nom femení
1. Una cosa té ressonància quan fa que els sons se sentin més fort. La caixa de ressonància d'un piano o d'un violí fa que el so de les cordes arribi lluny.
2. Es diu que una cosa té ressonància si té ressò, si la coneix molta gent. El casament d'una princesa és una notícia de molta ressonància.

verb
1. Una cosa ressona quan té ressonància. En una sala que ressona molt, no s'hi poden fer concerts.
2. Omplir-se de sons. Es diu que el bosc ressona amb el cant dels ocells.

nom masculí Un ressopó és una menjada poc abundant que es fa quan es va a dormir tard i ja fa estona que s'ha sopat.

verb Tornar a sorgir. Darrerament, ha començat a ressorgir la moda dels pantalons acampanats.

nom masculí Un ressort és una molla o un altre element elàstic que, quan torna a la seva forma primitiva, serveix per a moure o fer funcionar algun mecanisme. Hi ha ressorts en els panys, en les suspensions dels cotxes i en els rellotges.

verb Tornar a la vida després de morir-se o fer que una persona morta torni a viure. Els Evangelis expliquen que Jesús ressuscitava els morts i que ell mateix també va ressuscitar.

[Plural: també restos]
nom masculí
1. Un rest és una corda gruixuda d'espart, com per exemple la d'un pou.
2. Un rest d'alls o de cebes és un conjunt d'alls o de cebes que van lligats fent una trena amb les fulles.
3. Fila de coses posades o formades l'una al costat de l'altra. Parlem, per exemple, d'un rest de butaques.

nom femení
1. Una resta és una operació matemàtica que consisteix a treure una quantitat d'una altra. 30 - 10 = 20 és una resta.
2. La resta d'una cosa és allò que queda quan se n'ha agafat un tros o n'ha desaparegut o passat una part. Un o dos mesos l'any fem vacances; la resta de l'any, hem de treballar.
nom femení plural
3. Les restes d'una cosa són les deixalles, els residus que n'han quedat. Podem parlar de les restes d'un naufragi o de les restes d'un dinar.
4. Les restes d'una persona és el que queda del seu cos després de la mort. En les excavacions arqueològiques es troben restes humanes molt antigues.

verb
1. Tornar a establir una cosa. Per a restablir una norma, abans ha d'haver estat abolida.
2. Tornar a posar una cosa tal com estava abans. Es pot restablir la pau en un poble que estava en guerra o restablir un text que havia sofert diversos canvis.
usat amb pronom
3. restablir-se és recuperar-se o refer-se d'una malaltia, d'un desmai, d'un accident.

adjectiu i nom masculí Que queda. Quan collim bolets, només hem d'agafar els que sabem que són bons; els restants, els hem de deixar.