nom masculí i femení Un o una dansaire és una persona que dansa.

verb ballar.

adjectiu
1. De Dant, un poeta italià dels segles XIII i XIV.
2. Una situació o un escenari és dantesc quan ens sorprèn o ens horroritza, perquè recorda les escenes de l'infern que Dant descriu a la seva obra La Divina Comèdia . En una guerra sempre hi ha escenes dantesques.

nom masculí Un dany és un mal que es fa a una persona o a una cosa. Un incendi causa molts danys.

verb Causar dany, fer malbé. Les inundacions danyen els camps.

verb donar.

nom masculí Un dard és una fletxa petita que s'agafa amb dos dits i es tira fent força amb el braç. En el joc dels dards guanya qui encerta la diana.

adjectiu Últim. El mes de desembre és el darrer mes de l'any. Si ets la darrera d'una cua de gent, no tens ningú darrere teu.

adverbi i preposició En els darrers temps. Darrerament no em trobo gaire bé.

[També darrera]
adverbi
1. A la part d'una persona que és al cantó de l'esquena, o a la part d'una cosa que és al contrari de davant; a la part d'una cosa contrària al cantó on és qui parla. Em fa mal aquí darrere. A l'estiu dormim darrere, que no fa tanta calor com a la part del davant de la casa. Surt de darrere, que aquí no et veig. També pot ser a darrere o al darrere : A darrere hi ha la catedral. Puja al darrere i et deixo a l'estació .
preposició
2. S'usa en casos com aquests: A darrere casa hi ha un restaurant boníssim. Posa't darrere meu . També pot ser darrere de, a darrere, a darrere de o al darrere de : Des de Girona, Barcelona queda darrere del Besòs; des de Tarragona, a darrere el Llobregat. A darrere d'un vagó hi va un altre vagó. Al darrere d'un bon dinar van bé unes bones postres.
frase feta
3. anar darrere d'algú és buscar-lo per a obtenir-ne alguna cosa. Tant anar-li al darrere, i ara que té el contracte firmat ja no se'n recorda, d'ella.

Vegeu també:
darrere²