Es mostren 594823 resultats

caràcter


<title type="display">caràcter</title>

Pronúncia: kəɾáktər
    masculí
  1. [naturalesa] character.
  2. nature, kind, condition.
  3. complexion.
  4. [de persona] nature, disposition, character.
  5. literatura character.
  6. biologia character.
  7. tipografia [tipus] feature, characteristic.
  8. tipografia character.
  9. type, typeface.
  10. [d’escriptura] handwriting.
  11. de caràcter diferent of a different kind.
  12. persona de caràcter person of character.
  13. ser (tot) un caràcter to be hard-natured.
  14. (ídem) to have (character \ grit).
  15. no té caràcter he lacks firmness, he’s a weak character.
  16. demostrar caràcter to show spirit.
  17. caràcter adquirit acquired characteristic.
  18. caràcter hereditari inherited characteristic.
  19. tenir mal caràcter to be bad-tempered.
  20. tenir bon caràcter to be good-natured.
  21. amb caràcter de locució preposicional as.



    22. FALSOS AMICS!

    No havia conegut mai ningú que tingués tan mal caràcter com el meu professor d’història. I had never met anyone with such a bad temper as my history teacher.

caràcter

masculí naturalesa character nature , kind , condition complexion de persona nature , disposition , character literatura character biologia character tipografia tipus feature , characteristic tipografia character type , typeface d’escriptura handwriting de caràcter diferent of a different kind persona de caràcter person of character ser tot un caràcter to be hard-natured ídem to have character \ grit no té caràcter he lacks firmness , he’s a weak character demostrar caràcter to show spirit caràcter adquirit acquired characteristic caràcter hereditari inherited…
Diccionari Català Italià

caràcter

<title type="display">caràcter</title>

masculí [signe traçat] carattere. Caràcters aràbics, caratteri arabici. || [tret distintiu] carattere, caratteristica f, natura f, qualità f. || [de persona] carattere, indole f, personalità f, temperamento, modo di essere, natura f. || [individualitat, personalitat] personalità f, carattere. Demostrar caràcter, dimostrare (o avere) personalità. No tenir caràcter, essere privo di personalità (o di carattere), non avere carattere. || lit teat carattere, personaggio. || [talismà] talismano. || amb caràcter de in qualità di, come. || caràcter hereditari carattere ereditario. || ésser (tot) un caràcter essere una persona di carattere, avere una spiccata personalità. || tenir bon caràcter avere un carattere d'oro. || tenir mal caràcter avere un brutto carattere (o un caratteraccio, o un caratterino), essere bisbetico -a.

caràcter

masculí signe traçat carattere Caràcters aràbics , caratteri arabici || tret distintiu carattere, caratteristica f , natura f , qualità f || de persona carattere, indole f , personalità f , temperamento, modo di essere, natura f || individualitat, personalitat personalità f , carattere Demostrar caràcter , dimostrare o avere personalità No tenir caràcter , essere privo di personalità o di carattere, non avere carattere || lit teat carattere, personaggio || talismà talismano || amb caràcter de in qualità di, come || caràcter hereditari carattere ereditario || ésser tot un…
DIDAC Diccionari escolar

caràcter

<title type="display">caràcter</title>

    nom masculí
  1. El caràcter d'una persona és la seva manera de ser i de comportar-se. Hi ha qui té un caràcter pacífic i qui té un caràcter violent.
  2. Característica o conjunt de característiques que ens fan veure que uns animals, un país, una gent, etc., són diferents d'uns altres.
  3. Un caràcter és una lletra o un signe dels que es fan servir per a escriure. Nosaltres escrivim amb caràcters llatins, que són diferents dels que fan servir els àrabs o els russos.
  4. Diem que una persona té caràcter quan és valenta i té ànims i no cedeix fàcilment.

caràcter

nom masculí El caràcter d'una persona és la seva manera de ser i de comportar-se Hi ha qui té un caràcter pacífic i qui té un caràcter violent Característica o conjunt de característiques que ens fan veure que uns animals, un país, una gent, etc, són diferents d'uns altres Un caràcter és una lletra o un signe dels que es fan servir per a escriure Nosaltres escrivim amb caràcters llatins, que són diferents dels que fan servir els àrabs o els russos Diem que una persona té caràcter quan és valenta i té ànims i no cedeix fàcilment
Diccionari Català Alemany

caràcter


<title type="display">caràcter</title>

    masculí també psicologia, psiquiatria
  1. Charakter m.
  2. Eigenart f, Gepräge n.
  3. Wesen(sart f) n.
  4. Merkmal, Kennzeichen n.
  5. arts gràfiques Schriftzeichen n, Charakter m, Type f, Letter f.
  6. eclesiàstic unauslöschliches (Merk-) Mal n (durch Taufe, Firmung, Priesterweihe).
  7. caràcters cuneïformes (d'impremta) Keil-(Druck-)schrift f.
  8. caràcter sexual Geschlechtsmerkmal n.
  9. caràcter tipogràfic Drucktype f.
  10. comèdia de caràcters teatre Charakter-komödie f, -stück n.
  11. força (feblesa) de caràcter Charakter-stärke (-schwäche) f.
  12. un home de caràcter ein Mann von Charakter.
  13. (és)ser (tot) un caràcter ein Charakter sein.
  14. tenir (bon, mal) caràcter (einen guten, schlechten) Charakter haben.
  15. amb caràcter de in der Eigenschaft als.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

caràcter

masculí també psicologia, psiquiatria Charakter m Eigenart f , Gepräge n Wesensart f n Merkmal, Kennzeichen n arts gràfiques Schriftzeichen n , Charakter m , Type f , Letter f eclesiàstic unauslöschliches Merk- Mal n durch Taufe, Firmung, Priesterweihe caràcters cuneïformes d'impremta Keil-Druck-schrift f caràcter sexual Geschlechtsmerkmal n caràcter tipogràfic Drucktype f comèdia de caràcters teatre Charakter-komödie f , -stück n força feblesa de caràcter Charakter-stärke -schwäche f un home de caràcter ein Mann von Charakter és ser tot un caràcter ein Charakter sein…
Diccionari Català francès

caràcter


<title type="display">caràcter</title>

Pronúncia: kəɾáktər
    masculí
  1. [signe traçat] caractère. Caràcters d'impremta, caractères d'imprimerie .
    • [talismà] caractère, talisman.
  2. [tret distintiu] caractère, caractéristique f.
    • [d'una persona] caractère. Tenir bon, mal, caràcter, avoir bon (mauvais) caractère.
  3. literatura i teatre [personatge] caractère. Els "Caràcters" de La Bruyère, les "Caractères" de La Bruyère.
  4. [individualitat] caractère. Tenir força de caràcter, avoir une force de caractère.
  5. amb caràcter de [en qualitat de] en qualité de.

caràcter

masculí signe traçat caractère Caràcters d'impremta , caractères d'imprimerie • talismà caractère , talisman tret distintiu caractère , caractéristique f • d'una persona caractère Tenir bon, mal, caràcter , avoir bon mauvais caractère literatura i teatre personatge caractère Els "Caràcters" de La Bruyère , les "Caractères" de La Bruyère individualitat caractère Tenir força de caràcter , avoir une force de caractère amb caràcter de en qualitat de en qualité de
Diccionari Francès Català

caractère


<title type="display">caractère</title>

Pronúncia: kaʀaktɛʀ
    masculí
  1. pròpiament i figuradament caràcter. Caractères héréditaires, caràcters hereditaris. Caractères grecs, caràcters grecs (lletres gregues). Caractère alphanumérique, caràcter alfanumèric. Caractère officiel, caràcter oficial.
  2. [personnalité, façon de réagir] caràcter, geni, jeia f. Il est jeune de caractère, té un caràcter jove. Son caractère est devenu bizarre, el caràcter se li ha fet estrany. Avoir un bon caractère, tenir bon caràcter. Avoir un mauvais caractère, tenir mal caràcter (o mal geni, o mala jeia). Avoir son caractère, tenir caràcter (o un caràcter fort, o geni, o el geni fort).
  3. característica f, caràcter. Classer les individus selon leurs caractères, classificar els individus segons les seves característiques.
  4. caractère gras arts gràfiques negreta. Écrire son nom en caractère gras, escriure el nom en negreta.
  5. caractères d’imprimerie caràcters (o lletres f) d’impremta.
  6. de caractère d’època [aplicat a un apartament].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

caractère

masculí pròpiament i figuradament caràcter Caractères héréditaires , caràcters hereditaris Caractères grecs , caràcters grecs lletres gregues Caractère alphanumérique , caràcter alfanumèric Caractère officiel , caràcter oficial personnalité, façon de réagir caràcter, geni, jeia f Il est jeune de caractère , té un caràcter jove Son caractère est devenu bizarre , el caràcter se li ha fet estrany Avoir un bon caractère , tenir bon caràcter Avoir un mauvais caractère , tenir mal caràcter o mal geni, o mala jeia Avoir son caractère , tenir caràcter o un caràcter fort, o geni, o el…
Diccionari Català Alemany

caracterial

caracterial

adjectiu psicologia, psiquiatria Charakter © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caracterial

■ caracterial

adjectiu psicologia Relatiu o pertanyent al caràcter
Traducció
Diccionari Català francès

caracterial

caracterial

adjectiu caractériel -elle
Diccionari Francès Català

caractériel
-ielle


<title type="display">caractériel</title>

Pronúncia: kaʀakteʀjɛl
    adjectiu
  1. biologia de caràcter, caracterial. Troubles caractériels, trastorns de caràcter.
  2. de caràcter difícil, temperamental. Il est un peu caractériel, té un caràcter difícil.
    3. masculí i femení
  3. [persona] que té trastorns de caràcter.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

caractériel
-ielle

adjectiu biologia de caràcter, caracterial Troubles caractériels , trastorns de caràcter de caràcter difícil, temperamental Il est un peu caractériel , té un caràcter difícil masculí i femení persona que té trastorns de caràcter © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç