nom masculí i femení
1. Un o una jurista és una persona que té com a professió el dret.
2. Persona que escriu obres jurídiques o que explica les lleis.

[Plural: també justos]
adjectiu
1. Que és conforme a la justícia, que respecta els drets de les persones.
2. Una cosa és justa quan no té les mides necessàries, quan no arriba o és massa estreta. Si les sabates et són justes, et faran mal.

adverbi
1. De manera justa i legítima. Havia de cobrar uns diners justament, i com que no me'ls pagaven els vaig reclamar.
2. Precisament. Estàvem parlant de tu i justament has arribat.

nom femení
1. Hi ha justícia quan es respecten els drets de les persones, tothom té el que li correspon i ningú no fa mal a un altre. Les persones que roben, estafen i tracten malament els altres no actuen amb justícia.
2. La justícia és el conjunt de les persones que s'encarreguen d'agafar els delinqüents i jutjar-los.
3. Administrar justícia és jutjar.

nom masculí Un justificant és un paper escrit que diu de manera oficial que hem pagat una cosa, que hem fet un treball, que hem assistit a unes classes, etc.

verb Donar les raons d'alguna cosa, explicar per què l'hem feta. Si un dia faltes a classe, has de justificar la teva absència.

nom masculí El jute és una fibra tèxtil que prové de diverses plantes orientals. Amb el jute es fabriquen principalment sacs i robes per a embalar productes.

nom masculí i femení
1. Un o una jutge és una persona que en un judici diu si l'acusat és culpable o innocent i li imposa un càstig o el deixa en llibertat.
2. Persona que pot decidir en una qüestió o donar la raó a un o a un altre. En un partit de futbol, l'àrbitre fa de jutge i l'ajuden els jutges de línia.

nom femení Una jutgessa és una dona que és jutge.

[També judicar]
[! Conjugació: amb TG davant E, I]
verb
1. Examinar davant d'un jutge si una persona acusada és culpable o innocent. No es pot condemnar ningú sense haver-lo jutjat.
2. Una persona jutja sobre una cosa quan l'examina i després en dona la seva opinió.