  147. cap d'esquadra ciències militars jefe de escuadra.
  148. cap d'estació ferrocarrils jefe de estación.
  149. cap d'estat jefe de Estado.
  150. cap de taula [en un àpat] el que preside la mesa.
  151. cap rapat [f cap rapada] cabeza rapada.
  152. en cap locució adjectiva jefe, en jefe. Conseller en cap, consejero jefe.



    153. Vegeu també:
    cap2
    cap3

cap1

masculí anatomia cabeza f Donar-se un cop al cap , darse un golpe en la cabeza intelligència cabeza f , caletre fam , pesquis fam Tenir cap , tener cabeza capital cabeza f Cap de municipi, cap de comarca , cabeza de municipio, cabeza de comarca individu cabeza f Dos caramels per cap , dos caramelos por cabeza de bestiar cabeza f vida cabeza f Demanar el cap d'algú , pedir la cabeza de alguien part més alta cabeza f El cap d'una muntanya , la cabeza de una montaña part anterior cabeza f d'un martell, mall, etc cabeza f extrem cabo El cap d'una corda , el cabo…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cap1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: cab
Etimologia: del ll. caput, íd., substituït per capu (d’un suposat acusatiu *capum); com a preposició parteix de la idea de ‘amb el cap vers un lloc’; com a adj. o pron., de la de ‘extrem, bocí’ 1a font: orígens de la llengua
  1. masculí
    1. anatomia Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.
    2. adoberia Part d’una peça o d’un cuir que correspon al cap de l’animal.
    3. indústria tèxtil Llana de poca qualitat procedent del cap de l’ovella.
    4. abaixar (o acotar) el cap figuradament Cedir al voler o al parer d’altri, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat.
    5. alçar (o aixecar) el cap figuradament Sortir de la pobresa o de la desgràcia, recobrar l’ànim el qui estava abatut, millorar un malalt.
    6. amagar el cap sota l’ala figuradament No voler veure les coses, defugir la responsabilitat; inhibir-se.
    7. anar amb el cap alt figuradament Anar amb dignitat, sense haver-se d’avergonyir del comportament propi.
    8. anar amb el cap sota l’ala figuradament Trobar-se sense força, sense ànim.
    9. anar cap per avall figuradament Anar una cosa malament, al revés de com hom voldria.
    10. anar el cap enfora (o entorn) figuradament Rodar el cap.
    11. anar-hi el cap Anar-hi la vida.
    12. anar-se’n el cap figuradament Rodar el cap.
    13. anar-se’n (o tornar-se’n) amb les mans al cap figuradament Resultar perjudicat en un afer.
    14. cap baix (o cap cot, o cap jup) figuradament Trist, capficat.
    15. cap blanc Cap amb cabells blancs.
    16. cap de mort Crani, calavera.
    17. cap d’escarola Cap amb cabells curts i cargolats.
    18. cap de turc figuradament Persona a qui hom fa acusacions de les quals no és responsable.
    19. cap pelat Cap sense cabells.
    20. cap per amunt locució adverbial En posició normal, no invertida.
    21. cap per avall locució adverbial En posició invertida.
    22. de cap locució adverbial Amb el cap, disposant el cos de manera que el cap quedi en primer lloc. Caure de cap. Rematar una centrada de cap. Llançar-se de cap a l’aigua.
    23. de cap a peus locució adverbial figuradament Totalment, del principi a la fi.
    24. demanar el cap Demanar la mort (d’algú).
    25. entre cap i coll locució adverbial A la base del crani.
    26. fer un cap nou figuradament Pegar (a algú).
    27. fer un cop de cap figuradament Decidir-se, prendre una resolució.
    28. haver-se’n d’estrènyer el cap figuradament Haver-s’hi de resignar.
    29. no mirar cap ni cara figuradament No servar respecte a ningú.
    30. no tenir cap ni peus figuradament Ésser (una cosa) un disbarat, no tenir ordre ni concert.
    31. pujar al cap Fer sentir (una beguda alcohòlica) els seus efectes.
    32. pujar al cap (els honors, un càrrec, etc.) figuradament Envanir-se d’haver-los aconseguits.
    33. pujar els fums al cap figuradament Envanir-se.
    34. rodar el cap figuradament Semblar (a algú) que tot roda al voltant seu, sentir vertigen.
    35. tallar (o llevar) el cap Decapitar (algú).
    36. tants caps tants barrets figuradament Tants parers, tantes opinions, etc., com persones.
    37. tenir el cap espès (o carregat) figuradament Tenir el cap adolorit, poc clar.
    38. tenir entre cap i coll (un pensament, un propòsit, etc.) figuradament Tenir-hi l’atenció fixada.
    39. tirar-se de cap figuradament Llançar-se sense por (a una empresa arriscada o difícil).
    40. val més ésser cap de sardina (o d’arengada) que cua de pagell figuradament Convé més tenir autoritat dins un domini petit que no pas ésser manat dins un domini gran.
    41. treure el cap figuradament Començar (algú o alguna cosa) a sortir, fer-se visible.
  2. masculí
    1. El cap considerat com a seu de l’intel·lecte, talent, judici, seny. Tenir cap. Tenir molt de cap.
    2. anar-se’n (o fugir) del cap figuradament Oblidar-se d’alguna cosa, esborrar-se de la memòria.
    3. ballar pel cap figuradament Recordar (algú o alguna cosa) vagament.
    4. buidar-se (o trencar-se) el cap figuradament Esforçar-se, fatigar-se molt, en l’estudi, en la consideració, etc., d’una cosa.
    5. cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd) figuradament Eixelebrat, lleuger, sense seny.
    6. cap buit (o cap d’ase, o de carbassa) figuradament Neci, ignorant.
    7. cap de ferro figuradament Infatigable per al treball mental.
    8. dur (una cosa) de cap figuradament Tenir la ferma intenció de fer-la.
    9. escalfar-se el cap figuradament Fatigar-se mentalment (estudiant o esbrinant alguna cosa).
    10. fer (o obrar) del seu cap Actuar per si mateix, per iniciativa pròpia.
    11. fer el cap viu figuradament Estar alerta, amatent.
    12. inflar el cap figuradament Incitar (algú) amb explicacions o raonaments exagerats, tendenciosos, etc.
    13. mal cap figuradament Persona perduda, disbauxada.
    14. no cabre (una cosa) al cap figuradament No poder comprendre que sigui, que s’esdevingui.
    15. no tenir res al cap figuradament Ésser un neci, un ignorant.
    16. omplir el cap figuradament Contar, explicar (a algú) una munió de coses.
    17. passar pel cap figuradament Acudir-se (a algú) alguna cosa.
    18. perdre el cap Perdre el seny, enfollir-se, torbar-se mentalment.
    19. posar-se (o ficar-se) al cap figuradament Proposar-se decididament de fer alguna cosa, obstinar-s’hi.
    20. posar un cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans) Marejar (algú) a força de parlar.
    21. rompre el cap (a algú) figuradament Fer-li mal de cap o pertorbar-lo fortament parlant o cridant.
    22. tenir el cap a tres quarts de quinze Estar absent, distret, d’allò que fa al cas.
    23. tenir el cap dur figuradament Tenir dificultats a comprendre les coses.
    24. tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent) figuradament Ésser lleuger, eixelebrat.
    25. tenir molts pardals al cap Ésser lleuger, eixelebrat.
    26. treure del cap figuradament Fer desistir algú (d’alguna cosa).
    27. treure’s del cap figuradament Inventar-se (alguna cosa), idear-la.
  3. masculí i femení
    1. Persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix o que té els altres a les seves ordres, capitost. Cap de bàndol. Cap de motí. El cap de la tribu. La cap de secretaria.
    2. genealogia Persona que té l’autoritat i ostenta la representació d’una casa regnant (o exregnant) o senyorial.
    3. genealogia Persona que ostenta la representació d’un llinatge (o d’una línia, o d’una branca, d’un llinatge).
    4. cap de casa dret administratiu Persona sota la dependència de la qual, per raó de parentiu, tutela, adopció, acolliment, estat religiós o prestació de serveis domèstics, conviuen altres persones en el mateix domicili.
    5. cap de colla Persona que mana i dirigeix el treball d’una colla de treballadors.
    6. cap de colla folklore En les colles de castellers, casteller d’experiència que dirigeix el bastiment del castell.
    7. cap de corda esports Alpinista que, durant la marxa o l’escalada, ocupa el primer lloc de la cordada.
    8. cap de dansa Capdanser.
    9. cap de dol Persona o persones que presideixen el dol en l’enterrament i els funerals.
    10. cap de govern ciències polítiques Persona que exerceix la direcció del poder executiu en els estats en què aquest no és exercit exclusivament pel cap de l’estat.
    11. cap de mester història Prohom d’un ofici o gremi.
    12. cap de pastera Macip major de forn o fleca.
    13. cap d’era Persona que dirigeix la batuda.
    14. cap de sala Maître.
    15. cap de sèrie esports Atleta o equip esportiu objecte d’una classificació preferent abans d’iniciar-se una competició.
    16. cap d’estat ciències polítiques Persona que representa o que exerceix la suprema autoritat de l’estat.
    17. cap d’estudis ensenyament Professor que dirigeix els estudis en un centre docent i té les funcions, entre d’altres, d’elaborar l’horari escolar, supervisar els programes i els exàmens i coordinar l’elaboració del projecte curricular del centre.
    18. cap de taula figuradament Persona que ocupa el lloc d’honor en una taula.
    19. cap rapat [f cap rapada] Membre d’un moviment juvenil urbà sorgit al Regne Unit a la fi dels anys seixanta del segle XX, caracteritzat per dur el cap rapat i per una certa estètica en la manera de vestir (botes d’estil militar), per actituds agressives i per l’adhesió a diverses tendències polítiques extremes.
    20. en cap Al primer lloc d’una jerarquia. Conseller en cap. General en cap.
  4. masculí
    1. Lloc preferent, central. En Joan seia al cap de taula.
    2. Població principal d’un territori, capital. Cap de municipi. Cap de comarca.
    3. cap de partit dret administratiu Població d’un partit judicial en la qual radica el jutjat de primera instància i instrucció.
    4. cap i casal història Títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i de València, considerades des de l’edat mitjana com les més importants del Principat de Catalunya i del País Valencià.
  5. masculí
    1. Individu considerat com a part d’una col·lectivitat. Toquen quatre caramels per cap. A tant per cap. Cap de bestiar.
    2. cap per cap locució adverbial Tant per tant.
    3. en cap de locució prepositiva A nom de (algú). Posar una propietat en cap de la muller. Li atorgaren el títol en cap del seu difunt pare.
  6. masculí
    1. Part més alta d’una cosa. Cap d’una muntanya.
    2. cap de vila Part més alta d’una vila, per oposició a sòl de vila.
  7. masculí
    1. Part anterior, per on comença una cosa.
    2. indústries de la destil·lació, begudes destil·lades Fracció més volàtil, que destil·la primer, d’una barreja de líquids sotmesa a destil·lació.
    3. heràldica Part superior del camper on se situa un cap.
    4. heràldica Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora superior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.
    5. cap d’ala figuradament Persona eminent en un ram d’activitat.
    6. cap d’any El primer dia de l’any.
    7. cap d’any per extensió Aniversari.
    8. Cap d’Any folklore Festa de celebració del primer dia de l’any, coneguda també amb el nom de Ninou.
    9. cap de brot figuradament El millor de la seva espècie, el més eminent.
    10. cap nuclear armament Part d’un míssil formada per la càrrega nuclear i un cos de reentrada.
    11. cap nuclear armament Càrrega nuclear que hom munta a l’ogiva d’un projectil d’artilleria.
    12. cap de frare tecnologia Broca d’extrem tallant cònic, emprada per a aixamfranar forats cilíndrics.
    13. de cap i de nou locució adverbial Una altra vegada, des del començament. Aquella carta, l’hauré de fer de cap i de nou.
    14. donar cap a figuradament Executar (una cosa).
    15. tornar a prendre el cap del fil figuradament Continuar el discurs o el tema interromput.
    16. treure cap figuradament Venir al cas, venir a propòsit. El que diu no treu cap a res. A què treu cap, que no li parlis?
    17. treure el cap del fil (d’alguna cosa) figuradament Esbrinar-ne l’origen.
  8. masculí
    1. Part final per on acaba una cosa.
    2. al cap darrer locució adverbial Després de tot.
    3. al cap de locució prepositiva A la fi (d’un espai de temps). Al cap d’un mes. Al cap de quinze dies.
    4. al cap i a la fi (o al cap i a l’últim) locució adverbial Després de tot.
    5. cap de mes per extensió Darrers dies del mes.
    6. cap de setmana per extensió Darrers dies de la setmana, dedicats al descans.
    7. cap d’una peça (o una habitació) Extrem de l’habitació oposat a l’entrada.
    8. eixir a cap de (una cosa) figuradament Pervenir a acabar-la.
    9. esperar (o voler) postes de sol i caps de setmana figuradament Esperar amb delit les hores de lleure, els dies de festa.
    10. ja som al cap del carrer! figuradament Ja hem arribat al final de la discussió, ja no cal parlar més (d’una cosa).
  9. masculí
    1. Extremitat en general, part per on comença o acaba una cosa.
    2. anatomia Extremitat arrodonida de certs ossos.
    3. anatomia Porció més voluminosa de certs òrgans.
    4. geomorfologia Punta de terra que entra mar endins.
    5. oficis manuals Extrem més ample d’un martell, d’un mall, etc., oposat a la pena.
    6. indústria tèxtil Tros de roba que serveix per a comprovar la bona marxa de l’estampació.
    7. cap de casa construcció Golfa.
    8. cap de fibló meteorologia Mànega.
    9. cap de llinyol Tros de llinyol.
    10. cap de mort Part de la carn de bou compresa entre el peixet i la tapa plana i que correspon al davant de la cuixa.
    11. cap de núvol meteorologia Núvol fragmentat del qual cau una gotellada.
    12. cap de peça indústria tèxtil Cadascun dels dos extrems d’una peça de teixit on hi ha les llistes o els senyals que en marquen el començament i l’acabament.
    13. cap de pit adoberia Part de cuir de sota la panxa, on hi havia la mamella de l’animal.
    14. cap de pont tàctica Posició militar que estableix una força armada en terreny enemic, a l’altra banda d’un riu o un estret, per preparar el pas del gros de l’exèrcit.
    15. cap mort (d’un camp) Andana.
    16. de cap a cap locució adverbial D’un extrem a l’altre, totalment. Ha llegit el seu discurs de cap a cap.
    17. fer cap a figuradament Anar a parar a, arribar fins a. Aquest camí fa cap a la masia. No sé on farà cap, amb aquestes raons.
    18. lligar caps figuradament Establir les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes.
    19. no saber per quin cap començar (o per quin cap posar-s’hi) figuradament No saber per on començar una feina, una obra, etc.
    20. no tenir cap ni centener figuradament Ésser absurda, inexplicable (alguna cosa).
    21. pel cap alt locució adverbial No pas més que, a tot estirar.
    22. pel cap baix locució adverbial Almenys, si no més.
    23. tenir caps (el blat, l’ordi, etc.) Tenir brins.
    24. tenir (o saber) pel cap dels dits figuradament Saber (una cosa) molt bé, dominar-la.
    25. tira pel cap que vulguis figuradament Fes el que vulguis.
  10. masculí
    1. Fil primer que, cargolat o trenat amb altres, forma el fil de cotó, de llana, d’espart, etc., d’un cabdell, d’una madeixa, d’una corda, etc.
    2. Tros de corda.
    3. per extensió indústria tèxtil Cadascun dels fils que formen un fil retort, un cordó, etc.
    4. indústria tèxtil Metxa, fil, pua, etc., en referir-se al nombre d’aquestes unitats en una màquina.
    5. plural indústria tèxtil Rebuig de les matèries tèxtils filades.
    6. cap de mort marina, marítim Barret.
    7. caps de revés per extensió marina, marítim Conjunt format per les escotes de sobrevent i les amures i les bolines de sotavent, que no treballen en navegar de bolina.
  11. masculí botànica
    1. caps blancs Planta sufruticosa perenne de la família de les crucíferes (Alyssum maritimum), de flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
    2. caps d’ase Tomaní.
  12. masculí zoologia
    1. cap d’ase Peix perciforme de la família dels tríglids (Eutrigla gurnardus), del grup de les lluernes, amb el dors grisenc o verdós pigallat de blanc i el ventre blanc.
    2. cap de bou capgròs 2 1.
    3. cap d’olla Gènere de cetacis odontocets de la família dels delfínids (Globicephala sp), de cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, i de cap molt gros i bombat, sense rostre.
  13. cap de cavall indústria tèxtil Conjunt de suport i pinyó motor situat al començament dels cavallets o suports del tren d’estiratge de moltes màquines de preparació i filatura.
  14. cap de mort
    1. arts gràfiques Taca produïda pel peu d’un tipus col·locat al revés en la composició d’un text per substituir una lletra el tipus de la qual manca a la caixa.
    2. indústria tèxtil En el tren d’estiratge de les màquines manuars, metxeres, contínues i selfactines, caixa de ferro de forma semicircular que serveix de tapa i de suport a la roda que transmet el moviment del corró de darrere a l’intermedi.
  15. cap magnètic electroacústica Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.



    16. Vegeu també:
    cap2
    cap3

■ cap1

masculí anatomia Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos adoberia Part d’una peça o d’un cuir que correspon al cap de l’animal indústria tèxtil Llana de poca qualitat procedent del cap de l’ovella abaixar o acotar el cap figuradament Cedir al voler o al parer d’altri, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat alçar o aixecar el cap figuradament Sortir de la pobresa o de la desgràcia, recobrar l’ànim el qui estava abatut, millorar un malalt amagar el cap sota l’ala figuradament No voler…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

cap1


<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: káp
    adjectiu
  1. [interrogatiu] un -e. Tens cap llibre que em puguis deixar?, as-tu un livre à me prêter? Saps de cap pis per llogar?, connais-tu un appartement à louer?
  2. [negatiu] aucun -e. No tinc cap llibre, je n'ai aucun livre. No sé de cap pis per llogar, je ne connais pas d'appartement à louer .
    • [hipotètic] l'un -e. Si cap d'ells ve, ja t'ho diré, si l'un d'entre eux vient, je te le dirai.
    3. pronom
  3. aucun -e. Tens notícies dels pares? -cap, as-tu des nouvelles de tes parents? -Aucune.
    4. preposició
  4. [devers] vers. Cap a la dreta, vers la droite .
    1. figuradament vers, à. La nació se'n va cap a la ruïna, la nation court à la ruine.
    2. [a prop de] près de, autour de. Aquest poble deu ser cap a Banyuls, ce village doit se trouver vers Banyuls.
    3. [temps] vers, sur le coup de. Pots venir cap a les deu, tu peux venir vers dix heures.
  5. cap al tard [al capvespre] à la tombée du jour (de la nuit).



    6. Vegeu també:
    cap2

cap1

adjectiu interrogatiu un -e Tens cap llibre que em puguis deixar , as-tu un livre à me prêter Saps de cap pis per llogar , connais-tu un appartement à louer negatiu aucun -e No tinc cap llibre , je n'ai aucun livre No sé de cap pis per llogar , je ne connais pas d'appartement à louer • hipotètic l'un -e Si cap d'ells ve, ja t'ho diré , si l'un d'entre eux vient, je te le dirai pronom aucun -e Tens notícies dels pares -cap , as-tu des nouvelles de tes parents -Aucune preposició devers vers Cap a la dreta , vers la droite figuradament vers , à La nació se'n va cap a la ruïna…