verb
1. Fer que una cosa sigui ferma. Una paret que amenaça de caure es pot afermar amb bigues de ferro.
usat amb pronom
2. Una cosa s'aferma quan es fa més ferma, més sòlida. Una persona s'aferma en el que diu quan s'hi manté ferma i no rectifica cap detall.

verb
1. Agafar fort una cosa o una persona. Els ocells de presa aferren amb les urpes les seves preses. Quan una persona té por de caure, s'aferra a la primera cosa que troba.
usat amb pronom
2. aferrar-se a una idea, a un costum o a una creença és insistir-hi, sense canviar d'opinió.
3. Diem que una persona s'aferra a una altra persona o a una cosa quan no pot separar-se'n, no la pot deixar.

verb usat amb pronom
1. Dues persones s'aferrissen quan s'agafen amb força en un combat.
2. Agafar-se al menjar amb ànsia, com fa un animal que té molta gana amb la seva presa.

adjectiu Quan un combat és aferrissat, els combatents lluiten molt fort, amb fúria. En una discussió aferrissada, tots volen tenir raó.

adjectiu
1. De l'Afganistan. Les muntanyes afganeses.
nom masculí i femení
2. Persona que és de l'Afganistan o que hi viu.
nom masculí
3. L'afganès és una de les llengües parlades a l'Afganistan.

adjectiu
1. Que té afinitats. Quan dues persones tenen idees afins s'entenen molt bé.
2. Dos edificis o dos terrenys són afins quan estan l'un al costat de l'altre i es toquen.

nom femení Una afició és el fet de tenir un gran interès i amor per alguna cosa. Hi ha persones que tenen una gran afició per l'atletisme, els agrada molt.

verb usat amb pronom Agafar afició a alguna cosa. Quan una persona s'aficiona a anar al cinema, hi va molt sovint.

adjectiu i nom masculí i femení Que té afició per alguna cosa. Els aficionats al futbol van a veure els partits que juga el seu equip.

verb Rebregar. Si t'has afiganyat la faldilla l'hauràs de planxar.