nom masculí i femení
1. Un o una bandarra és una persona que enganya, que es comporta malament amb els altres.
nom femení
2. Prostituta. Es diu de manera informal.

[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb
1. Condemnar algú a sortir d'un país o d'un territori, desterrar.
2. Diem que bandegem algú o alguna cosa quan l'apartem o l'allunyem de nosaltres. Els conferenciants bandegen les paraules grolleres o incorrectes en el seu discurs.

nom femení Una bandera és un tros de tela amb colors i dibuixos diversos que representa un país o un grup. Totes les nacions tenen la seva bandera. Hi ha també banderes de ciutats, de partits polítics, de clubs de futbol, d'associacions, etc.

[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb
1. Fer moure alguna cosa com si fos una bandera. Quan el públic d'un partit de futbol s'enfada amb l'àrbitre, bandereja mocadors blancs.
2. Moure's com una bandera al vent. Quan fa vent, la roba estesa bandereja i s'eixuga aviat.
3. Passejar sense fer res. Quan fa bon temps és agradable banderejar pels carrers.

nom masculí i femení Persona encarregada de portar la bandera d'un exèrcit o d'una altra institució en un acte públic.

nom femení
1. Una bandereta és una bandera petita de colors que es posa com a adornament en edificis, patis, embarcacions, etc., en dies de festa, en celebracions, revetlles, etc.
2. penell.

nom masculí Un banderí és una bandera petita que acostuma a ser triangular. Les persones que col·leccionen banderins en tenen de moltes ciutats i clubs.

nom femení Una banderilla és un bastó adornat amb tires de paper i amb un ferro a la punta que els toreros claven al coll del toro.

nom femení
1. Una banderola és una bandera petita, de forma normalment triangular, que es posa al capdamunt de les llances.
2. Bandera destinada a fer senyals, com les que es fan servir en les embarcacions.
3. penell.

nom masculí i femení Persona que comet robatoris o crims.