verb Tornar a comptar. Si vols saber segur els llibres que tens, després de comptar-los, els recomptes.

verb Fer que dues o més persones tornin a ser amigues. És difícil reconciliar dues persones que s'odien. Hi ha matrimonis que després de divorciar-se es reconcilien.

adjectiu Molt amagat. Si guardes un tresor en un lloc recòndit, no el trobarà ningú.

nom femení La reconeixença és el fet de reconèixer o d'agrair un favor, un servei, etc.

verb
1. Veure o descobrir que una persona o una cosa és tal persona o tal cosa que ja coneixíem. Quan han passat molts anys, ens costa reconèixer un company de quan érem petits. La torre Eiffel ens fa reconèixer París en qualsevol fotografia.
2. Examinar una persona o una cosa per veure si està bé, per conèixer la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Quan ens fem una ferida important, cal que un metge la reconegui. Abans de llançar un atac, el comandament d'un exèrcit ha de reconèixer el terreny i les posicions enemigues.
3. Si algú reconeix el seu error, admet que s'ha equivocat.
4. Acceptar i confessar algú que una cosa és seva. Podem reconèixer la nostra firma en un document. Hi ha pares que no volen reconèixer un fill.

verb Donar ànims i forces a una persona. Quan tenim fred, una beguda calenta ens reconforta. Hem de reconfortar les persones que pateixen amb paraules amables i bona companyia.

verb Reconquistar.

nom femení
1. Reconquista.
2. Es parla habitualment de reconquesta per a fer referència a la lluita dels cristians per a expulsar els musulmans de la Península Ibèrica.

nom femení Una reconquista és el fet de reconquistar.

verb Tornar a conquerir allò que ens havien pres.