Es mostren 19960 resultats

davantal
davantals

<title type="display">davantal</title>

[! Amb A]
nom masculí Un davantal és una peça de vestir que serveix per a no tacar-se la part del davant del vestit. Quan has de cuinar, t'has de posar un davantal.

Un davantal

davanter
davantera
davanters
davanteres

<title type="display">davanter</title>

    [! Amb A]
    adjectiu i nom masculí i femení
  1. Que va o està posat al davant. Els davanters d'una cursa són els qui van primers.
  2. nom masculí i femení
  3. En un esport com el futbol, jugador o jugadora que juga més a prop de la porteria contrària. Les davanteres fan la majoria dels gols.

de1
des

de2

<title type="display">de</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    preposició
  1. S'usa en casos com aquests: Venim de passejar; vi d'Alella; un habitant d'Amèrica. La filla de la veïna; el cotxe de la mare. Suc de taronja; moble de fusta. Un quadre de Picasso. Parlar de bestieses. De dilluns a divendres; de nou a una. Una dotzena d'ous; un grup d'amics. Una camisa blanca i una de negra. Hi ha persones bones i dolentes / De persones, n'hi ha de bones i de dolentes. Vull carn / De carn? Sí que en vull!
  2. Forma part d'algunes perífrasis verbals: Heu de tenir paciència, s'ha d'estudiar gramàtica. Acabo d'arribar, acaben de dir que venen i ja són aquí.
  3. Hi ha verbs que van seguits de la preposició de : Parlar de, saber de, queixar-se de, adonar-se de, penedir-se de, dubtar de, oblidar-se de, riure's de, burlar-se de, etc.
  4. Davant de paraules que comencen amb vocal o h , s'escriu d' : Coca d'oli, partit d'hoquei.
  5. Davant de les paraules el i els , s'hi uneix i forma les contraccions del i dels : El fang del carrer, l'amiga dels animals.



Vegeu també:
de1

de bat a bat

de bracet

de bursada

<title type="display">de bursada</title>

locució que fa d’adverbi Fer una cosa de bursada és fer-la de cop, amb molta pressa i sense pensar-s'ho gaire. Sempre feia els deures de l'escola de bursada i s'equivocava.

de debò

<title type="display">de debò</title>

    locució que fa d'adjectiu i d'adverbi
  1. De veritat; realment. Li han regalat un cavall de debò. La xocolata és bona de debò.
  2. locució que fa d’adverbi
  3. També s'usa per a confirmar una cosa que diem. Això, t'ho compraré demà, de debò.

de gairell

de genollons