Es mostren 19960 resultats

intransitiu
intransitiva
intransitius
intransitives

<title type="display">intransitiu</title>

adjectiu Un verb és intransitiu quan no pot tenir complement directe, com créixer i roncar. Les oracions que porten un verb intransitiu són intransitives, com Les flors creixen de pressa.

intrèpid
intrèpida
intrèpids
intrèpides

intricat
intricada
intricats
intricades

<title type="display">intricat</title>

adjectiu Que és embullat, complicat, difícil de resoldre. Hi ha pel·lícules que tenen una trama molt intricada, amb molts personatges i moltes situacions estranyes.

intriga
intrigues

<title type="display">intriga</title>

    nom femení
  1. Una intriga és una acció feta amb astúcia i malícia per algú que vol aconseguir una cosa.
  2. Una novel·la o una pel·lícula té intriga quan fa que tota l'estona estiguem pendents de com es resoldrà un misteri. Les pel·lícules policíaques tenen molta intriga.

intrigar

<title type="display">intrigar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Despertar el nostre interès, fer que tinguem molta curiositat per una cosa. El comportament d'alguns animals sempre ha intrigat els investigadors.
  2. Fer intrigues per aconseguir una cosa. Hi ha persones que intriguen perquè volen tenir un càrrec important.
intrigant

intrínsec
intrínseca
intrínsecs
intrínseques

introbable
introbables

introducció
introduccions

<title type="display">introducció</title>

    nom femení
  1. Es fa una introducció quan s'introdueix una cosa. La policia vigila la introducció de droga en el país.
  2. Tot allò que es fa o que es diu al començament d'un escrit, d'un discurs o d'una obra musical.

introduir

<title type="display">introduir</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Fer entrar una cosa dins d'una altra. Per a obrir una porta hem d'introduir la clau al pany.
  2. Fer la introducció d'un escrit, d'un discurs, d'un programa de televisió, etc. En un treball en grup, una persona pot introduir el tema i una altra el pot desenvolupar.
  3. Fer que una cosa d'un lloc sigui coneguda o es faci en un altre lloc. Sembla que els àrabs van introduir el cultiu de l'arròs als països mediterranis.
  4. usat amb pronom
  5. introduir-se és entrar, ficar-se en un lloc. Els mariners s'introdueixen en els submarins per una escotilla.
introductori, introductòria

intromissió
intromissions

<title type="display">intromissió</title>

nom femení Una persona fa una intromissió quan es fica en les coses d'una altra persona o en una qüestió que no li importa. La intromissió d'un país en la política d'un altre provoca moltes guerres.