nom masculí Un temple és un edifici construït en honor d'un déu o d'una deessa. Els creients d'una religió es reuneixen en el temple per a celebrar els actes de culte. Els temples cristians són les esglésies.

nom femení Una temporada és un espai de temps dins de l'any. La tardor és una temporada de pluges; l'estiu és la temporada en què fem vacances més llargues. Una fruita de temporada només la podem menjar uns quants dies a l'any.

adjectiu
1. Que està relacionat amb el pas del temps; que s'acaba. L'existència dels animals és temporal: arriba un dia que es moren.
2. Que forma part de les coses materials, que no és espiritual ni diví. Els diners, les cases i totes les altres coses que tenen les persones són béns temporals.
3. En gramàtica, que indica el temps. Hi ha adverbis, complements i oracions que són temporals. En la frase: Avui m'he dutxat , el mot avui és temporal.
nom masculí
4. Un temporal és una tempestat.

Vegeu també:
temporal²

adjectiu
1. De les temples, que està relacionat amb les temples. Si posem els dits a la regió temporal, notarem el batec de la sang que hi circula.
nom masculí
2. El temporal és un dels dos ossos del crani situats a banda i banda del cap, a la zona de l'orella.
   Els ossos (1)
   
3. Múscul que hi ha sobre de l'os temporal.
   Els músculs (1)
   

Vegeu també:
temporal¹

adjectiu i nom masculí i femení Que només treballa durant un temps o una temporada. Quan es fa la verema, hi ha molts temporers a les vinyes.

nom femení La temprança és la moderació en l'ús dels aliments i de les begudes, especialment de les alcohòliques. La persona que s'emborratxa no té temprança.

nom masculí
1. El temps és allò que passa mentre duren les coses, mentre els fets es van succeint de manera contínua, els uns rere els altres. El temps es mesura amb fets que passen regularment: cada vegada que la lluna torna a ser plena han passat 28 dies. Els anys, els mesos, els dies o les hores són maneres de mesurar el temps que passa.
2. Estat de l'atmosfera en un lloc i en un moment determinats. Quan fa sol i bona temperatura, diem que fa bon temps.
3. Cada una de les parts d'una competició esportiva o d'una altra activitat. Un partit de futbol es juga en dos temps de 45 minuts cada un.
4. Cada una de les divisions d'un compàs musical. La música de vals s'escriu en compàs de tres temps.
5. Moviment, part d'una composició musical. Una simfonia té quatre temps.
6. En gramàtica, els temps d'un verb són les sèries de formes personals que indiquen si es parla en present, en passat, en futur, en un passat anterior a un altre passat, etc. El verb menjar es pot conjugar en molts temps: menjo , menjaré , he menjat , menjava , etc. Cada temps té sis persones: tres en singular i tres en plural.
locució que fa d’adverbi
7. Fer una cosa a temps és fer-la en el moment oportú, quan s'ha de fer. Sort que hem recollit la roba a temps! Si no, s'hauria mullat!
8. al mateix temps vol dir a la vegada, de manera simultània. No podem estar drets i asseguts al mateix temps.
frase feta
9. Es diu que una persona fa temps si ha de passar una estona esperant perquè encara és d'hora per fer una cosa.
10. tenir temps és disposar d'hores per a fer coses, no estar totalment ocupat.

[! Amb MPT]
nom femení
1. Una persona té una temptació si té el desig, les ganes, de fer una cosa mal feta o que creu que no ha de fer. Les persones que pateixen de diabetis tenen a vegades la temptació de prendre sucre, que els fa molt mal.
2. Cosa que atreu, que fa néixer un desig, un impuls. Quan tenim gana, l'aparador d'una xarcuteria és una temptació.

verb Una persona o una cosa ens tempta si ens desperta el desig de fer una cosa que no hem de fer, que no ens convé o que no teníem previst de fer. Si estem temptats de fer una cosa, tenim ganes de fer-la, però no acabem de decidir-nos.

nom femení Una persona fa una temptativa quan intenta una cosa, quan la comença a fer, encara que no acabi de dur-la a terme. Es parla, per exemple, d'una temptativa de suïcidi, de les temptatives polítiques per a acabar una guerra o d'una temptativa de robatori.