locució que fa d’adverbi Una cosa es fa a pler quan es fa de gust, amb ganes de fer-la. També podem dir que una cosa no ens ve a pler, o que estem en un lloc a pler, sense que ningú ens hi obligui.

locució que fa d’adverbi A poc a poc, sense pressa. Es mirava les fotografies que més li agradaven a pleret.

locució que fa d’adverbi Expressió llatina que vol dir després d'haver passat alguna cosa. Vaig saber a posteriori que havia estat a l'hospital, quan ja n'havia sortit.

locució que fa d’adverbi Expressió llatina que vol dir abans de passar alguna cosa. Ja sabíem a priori qui guanyaria el partit.

locució que fa d’adverbi Donant tombs o voltes per terra. Pobre!, va ensopegar i va baixar l'escala a rebolcons.

locució que fa d’adverbi Una persona o un animal va o camina a recules si camina endarrere. Per què camines a recules? Que tens por?

locució que fa d’adverbi A recules.

locució que fa d’adverbi Rodolant. A vegades, els esquiadors perden l'equilibri i baixen la pista a rodolons.

locució que fa d’adverbi Arrossegant-se. Aquesta criatura va tot el dia a rossegons per terra.

locució que fa d’adverbi Fins al límit, fins a les últimes conseqüències. Un combat a ultrança és un combat a mort.