adjectiu Que s'abstreu fàcilment, que sempre sembla distret i pensant en altres coses. Les persones abstretes no mantenen gaires converses.

[També abstraure]
verb
1. Considerar una part d'alguna cosa de manera separada. Si abstreus el color d'un cotxe, només et fixes en el color que té, i no en la forma.
usat amb pronom
2. abstreure's és aïllar-se pensant en alguna cosa sense tenir en compte res del que passa al voltant. Algunes persones, quan s'abstreuen, no senten res del que els diuen.

adjectiu Que és difícil d'entendre. Alguns poemes són abstrusos.

adjectiu i nom masculí Que no té sentit. És un absurd pensar que un elefant pot parlar com una persona.

nom femení
1. L'absurditat és la característica de les coses que són absurdes. El progrés científic ha demostrat l'absurditat d'algunes creences populars.
2. Cosa que és absurda, que no té cap sentit. Dir que els centaures existeixen és una absurditat.

nom femení Una persona té abúlia quan no té ganes de fer res. Si algú nota que té abúlia, és millor que consulti un metge.

nom femení L'abundància és el fet d'abundar alguna cosa. Els països on hi ha molta abundància de tot són països rics.

adjectiu Que abunda. A la tardor, en alguns boscos els bolets són molt abundants.

verb Haver-hi molta quantitat d'alguna cosa. En alguns rius abunden els peixos.

nom femení abundància.