adjectiu Que és agradable, que és amable amb els altres. Les persones afables no s'enfaden gaire.

verb
1. Donar una certa forma a un material, fer-ne objectes. Els escultors afaiçonen blocs de pedra i en fan estàtues.
2. Fer un objecte donant forma a un material. Els terrissaires afaiçonen olles i cassoles per a la cuina.
3. Diem que algú afaiçona les coses que explica si hi afegeix molts detalls, n'exagera alguns elements o els canvia, etc. Quan s'explica un conte a la canalla, es pot afaiçonar amb aquelles coses que agraden més als nens petits.

nom masculí L'afait és una substància que es fa servir per a cuidar la pell i per a tenir-la neta i suau. Aquesta paraula actualment s'usa poc.

nom masculí i femení Un o una afaitapagesos és una persona que intenta treure diners de la gent enganyant-la amb mals negocis.

nom masculí i femení Un o una afaitapobres és una persona que no té diners i que pertany a una classe social baixa.

verb
1. Tallar els pèls de la barba, del bigoti o d'una altra part del cos.
2. Diem que ens han afaitat la cartera o una altra cosa quan ens l'han robada.

nom masculí Quan afalaguem algú, li fem un afalac o afalacs. Les persones antipàtiques no reben gaires afalacs.

[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb
1. Demostrar a algú que l'estimem i el respectem. A tothom li agrada que l'afalaguin.
2. Quan una cosa t'afalaga, et fa sentir orgullós. T'afalaga que una professora et digui que has fet una feina molt ben feta.

verb Fer patir fam. La falta d'aliments afama molts pobles africans.

adjectiu Que té molta gana. Quan s'està afamat només es pensa en menjar.