nom masculí i femení Persona que viu o que sap viure a costa dels altres.

verb Fer més viu, més animat. Els europeistes volen vivificar la unió dels pobles d'Europa.

adjectiu Un animal és vivípar quan es reprodueix sense pondre ous. L'embrió dels animals vivípars es desenvolupa dins el ventre de la mare. Els mamífers són vivípars.

nom femení La vivor és la característica del que és viu, intens, penetrant. Alguns pintors es caracteritzen per la vivor de colors dels seus quadres.

nom masculí Paraula. Es diu quan es parla tècnicament.

nom masculí
1. Un vocabulari és un conjunt de paraules d'un tema determinat, normalment ordenades alfabèticament. En un vocabulari de zoologia, hi trobarem el nom de tots els mamífers.
2. Conjunt de paraules que té una llengua o que una persona fa servir normalment quan parla o escriu. El vocabulari d'alguns escriptors és molt formal i solemne.

nom femení Una persona té vocació d'artista, de metge, de capellà o d'una altra cosa quan té una inclinació, unes aptituds i una disposició a dedicar-s'hi.

adjectiu
1. Que està relacionat amb la veu. Les cordes vocals ens permeten parlar.
nom femení
2. Una vocal és un so del llenguatge que es pot pronunciar tot sol en una síl·laba. Les vocals són sons sonors i es pronuncien amb la boca bastant oberta, perquè l'aire surti lliurement. També es diuen vocals les lletres que representen aquests sons: a , e , i , o , u .
nom masculí i femení
3. Un o una vocal és un membre d'una junta, d'una convenció, etc., que té dret a parlar-hi, a intervenir-hi.
nom femení
4. Una vocal neutra és un so del català oriental que correspon gràficament a la a i a la e quan es troben en posició àtona.

verb
1. Parlar pronunciant de manera molt clara les vocals i les síl·labes. Quan parlem amb algú que no hi sent gaire, vocalitzem perquè ens entengui.
2. Fer exercicis amb la veu sense dir les notes, sinó fent servir una vocal. Abans d'un concert, els cantants acostumen a vocalitzar.

nom masculí
1. El vocatiu és el cas d'algunes llengües com el llatí que es fa servir per a dirigir-se a algú, per a cridar-lo, etc. La paraula llatina rosa té en vocatiu singular la forma rosa .
2. Un vocatiu és una paraula o un grup de paraules que queden separades de la frase i que serveixen per a cridar a qui volem que ens escolti. A la frase Marina, que ja han portat el butà? , la paraula Marina és un vocatiu.