[Plural: també lloscos]
adjectiu
1. Que no hi veu bé, que és molt curt de vista. Si una persona té la vista llosca és que no s'hi veu.
2. Es diu que una persona és llosca d'enteniment si té poca intel·ligència.

nom masculí Crepuscle. Quan es fa llostre, comença a fer-se fosc.

verb Fer una claror molt tènue al vespre o a la matinada. Si et lleves que encara llostreja, és que et lleves molt d'hora al matí.

nom masculí El llot és el fang molt tou i fi que es forma en els llocs on hi ha aigua, com ara els safareigs, les vores dels rius i les rieres, les basses, etc. El llot embruta molt.

nom femení
1. Una llotja és cada un dels compartiments separats, amb seients per a un cert nombre de persones, que hi ha en un teatre o en un altre lloc d'espectacles. Les llotges es troben a banda i banda de la platea.
   La música
   
2. Lloc on es reuneixen els comerciants i els mercaders per fer els seus tractes.

nom masculí Rebrot.

nom masculí Un lluç és un peix de cos allargat, arrodonit a la part central, amb el cap gros i la boca i els ulls també grossos. Té dents fines i punxants. És de color platejat i fosc a la part de l'esquena. És molt habitual al Mediterrani. Tallat a rodanxes, es menja fregit o a la romana. També es fa bullit o al forn. Quan és petit fa fins a uns 25 centímetres i es diu llucet. De gran, el lluç pot arribar a fer un metre.

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
1. Mirar. Molts japonesos es queden embadalits llucant les obres de Gaudí.
2. Veure. Algunes persones grans no hi lluquen gaire.

nom femení Maire.

nom masculí Un llucet és un lluç petit, una cria de lluç.