[! Només es conjuga en algunes persones]
verb
1. Caure aigua dels núvols en forma de gotes molt seguides. A la primavera i a la tardor, acostuma a ploure. Quan plou molt, és perillós anar amb cotxe a molta velocitat.
frase feta
2. Si algú fa com qui sent ploure és que no fa cas del que li diuen.
3. ploure a bots i barrals és ploure molt.
4. ploure sobre mullat és tenir un treball o un contratemps darrere d'un altre, sense parar.

nom masculí Plugim.

verb Plovisquejar.

verb Plovisquejar.

nom masculí Plugim.

verb Ploure una mica, amb gotes molt petites. Si a l'estiu plovisqueja, el temps refresca.

nom masculí Un plugim és una pluja petita.

nom femení
1. La pluja és l'aigua que cau dels núvols en condensar-se el vapor d'aigua que contenen. La tardor i la primavera són temps de pluges.
2. Es diu que hi ha una pluja d'alguna cosa quan cau o la tiren. Es pot parlar d'una pluja de pedres, de bales o de flors.
3. Una pluja àcida és una pluja que arrossega àcids i altres productes químics que fan malbé la vegetació.
4. Una pluja radioactiva és una pluja contaminada per elements químics que tenen radioactivitat.

adjectiu Que és abundant en pluges. El nord d'Europa és una regió plujosa. A la tardor, el temps acostuma a ser plujós.

adjectiu Que té o porta plomes. Els ocells són animals plumífers.