nom masculí
1. El pols d'una persona és el moviment que fan les artèries al pas de la sang. Es nota en forma de petits cops quan es posa el dit al canell de la mà o a les temples. Quan el cor batega més ràpid, el pols s'accelera.
2. Es diu que una persona té pols si la mà no li tremola quan fa coses com posar aigua en un got o enfilar una agulla.
3. Templa. Un cop al pols és molt perillós.
locució que fa d’adverbi
4. a pols vol dir fent força amb el braç sense que s'aguanti enlloc. Aixecar pesos a pols és molt cansat. Es diu que s'ha aconseguit una cosa a pols si ha costat molt i ningú no hi ha ajudat.

Vegeu també:
pols²

nom femení
1. La pols és una massa formada per trossets de terra i altres matèries tan petits que poden ser alçats i emportats pel vent. A les carreteres sense asfaltar, els cotxes fan molta pols. La pols dels mobles s'ha de treure sovint.
frase feta
2. fer pols una cosa és trencar-la, fer-la miques.

Vegeu també:
pols¹

verb
1. Prendre el pols a una persona.
2. Fer pressió amb un dit sobre un timbre o un botó de comandament d'un aparell. Quan entrem en un ascensor, polsem el botó del pis on volem anar.
3. Fer sonar les cordes d'un instrument.

adjectiu Que és ple de pols. Si conduïm per un camí polsegós, se'ns embrutarà el cotxe.

nom femení Una polseguera és una gran quantitat de pols. Quan s'escombra un lloc molt brut, sovint es fa molta polseguera.

nom femení Braçalet.

nom masculí Un polsim és una pols molt fina, una substància molt dividida i suspesa dins l'aire. La boira és un polsim d'aigua. Quan remenem llibres vells surt un polsim que ens fa esternudar.

nom femení Polsim. La polsina de carbó embruta molt.

adjectiu Que és cobert de pols. Si fa temps que no traiem la pols dels mobles, segur que estan polsosos.

nom masculí i femení
1. Cavall o egua joves.
nom masculí
2. Un poltre és un aparell de gimnàstica per a fer salts. Consisteix en una peça llarga i gruixuda folrada de cuir que s'aguanta sobre quatre potes.