verb Tenir molta set, estar assedegat. Després d'una caminada sota el sol, és normal que sedegem.

adjectiu
1. Que passa moltes hores assegut, que fa poc exercici, que no surt gaire de casa. Les persones velles acostumen a ser sedentàries.
2. Una feina, una ocupació o una manera de viure és sedentària quan obliga a estar assegut moltes hores i no comporta gaire moviment. La feina de telefonista és sedentària.
adjectiu i nom masculí i femení
3. Una persona o un grup de persones és sedentari quan té una residència fixa en un lloc i no es va desplaçant d'un lloc a un altre. Els sedentaris, al contrari dels nòmades, poden conrear la terra.

nom masculí
1. El sedentarisme és la característica de les persones sedentàries. Un excés de sedentarisme no és bo per a la salut.
2. Sistema de vida dels pobles que estan instal·lats en un lloc, formen pobles i conreen la terra. És el contrari del nomadisme.

nom femení Una sedició és un delicte que consisteix en un alçament popular contra l'autoritat establerta.

nom masculí
1. Un sediment és una matèria sòlida que flotava dins d'un líquid i que s'ha quedat al fons del recipient.
2. Material sòlid que el vent i l'aigua arrosseguen i dipositen en alguns llocs. Els deltes dels rius es formen pels sediments que l'aigua va deixant a la desembocadura.

nom femení Una sedimentació és el fet de sedimentar-se una substància o el pòsit d'un líquid.

verb Dipositar un líquid les matèries que conté en dissolució i formar un sediment. El pòsit d'alguns vins se sedimenta al cap d'un temps.

adjectiu Del sediment, que està relacionat amb el sediment. Es diuen roques sedimentàries les que es formen per sedimentació de materials pulverulents arrossegats per l'aigua o el vent.

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Atreure o agradar algú per alguna qualitat. Hi ha persones que sedueixen tothom amb la seva simpatia. Si un viatge, una casa o una altra cosa ens sedueix és que ens agrada.
2. Dir coses boniques o fer promeses a algú perquè actuï d'una manera determinada.

nom masculí i femení Un o una sefardita és un membre de les comunitats jueves que vivien a la Península Ibèrica, d'on foren expulsades al segle XV. També es diuen sefardites els descendents d'aquelles comunitats que es van establir en altres països.