verb Fer molla o tova una cosa. És molt fàcil remollir la cera amb escalfor. Les galetes es remolleixen amb la humitat.

nom femení Una remor és un soroll poc clar, que no es distingeix bé, com el que se sent en un lloc ple de gent que parla o el que fan les ones del mar.

nom femení
1. Una rèmora és un peix de cos llarg i prim, de color fosc, que pot arribar a un metre de llargària. Les rèmores s'enganxen al cos d'altres peixos, com els taurons i les rajades, o al de les balenes i els dofins, amb un òrgan que tenen damunt del cap. Així van d'una banda a l'altra arrossegades per l'altre animal.
2. Es diu que una persona o una cosa és una rèmora quan posa dificultats i entrebancs i no deixa anar endavant.

nom masculí Un remordiment és una pena o un dolor que sentim quan hem fet una cosa mal feta.

verb Fer remor. El bosc remoreja quan el vent passa entre els arbres.

adjectiu
1. Que està lluny, a una gran distància. L'edat de la pedra és molt remota.
2. Que no és gaire probable, que segurament no passarà. Si hi ha un perill remot d'inundacions, no cal prendre gaires precaucions.

verb
1. Tornar a moure. Podem remoure les cadires al voltant de la taula si no estan ben posades.
2. Fer anar les coses d'un lloc a un altre, regirar-les. Quan has perdut les claus, remous bosses i calaixos fins que les trobes.

adjectiu
1. Que remuga. Les cabres són animals remugants.
nom masculí
2. Un remugant és un mamífer que té la dentadura adequada per a trinxar herba i l'estómac dividit en quatre parts. Els remugants mouen constantment la boca, ja que, quan no mengen, remuguen. Les vaques, les cabres i els cérvols són remugants.

[També remuguejar]
[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb
1. Un animal remugant remuga quan torna a mastegar l'herba que s'havia empassat i que ha fet tornar a la boca des de la primera part de l'estómac.
2. Es diu que una persona remuga si diu coses en veu baixa, entre dents, queixant-se d'algú o d'alguna cosa.

verb Remugar.