[! Diferent de rústic]
adjectiu
1. Una cosa és rústega si no és fina ni està polida, si té un tacte aspre i raspós. A algunes persones, els agraden els objectes de fusta rústega, sense polir.
2. Es diu que una persona és rústega si té poca educació, poca cultura.
3. Un mecanisme o una peça són rústecs si funcionen amb dificultat. Les portes rústegues necessiten oli a les frontisses.

[! Diferent de rústec]
adjectiu
1. De les persones o les coses del camp. La vida rústica no és com la vida de la ciutat.
2. Que és fet amb materials poc treballats, poc fins. Els mobles que es diuen rústics imiten els mobles antics de les cases de pagès.

nom femení Una ruta és un itinerari, un camí, que s'ha de seguir per a arribar a un lloc. Si fem una excursió a París, podem triar diverses rutes, passar per uns llocs o per uns altres. Les rutes marítimes i aèries porten viatgers a tots els països del món.

adjectiu Que brilla molt, que llança raigs de llum. Els làsers són rutilants.

nom femení Una rutina és un costum que s'ha agafat de fer sempre una cosa d'una certa manera. Si fem les coses per rutina o de rutina, les fem mecànicament, sense reflexionar. Si una persona surt de la rutina, fa una cosa diferent: va a passejar o es permet un bon dinar.

verb Es diu que una cosa rutlla quan funciona bé, quan va endavant, segueix el seu curs perfectament. El negoci del petroli sempre rutlla, dona molts diners.

nom femení Dinovena lletra de l'alfabet català. Pot representar dos sons: el de [z], com a casa i a enfonsar, i el de [s], com a savi i a dansa. Quan té el so de [s] i va entre vocals, s'escriu ss o sc, com a passar o ascensor.

determinant article Forma apostrofada de l'article es que s'usa a les Illes Balears i en algunes zones de la Costa Brava. S'arbre, s'ànima.

pronom personal Formes apostrofades del pronom es: S'asseu a la cadira. Va asseure's a la cadira.

determinant article Forma femenina singular de l'article es que s'usa a les Illes Balears i en algunes zones de la Costa Brava. Sa taula.


Vegeu també:
sa²
sa³