nom masculí Un caos és un desordre i una confusió grans, on ningú no s'entén.

adjectiu Que és molt desordenat, ple de confusió. En una guerra es produeixen situacions caòtiques. Una persona caòtica és molt confusa d'idees.

nom masculí
1. El cap és la part de dalt del cos de les persones i de molts animals. En alguns animals, com les serps i els insectes, el cap és a la part del davant del cos. Al cap hi ha la boca, els ulls, les orelles i el cervell.
2. Part per on es considera que comença una cosa. Per això, parlem del cap d'una corda, del cap d'un carrer o del cap d'un tren.
nom masculí i femení
3. Un o una cap és una persona que és responsable d'una cosa o que la dirigeix. Per exemple, el cap d'estació, la cap d'una oficina, la cap d'un taller.
nom masculí
4. A vegades parlem del cap sense referir-nos ben bé a la part del cos o al començament: Has begut massa i la beguda t'ha pujat al cap. Se'ns ha ficat al cap una bestiesa i la volem fer de totes passades. Em balla pel cap alguna cosa i no la recordo. Ha fet un cop de cap i ha pres una decisió precipitada. Un fet estrany no té cap ni peus. Hem acabat un llibre i l'hem llegit de cap a peus.
5. El cap d'any és el primer dia de l'any.
6. El cap de setmana és el dissabte i el diumenge. Si no es treballa, es pot descansar, passejar, llegir o fer esport.
frase feta
7. Una persona o un camí fa cap a un lloc quan hi arriba o hi porta. T'esperarem dins del bar; ja hi faràs cap.

Vegeu també:
cap²
cap³
cap⁴

nom masculí Un cap és una part de la costa que entra dins del mar. A la Costa Brava hi ha el cap de Creus, el cap de Begur i el cap Roig.


Vegeu també:
cap¹
cap³
cap⁴

determinant i pronom indefinits Aquesta paraula s'usa per a indicar que no hi ha persones o coses. Vol dir el mateix que zero. Només s'usa en frases negatives, interrogatives o condicionals: Al planeta Mart, no hi viu cap persona. Quantes ampolles queden a la nevera? No en queda cap. Si cap de vosaltres vol venir, que vingui. No hi ha gens de pa ni cap ensaïmada.


Vegeu també:
cap¹
cap²
cap⁴

preposició
1. En direcció a. Vas cap a Arenys? Doncs vinc amb tu.
2. Cap s'escriu sol quan va davant d'adverbi i en altres casos es combina amb a : Vine cap aquí. Cap allà hi falta gent. Ves cap avall i després gira cap a la dreta.
3. A la vora d'un lloc o d'un moment en el temps. Sant Iscle és cap a Arenys. Cap a les onze sortirem a esmorzar. Cap a finals d'abril sempre plou.
locució que fa d’adverbi
4. cap al tard és després de post el sol. Vindrem cap al tard.

Vegeu també:
cap¹
cap²
cap³

nom masculí escórpora.

nom femení
1. Una capa és una peça de roba llarga, oberta pel davant i sense mànigues, que es porta tirada a les espatlles i damunt del vestit. Algunes capes porten caputxa.
2. Quan estenem o apliquem una cosa damunt d'una altra diem que hi posem una capa. Així, parlem d'una capa de pintura sobre la paret, d'una capa de mantega sobre el pa o d'una capa de sucre. També parlem d'una capa de neu o de pols quan recobreixen el terra o alguna cosa.
3. Les capes d'un sòl, de l'atmosfera o de la Terra són les diferents zones que hi ha unes a sobre de les altres.

adjectiu
1. Que pot contenir una determinada quantitat d'alguna cosa. Diem, per exemple, que un dipòsit és capaç per a cent litres o que una furgoneta és poc capaç.
2. Que pot fer una cosa, que té la força, la intel·ligència o l'habilitat per a fer-la. A vegades diem a algú: A que no ets capaç de fer això? per desafiar-lo o estimular-lo a fer alguna cosa.

nom femení
1. La capacitat d'un local, d'un vehicle, d'un recipient, etc., és la quantitat de persones, de coses, de líquid, etc., que hi caben o que hi podem posar. Un pot de mig litre té poca capacitat si el comparem amb un bidó de cent litres.
2. Diem que una persona té capacitat per a fer una cosa quan té la intel·ligència i les qualitats necessàries per a fer-la. Hi ha persones que tenen una gran capacitat de treball i fan molta feina.