verb
1. Fer que una cosa passi més tard. La sortida dels avions s'ha de retardar si hi ha molta boira a l'aeroport.
2. Quan retardem un rellotge fem anar les agulles cap enrere perquè marqui una hora anterior a la que és realment.
3. Un rellotge retarda o es retarda si marca una hora anterior a la que és realment.

nom masculí Un retaule és una peça o un conjunt de peces planes, de fusta o de pedra, amb pintures o escultures, que es posa a la part de darrere d'un altar com a adornament. En els retaules s'hi representen escenes de la vida de Jesús, de la Mare de Déu o de sants i santes.

[! Conjugació: retén o retingues]
verb
1. No deixar que una persona o una cosa se'n vagi, fer que no surti d'un lloc. Es pot retenir una persona a la frontera o un vaixell al port. Les criatures molt petites no saben encara retenir l'orina.
2. Conservar en la memòria o en l'enteniment. Quan una persona es fa gran, li costa retenir les coses que llegeix.

adjectiu
1. Que pot retenir. Un estómac sa té poder retentiu.
nom femení
2. La retentiva és la memòria, la facultat de recordar les coses.

adjectiu Que no està totalment d'acord amb alguna cosa, que manifesta dubtes sobre una cosa. Hi ha persones molt reticents a acceptar que hi hagi divorci.

nom femení La retina és la part interna del globus de l'ull. És una làmina prima, formada de cèl·lules nervioses, que rep la llum de l'exterior i la transforma en impulsos nerviosos cap al cervell.

nom masculí
1. El retir és la situació de la persona que s'ha retirat de la feina, que ja ha deixat de treballar. Algunes persones malaltes agafen el retir abans de l'edat.
2. Quantitat de diners que cobra la persona que s'ha retirat de la feina. Si una persona té un bon retir, pot viure sense problemes de diners.
3. Un retir és un lloc tranquil on va una persona per estar sola.

nom femení
1. La retirada és l'acció de retirar-se d'un lloc. En la guerra, quan es preveu una derrota, es toca retirada i els soldats abandonen la lluita.
2. Es diu que una persona té una retirada a una altra persona quan se li assembla. Els fills tenen una retirada als pares.

verb
1. Separar o apartar una persona o una cosa del lloc on era. Si han caigut pedres a la carretera, s'han de retirar per a poder passar.
2. Una persona retira els seus diners d'un banc o d'una caixa d'estalvis quan se'ls emporta. En els caixers automàtics no es poden retirar grans quantitats de diners.
3. Un bitllet de banc o una moneda es retira de la circulació quan el govern diu que ja no es pot fer servir per a comprar i vendre.
4. Enretirar, tirar enrere.
5. Es diu que algú ens retira l'amistat si ja no vol ser amic nostre.
usat amb pronom
6. retirar-se d'un lloc és sortir-ne, anar-se'n. Quan anem convidats a casa d'algú, hem de saber retirar-nos a l'hora convenient.
7. Una persona es retira quan deixa de treballar, de tenir un càrrec. La majoria dels treballadors es retiren passats els seixanta anys.
8. Una persona es retira si s'aparta del tracte amb els altres. Els monjos es retiren a una vida solitària en un convent.
9. Un exèrcit o un grup de soldats es retira si abandona el combat i marxa cap enrere, fugint de l'enemic.

adjectiu
1. Un lloc és retirat si queda lluny de la ciutat o del poble més propers, sense soroll ni gent. Els monjos construïen els monestirs en paratges retirats.
2. Una persona està retirada si ja ha deixat de treballar o de tenir un càrrec i cobra un retir.