verb usat amb pronom Una persona s'absenta d'un lloc quan se'n va i el deixa. Si marxem de vacances a fora, ens absentem del nostre domicili habitual. Les persones que vigilen alguna cosa no poden absentar-se sense permís del lloc de vigilància.

nom masculí L'absentisme és el fet de no ser una persona al lloc on hauria de ser. Hi ha absentisme laboral quan un treballador no va a l'empresa quan li toca.

nom femení absis.

nom masculí Un absis és una part d'una església que sobresurt del darrere. L'absis es veu des de fora i acostuma a tenir forma de mitja rodona.

verb Alliberar algú d'una pena, d'una obligació o d'una responsabilitat; perdonar-lo. Els jutges absolen els acusats d'un crim quan saben que són innocents. Si absolien una persona del servei militar, no l'havia de fer.

nom femení plural Les absoltes són les pregàries que es diuen per a una persona difunta al final de la missa o de l'acte religiós d'enterrament.

adjectiu
1. Sense límits, condicions ni excepcions. Quan el metge et diu que has de fer repòs absolut, has de descansar del tot. Els dictadors tenen un poder absolut perquè manen ells tots sols.
locució que fa d’adverbi
2. en absolut vol dir de cap manera. No m'importa acompanyar-te a comprar, en absolut.

adverbi D'una manera absoluta, del tot. Menjar és absolutament necessari per a viure.

nom masculí L'absolutisme és un sistema de govern on tot el poder recau sobre una sola persona o una institució.

adjectiu i nom masculí Que absorbeix. El cotó és un bon absorbent.