verb
1. Fer voltes, girar. Hi ha satèl·lits artificials que volten entorn de la Terra.
2. Un camí o una carretera volta si no va en línia recta, sinó que fa una volta o voltes. Els cinturons de ronda volten, i així els cotxes i els camions no passen pel mig de la ciutat.
3. Anar d'una banda a una altra, passejar-se per un lloc. Quan visites una ciutat, convé voltar pels seus indrets més característics, com els mercats i el barri vell.
4. Envoltar. Algunes ciutats antigues estan voltades de muralles.

nom masculí El voltatge és la força que fa que un corrent elèctric circuli. Es mesura en volts.

verb Donar voltes o passeigs. Quan visites una ciutat, volteges pels carrers més cèntrics.

nom masculí Un voltor és un ocell de rapinya gros que té un collar de plomes al voltant del coll. És de color bru vermellós, amb el cap i el coll de color clar. Té les ales llargues i la cua arrodonida. Els voltors s'alimenten d'animals morts.

adjectiu Que canvia fàcilment, que és poc constant. Les persones amb un caràcter molt voluble són difícils de tractar.

nom masculí
1. Un volum és un llibre que conté una obra sencera o només una part. Les enciclopèdies acostumen a tenir diversos volums.
2. El volum d'una cosa és l'espai que ocupa. El volum d'un cotxe és més gran que el d'una bicicleta.
3. Intensitat de la veu, d'un so, etc. Si apuges el volum de la ràdio, se sentirà més fort.

adjectiu Que té molt de volum, que ocupa molt d'espai. Els camions són més voluminosos que els cotxes.

adjectiu
1. Que es fa perquè es vol, sense estar-hi obligat. Una propina és voluntària: ningú no la pot reclamar o exigir.
adjectiu i nom masculí i femení
2. Que s'ofereix a fer una cosa sense estar-hi obligat. Algunes organitzacions busquen voluntaris que hi col·laborin.

nom masculí El voluntarisme és l'actitud dels qui creuen que la voluntat ho pot tot, que amb voluntat es pot aconseguir tot.

nom femení
1. La voluntat és la capacitat que té una persona per a fer alguna cosa que no li agrada o que comporta un esforç.
2. Capacitat d'una persona per a escollir i decidir per ella mateixa el que vulgui. Si fas una cosa per la teva voluntat, la fas sense que ningú no t'hi obligui.
3. La voluntat d'una persona és allò que vol, que desitja. Hi ha persones que sempre volen que es faci la seva voluntat, no accepten les propostes dels altres.
4. La bona voluntat és la bona intenció, les ganes de fer bé les coses i de complaure els altres.
locució que fa d’adverbi
5. a voluntat vol dir quan es vulgui o com es vulgui. Amb aquesta jaqueta em puc posar i treure la caputxa a voluntat.