adjectiu Que té forma de sageta o fletxa. Les fulles d'algunes plantes, com l'albercoquer, són sagitades.

[! Amb GN]
verb
1. Perdre sang. Hi ha persones que sagnen pel nas quan fa molta calor.
2. Treure sang a algú, fer-li una sagnia. Antigament, se sagnava els malalts perquè es creia que així milloraven.

[! Amb GN]
nom femení
1. Una sagnia és un tall en una vena que es feia a una persona malalta per a treure-li la sang i fer que es trobés millor, també es feien sagnies amb sangoneres.
2. Fet de perdre sang una ferida.

nom masculí Un sagrament és cadascuna de les set cerimònies que celebra l'Església catòlica en moments molt importants de la vida de les persones, com el matrimoni, o per a mantenir la vida espiritual dels fidels, com l'eucaristia.

nom masculí
1. Un sagramental és una acció sagrada, una benedicció, una pregària, que fa l'Església per produir efectes espirituals en els fidels.
2. Es diu que en un lloc hi ha un sagramental si hi ha molta gent que crida i esvalota, que fa escàndol. El final d'alguns partits de futbol es converteix en un sagramental.

nom masculí Un sagrari és un lloc tancat i ben adornat on es guarda l'eucaristia. A les esglésies, el sagrari es troba en una capella especial o, a vegades, en el presbiteri.

[També sacre]
adjectiu
1. Que està relacionat amb Déu i amb la religió. L'església és un lloc sagrat. A l'Índia, les vaques són animals sagrats.
2. Diem que una cosa o una persona és sagrada quan mereix molt de respecte, molta estimació. Es diu que la vida és sagrada: ningú no té dret a matar els altres.

nom masculí i femení Persona que s'encarrega d'una sagristia, d'arreglar una església i de preparar les coses necessàries per a les celebracions dels actes religiosos.

nom femení La sagristia d'una església és el lloc on es guarden els vestits, els llibres i els vasos sagrats, i on es prepara el sacerdot per a celebrar la missa i les altres cerimònies religioses.

adjectiu
1. De Sagunt. Les taronges saguntines.
nom masculí i femení
2. Persona que és de Sagunt o que hi viu.