verb
1. Diem que una persona aborda una conversa o una feina quan la comença.
2. Acostar un vaixell a un altre fins a tocar-lo o fins a xocar-hi. Els guardacostes aborden les embarcacions dels contrabandistes i els confisquen la mercaderia. Antigament, quan dues naus volien lluitar, s'abordaven.
3. Arribar a una riba o a un port. Els vaixells aborden als ports de les ciutats per descarregar.

nom masculí Dues embarcacions fan un abordatge quan s'acosten fins a tocar-se. Els pirates feien abordatges i robaven les mercaderies que transportaven els vaixells.

adjectiu
1. Que és del país on viu. Els apatxes són una tribu aborigen d'Amèrica.
nom masculí i femení plural
2. Els o les aborígens són els primers habitants d'un país.

adjectiu
1. Que és propi dels avortaments; que ha nascut abans d'hora, que no ha arribat a fer-se del tot.
2. Que pot fer avortar. Algunes pràctiques abortives són perilloses.
nom masculí
3. Un abortiu és un producte o un medicament que fa avortar.

nom femení Una abraçada és el fet d'abraçar algú o alguna cosa.

nom masculí Mot de la càbala que es portava com a amulet i que es creia que curava la febre i altres malalties.

nom femení Una abraçadora és una peça en forma d'anella o de cèrcol per a unir una cosa a una altra cenyint-la. En els motors dels cotxes, hi ha tubs que es mantenen ben units a una altra peça per mitjà d'abraçadores.

[! Conjugació: amb C davant E, I]
verb
1. Envoltar o estrènyer una persona o una cosa amb els braços. Si el tronc d'un arbre és molt gruixut, no el podem abraçar. Algunes persones quan se saluden s'abracen.
2. Contenir alguna cosa totalment. Els Països Catalans abracen el Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
3. Quan una persona abraça amb la mirada alguna cosa molt gran és que la veu tota.

verb Abrandar un foc o un incendi és fer-lo créixer. Es pot abrandar una foguera si s'hi posa més llenya.

verb usat amb pronom Llançar-se un contra l'altre, agafar-se per lluitar. Si un gos s'abraona damunt d'algú és que l'ataca.